París / Brussel·lesLa Unió Europea es prepara per a la nova era trumpista. Davant els atacs verbals que ha dedicat a Europa en les seves primeres hores de mandat el nou president dels Estats Units, Donald Trump, l'eix franco-alemany apel·la a la "unitat", la "valentia" i la "independència" dels països europeus per fer front a l'etapa que comença, en què les relacions transatlàntiques s'albiren més complicades que mai.
En una trobada entre el president de França, Emmanuel Macron, i el canceller alemany, Olaf Scholz, aquest dimecres a París, els dos mandataris han fet una crida a fer pinya entre els Vint-i-set. "L'única resposta a l'etapa que comença és més unitat, més ambició i valentia i més independència", ha advertit Macron. Al seu costat, el canceller alemany ha admès que la presidència de Trump serà un "repte" per a Europa, però ha optat per mostrar-se conciliador: el club europeu "no defugirà res ni s'amagarà, sinó que serà un soci constructiu i confiat", ha destacat Scholz.
El retorn de Trump a la Casa Blanca arriba amb un eix franco-alemany més debilitat que mai i amb una Unió Europea on l'extrema dreta té cada vegada més força i pes polític. Amb un canceller que podria sortir d'escena ben aviat –les enquestes per a les eleccions alemanyes del febrer apunten que Scholz no conservarà el poder– i un president de la República Francesa molt debilitat internament, sense majoria a l'Assemblea i amb un primer ministre d'un altre color polític, l'eix franco-alemany viu un moment complicat. Tampoc hi ajuda el poc feeling que hi ha entre els dos mandataris.
Eix desdibuixat
En altres moments, França i Alemanya sempre han marcat el discurs i les polítiques de la UE, però ara l'eix està desdibuixat i el seu rol de lideratge està en qüestió, malgrat els intents de Macron i Scholz per rellançar-lo. Els dos líders han intentat aquest dimecres donar-li una nova empenta. "És més crucial que mai per als europeus, i en particular per als nostres dos països, jugar plenament el nostre rol en el reforç d'una Europa unida, forta i sobirana", ha insistit el president francès, que també ha tornat a reclamar que la UE aposti per desenvolupar la seva indústria de defensa. "En el moment difícil que vivim, necessitem més que mai l’eix franco-alemany", ha afirmat Scholz.
Davant una UE amenaçada per l'extrema dreta, que comparteix una gran afinitat amb el nou inquilí de la Casa Blanca, París i Berlín demanen que les capitals vagin totes a l'una i no hi hagi esquerdes a la unitat del bloc comunitari. El missatge va adreçat a tots els països, però especialment a Itàlia. No és cap secret que la primera ministra italiana, Giorgia Meloni –l'única dirigent europea convidada a l'acte d'investidura del nou president dels EUA–, manté una estreta amistat amb Trump i aspira a utilitzar a favor seu la seva posició privilegiada. Dilluns ella mateixa explicava que vol "enfortir" les relacions bilaterals entre els dos països.
Evitar la confrontació
Amb tot, Macron i Scholz han seguit la mateixa estratègia que la Comissió Europea: evitar una confrontació directa amb Donald Trump. Els països europeus prefereixen mantenir una actitud més constructiva que la del president dels Estats Units, per evitar una guerra comercial amb la principal potència mundial. L'enfrontament comercial, però, sembla gairebé inevitable.
El nou president dels Estats Units ja ha anunciat que imposarà drets de duana als països europeus per taxar algunes importacions. "La UE és molt dolenta per a nosaltres. Ens tracten molt malament. No compren els nostres cotxes ni els nostres productes agrícoles. De fet, no compren gran cosa", va dir en una roda de premsa d'aquest dimarts, l'endemà de la seva presa de possessió.
Països agressors
Trump retreu a la UE el dèficit comercial dels Estats Units. Mesos enrere, Trump ja s'havia queixat del fet que els EUA importen més productes europeus que no pas n'exporten a Europa i havia comparat la UE a "una petita Xina", que "s'aprofita" de la primera potència econòmica. "La Xina és agressiva, però no només hi ha la Xina. Altres països també són agressors", va dir dimarts. Segons dades de la Casa Blanca, el dèficit comercial americà va ser de 131.000 milions de dòlars el 2023. "Arreglarem el problema imposant drets de duana i obligant els europeus a comprar el nostre petroli [...] i el nostre gas", va assegurar.
Segons un estudi del banc Goldman Sachs, si els EUA imposen drets de duana del 10%, el PIB de la zona euro cauria al voltant d'un 1%. Una guerra comercial amb Washington "tindria un cost econòmic substancial per a tothom, també per als Estats Units", ha assegurat el comissari europeu d'Economia, Valdis Dombrovskis.
Trump dona ales al militarisme de l'est d'Europa
Les amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, als socis de l'OTAN que gasten menys en defensa no han desagradat als països bàltics i de l'est d'Europa, que són els que senten més a prop l'alè de l'expansionisme de Vladímir Putin. Tant el primer ministre polonès, Donald Tusk, com la cap de la diplomàcia europea, l'estoniana Kaja Kallas, i el comissari de Defensa, el lituà Andrius Kubilius, han agafat el guant al magnat novaiorquès i han demanat als socis europeus que incrementin la seva despesa militar. "El president Trump té raó. És hora d'invertir. Necessitem inversions dels estats membres i del sector privat, però també del pressupost comú", ha dit l'ex primera ministra d'Estònia.
En aquest sentit, Kallas ha advertit que la Unió Europea s'ha de "preparar per als pitjors dels escenaris" i ha apostat perquè el bloc comunitari destini un 1% del seu pressupost en defensa. "L'any passat els estats membres van gastar-se col·lectivament una mitjana d'un 1,9% del producte interior brut (PIB) en defensa. Rússia gasta el 9,9%", ha insistit la cap de la diplomàcia europea.
En la mateixa línia, el primer ministre polonès ha tret ferro a les amenaces de Trump i ha demanat no tractar-lo "com un enemic, sinó com un aliat". "Ningú s'hauria de preocupar pel que es diu als Estats Units", ha dit en un discurs a l'Eurocambra el líder de Polònia, que ostenta la presidència de torn del Consell de la Unió Europea durant aquest primer semestre d'enguany. "No ens hem de preguntar què poden fer els Estats Units per a la nostra seguretat, sinó què podem fer nosaltres, els europeus, per a la nostra seguretat", ha insistit Tusk.
A més, el dirigent polonès ha instat la Unió Europea a recuperar l'autoestima i no acomplexar-se davant del president rus, Vladímir Putin, i el nou president dels Estats Units. "Tenim el mateix producte interior brut que els Estats Units. [...] Europa ha sigut, és i serà sempre gran", ha conclòs l'expresident del Consell Europeu.
![Meloni i Musk en una cerimònia a Nova York el setembre passat.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 3072 2048"%3E%3C/svg%3E)
