Macron i Starmer mostren la solidaritat europea amb Kíiv davant la por per Trump

LondresSi la diplomàcia és "l'art de restringir el poder", com va dir Henry Kissinger, suggerint que implicava una extrema cura en les accions, les paraules i els senyals per influir en les relacions internacionals, el Regne Unit i França han volgut llançar aquest dilluns un poderós missatge al món, sobretot a la Rússia de Vladímir Putin i, de retruc, als nous Estats Units del president electe Donald Trump. El primer ministre britànic, Keir Starmer, s'ha unit aquest dilluns als actes de la 106a commemoració de l'armistici de la Primera Guerra Mundial, que han tingut lloc a París, en companyia del president francès, Emmanuel Macron.

Un gest –la invitació de Macron a Starmer– que no passa inadvertit en el context actual de l'agressió russa a Ucraïna i que tant des de Downing Street com des del palau de l'Elisi s'ha presentat com una mostra de la fortalesa i la solidaritat europees amb Kíiv. "Els dos líders han començat parlant de la situació a Ucraïna, inclosa la millor manera de situar-la en la posició més forta possible de cara a l'hivern", ha comentat de manera oficial l'oficina del primer ministre. Per la seva banda, un comunicat del palau de l'Elisi assegura que Macron i Starmer han refermat el compromís de donar suport a Kíiv "sense cap mena de dubte".

Quina pot ser la millor manera de fer-ho? D'acord amb informacions que la premsa britànica ha publicat aquest matí, tant Londres com París intenten convèncer l'encara president dels Estats Units, Joe Biden, perquè autoritzi Ucraïna a fer servir els míssils de llarg abast per atacar territori rus. L'exèrcit ucraïnès els va rebre fa mesos, però amb la condició que només podia fer-los servir contra objectius dins el seu territori o, a tot estirar, pocs quilòmetres més enllà de la frontera. Volodímir Zelenski ho demana fa mesos, però Biden no s'hi ha compromès.

L'acte a París ha estat el primer des del 1944 en què un premier diposita flors a la tomba del soldat desconegut sota l'Arc de Triomf, al costat del màxim mandatari de la República francesa. En aquella ocasió, l'escenari era molt diferent. Feia cinc mesos que els aliats havien desembarcat a Normandia, estaven empenyent els nazis cap a Berlín a marxes forçades –i els soviètics des de l'est– i Winston Churchill es va unir a Charles de Gaulle, de retorn a un París alliberat, per segellar l'esforç bèl·lic que culminaria a primers de maig de l'any següent.

El paisatge de fons actual és ben diferent. L'ofensiva de Putin sobre Ucraïna fa ja dos anys i mig que s'allarga i la sort de Kíiv perilla si Trump acaba retirant el suport de Washington a l'exèrcit de Zelenski després que prengui possessió, el 20 de gener. El magnat ha dit reiteradament en campanya que podria acabar la guerra "en un dia", si bé no ha precisat com. Per la seva banda, el seu futur vicepresident, D.J. Vance, s'ha mostrat també contrari a continuar enviant diners i armes a Ucraïna.

I el nom que s'especula que podria ser el nou cap de la diplomàcia dels Estats Units, el senador Bill Hagerty, no té gens d'interès en la causa d'Ucraïna, com ha deixat clar aquest cap de setmana en una entrevista a una cadena de televisió dels Estats Units: "El poble nord-americà vol que la sobirania es protegeixi aquí, als Estats Units, abans de gastar els nostres fons i recursos a protegir la sobirania d'altres països. Penseu-hi. Hem enviat 175.000 milions de dòlars a Ucraïna, això és més de tres vegades el pressupost de tot el cos dels marines".

En tot cas, hi ha tota mena de símptomes preocupants per a Zelenski sobre quines poden ser les intencions de la futura administració estatunidenca. Aquest dilluns, per exemple, el Kremlin ha negat una informació del Washington Post segons la qual Trump i Putin van parlar dijous, i el president electe va demanar al rus que no intensifiqués la guerra els dies o setmanes vinents. Sigui com sigui, les darreres hores són la prova que la guerra, ben al contrari, s'intensifica.

Pluja de drons el cap de setmana

El cap de setmana, Rússia ha informat que ha interceptat 84 drons ucraïnesos en sis regions, algunes molt a prop de Moscou, on n'han arribat una trentena, fins a l'extrem d'haver hagut de desviar els vols de tres dels principals aeroports de la capital. S'han registrat cinc ferits. Per la seva banda, Rússia ha llançat fins a 145 drons contra Ucraïna en les darreres 72 hores, la majoria dels quals han estat abatuts, si bé s'han registrat algunes explosions a Kíiv, que han deixat parts de la capital sense electricitat.

Però una cosa és que la relació entre Macron i Starmer sigui excel·lent, sobretot si es compara amb la que ha mantingut el president francès amb els darrers primers ministres britànics, especialment després del Brexit, i una altra cosa és que puguin convèncer Biden ara i més tard Trump perquè ampliïn o almenys mantinguin l'esforç bèl·lic contra Putin. Que Downing Street digui com també ha comentat aquest dilluns que espera que els Estats Units sota el lideratge de Trump donin suport a Ucraïna "durant el temps que faci falta" per derrotar Rússia és només l'expressió d'un desig.

Starmer i Macron han tingut l'oportunitat de fer broma, que han captat les càmeres de televisió que han emès l'acte de commemoració de l'armistici. Amb un somriure a la boca, el premier ha dit: "Tothom em culpa" de la pluja d'aquest matí a París. I Macron li ha respost: "Hi ha gent que ha dit que heu vingut amb el clima britànic". El que veritablement preocupa a les dues capitals, i també a Kíiv, és el clima que portarà Donald Trump d'aquí onze setmanes.