Macron no vol ajudar Zelenski a cartografiar Bielorússia

ParísFrança no ajudarà Ucraïna a cartografiar la veïna Bielorússia, aliada de Rússia. Segons ha publicat aquesta setmana el diari Le Monde, el president Volodímir Zelenski havia demanat a les autoritats franceses mapes digitals del territori bielorús, però París s'hi ha negat. Des de l'inici de la guerra, França ha donat mostres del seu compromís amb Kíiv, a qui ha donat –com tota la Unió Europea– suport militar i polític, però el president Emmanuel Macron ha posat un límit molt clar: està disposat a ajudar Ucraïna a defensar-se de l'atac de Rússia, però no a atacar altres països.

Els mapes digitals que Kíiv hauria demanat a París estan creats amb tecnologia informàtica i amb dades que proporcionen diversos satèl·lits. Serveixen per conèixer amb detall el relleu del terreny, però també obstacles que es podria trobar una aeronau que volés a baixa altitud, com línies d'alta tensió, parcs eòlics i fins i tot equipaments militars com bateries antiaèries o radars. Els mapes digitals permetrien als avions de combat i als drons portar a terme missions sobrevolant Bielorússia. "Aquests mapes integren totes les dades tàctiques necessàries per a una penetració a una altitud molt baixa, de nit o amb mala visibilitat", explica una font militar citada per Le Monde.

El diari també cita un expert en defensa que explica que la cartografia digital podria servir per configurar drons per atacar llocs concrets de Bielorússia, com Ucraïna ja ha fet a Rússia. "Aquesta cartografia permet programar un tipus de vol amb l'altitud més baixa possible, per evitar ser detectats", sosté l'expert.

Bielorússia, l'aliat de Putin

L'exrepública soviètica de Bielorússia es va situar des del primer moment de l'ofensiva militar al costat de Vladímir Putin. El país, que comparteix frontera tant amb Rússia com amb Ucraïna, és una dictadura exercida per Aleksandr Lukaixenko i és l'únic país del món que presta suport incondicional a Rússia. A diferència de Kíiv, que des de fa anys mira cap a Europa, Minsk s'ha mantingut sota el paraigua de Moscou. Per ara Bielorússia no participa directament en la guerra, però les tropes russes estan presents al seu territori, llancen atacs des de terra bielorús amb el vistiplau de Minsk i fan maniobres conjuntes amb tropes bielorusses en una clara amenaça a Ucraïna. Moscou utilitza també el país com a base aèria. Lukaixenko ha deixat clar que no dubtarà a respondre en el cas de patir una agressió per part d'Ucraïna i ha denunciat en diferents ocasions els plans de Zelenski per atacar Bielorússia.

Le Monde revela que altres països aliats també han rebutjat la petició de Kíiv de facilitar mapes digitals de Bielorússia i que Zelenski només hauria acudit a França després del no d'altres estats. Els aliats sí que ajuden Kíiv en la recollida de dades perquè pugui elaborar la seva estratègia militar i portar a terme les operacions per defensar-se de l'ofensiva russa, però atacar un altre país és una línia vermella.

Suport militar de França

De fet, bona part dels documents secrets del Pentàgon filtrats recentment per un militar americà són sobre la guerra a Ucraïna i detallen alguns dels suports en matèria d'intel·ligència militar dels països aliats. Segons aquests documents, França va portar a terme entre el setembre del 2022 i el 26 de febrer d'aquest any quatre operacions militars de vigilància al mar Negre amb caces Mirage 2000 equipats amb tecnologia capaç de detectar emissions electromagnètiques a llarga distància per localitzar radars. Segons Le Monde, saber on són els radars "permet destruir sistemes antiaeris i establir plans de vols més segurs".

França ha donat suport a Ucraïna sense ambigüitat, però les relacions entre Macron i Zelenski no sempre han estat fluides, sobretot per la insistència del president francès de mantenir un perfil propi i mostrar-se condescendent amb Rússia. El cap de l'estat francès va advertir en una ocasió, ja en plena guerra, que no s'havia d'humiliar Rússia, una frase que no va agradar gens al president d'Ucraïna i que va desencadenar una crisi diplomàtica entre els dos països. Després, però, els dos líders van escenificar públicament que havien llimat diferències i França ha demostrat el seu compromís amb l'ajuda militar i econòmica a Ucraïna.