ParísLa indignació contra el president Emmanuel Macron no s'atura a França. El no a la reforma de les pensions ha tornat a fer sortir al carrer milers de francesos aquest dilluns. Els sindicats han convertit l'1 de Maig en una nova jornada reivindicativa "històrica" que torna a posar en evidència el descontentament social per l'augment de l'edat de jubilació i la voluntat de seguir mantenint viva la contestació social. La jornada, però, també ha estat protagonitzada per actes de gran violència al carrer.
Segons les dades del ministeri de l'Interior, s'han manifestat 782.000 persones a tot França, una xifra que els sindicats eleven a 2,3 milions. La xifra oficial és inferior a la de les grans mobilitzacions del mes de març contra la reforma, però més elevada que les últimes. A París han participat a la manifestació 112.000 persones, segons el govern, una xifra que no es veia des de feia anys en un 1 de Maig. "Aquest gran èxit de la mobilització mostra el rebuig a la reforma i l'aspiració dels treballadors perquè el govern els consideri d'una altra manera", ha destacat el líder del principal sindicat, la CFDT, Laurent Berger.
Amb aquesta nova protesta massiva, els sindicats esperen revifar les mobilitzacions, que havien afluixat després de l'aval del Consell Constitucional francès el 14 d'abril a les parts més importants de la llei, entre les quals l'augment de l'edat de jubilació fins als 64 anys. Tot i l'èxit d'avui, la jornada pot marcar un punt d'inflexió en la crisi social provocada per la reforma de les pensions, atès que en les últimes manifestacions la participació havia anat disminuint progressivament i que alguns sindicats es mostren ara oberts a reprendre el diàleg amb el govern.
De fet, està previst que la primera ministra, Élisabeth Borne, torni a convidar els sindicats a una ronda de consultes per rellançar el diàleg social. Si fa dues setmanes els sindicats van rebutjar la invitació del govern, ara s'han mostrat oberts a asseure's a la taula de negociacions. Laurent Berger ja ha avançat que acceptarà reunir-se amb la primera ministra, i la CGT ho debatrà aquesta setmana. L'executiu liderat per Borne vol girar full a la crisi amb un "full de ruta" que inclou un nou pacte laboral amb els sindicats.
La unió dels sindicats, en perill
En qualsevol cas, l'executiu ha deixat clar que no replantejarà la reforma de les pensions, que entrarà en vigor l'1 de setembre, i que no la pensa retirar. Tot i el posicionament del govern d'Emmanuel Macron, la CGT, un sindicat històricament més combatiu que la CFDT, ha advertit que la seva posició tampoc ha canviat: "No passarem a una altra cosa mentre no es retiri la reforma", ha assegurat aquest dilluns la líder de la CGT, Sophie Binet.
A la gran manifestació d'aquesta tarda a París tots els sindicats han desfilat conjuntament darrere d'una mateixa pancarta, cosa que no passava des de feia 14 anys. La imatge d'unitat dels sindicats, però, corre el perill de trencar-se amb les crides del govern a dialogar. Des de l'inici de la crisi de les pensions, tots els sindicats sense excepció han anat a l'una, oferint sempre una resposta unitària, però la CDFT comença a donar mostres que el consens s'està trencant acceptant l'oferiment de l'executiu.
Més violència al carrer
Tot i que la majoria de manifestants han participat pacíficament a les protestes, grups radicals han tornat a protagonitzar aldarulls, sobretot a París, Rennes, Nantes, Bordeus i Lió. A la capital francesa s'han viscut enfrontaments de gran violència -la plaça de la Nació s'ha convertit en un autèntic camp de batalla on ha regnat el caos durant hores- i un policia ha resultat ferit greu, amb cremades de segon grau, quan un individu ha tirat un còctel Molotov contra un grup d'agents. També s'han vist imatges de policies caient a terra inconscients després de rebre cops al cap amb objectes i uns manifestants han calat foc a una parada de bicicletes elèctriques que ha acabat afectant un edifici.
Al vespre hi havia 291 persones detingudes a tot França, la majoria a París, i 108 policies ferits. El govern no ofereix cap dada sobre els manifestants ferits. El ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, ha condemnat la violència d'alguns manifestants, sobretot per l'agressió amb el còctel Molotov. El govern havia posat en marxa un gran dispositiu policial, amb 12.000 agents a tot l'estat, 5.000 dels quals estan desplegats a la capital. La novetat del dispositiu d'aquest 1 de Maig era l'ús de drons per controlar les manifestacions a les grans ciutats, una mesura que ha creat polèmica. Diferents associacions han presentat recursos als tribunals per evitar que la policia utilitzi els drons, però en la majoria dels casos la justícia els ha rebutjat i ha autoritzat els dispositius voladors.
Le Pen, la guanyadora de la crisi social
La líder de l’extrema dreta francesa, Marine Le Pen, no participa a les manifestacions contra la reforma de les pensions –només les esquerres franceses animen a sortir al carrer– però és el personatge polític que més beneficiat surt de la crisi social de les pensions. Le Pen no ha perdut ocasió de criticar el president, Emmamuel Macron, per no escoltar els ciutadans i governar a cop de decret, però mai ha sortit al carrer i s’ha mantingut en un pla més discret que l’omnipresent líder de l’esquerra radical, Jean-Luc Mélenchon.
Les enquestes avalen la seva estratègia: mentre que Macron cau als sondejos, ella puja. En una enquesta recent de BFMTV, Le Pen sortia vencedora davant del president en una hipotètica repetició de la segona volta de les eleccions presidencials. Per a l'1 de Maig, la líder d’extrema dreta ha celebrat el seu propi acte polític, batejat com a “festa de la nació”, amb 1.500 militants de Reagrupament Nacional. Le Pen ha aprofitat el seu discurs per criticar Macron, a qui acusa de ser el responsable “de tots els mals” del país. “Poques vegades un president ha estat tan desconnectat, tan sol, tan assetjat”, ha dit.
