La majoria d'ucraïnesos encara creuen que guanyaran la guerra

Brussel·lesDesprés de més de dos anys de guerra i d'un conflicte armat estancat, els ucraïnesos no perden la fer amb el seu exèrcit i es mantenen optimistes. Segons l'enquesta del think tank Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR, en les sigles en anglès) publicada aquest dimecres, només un 1% dels ciutadans d'Ucraïna creuen que Rússia guanyarà la guerra. Un 58% preveuen que les tropes ucraïneses guanyaran al camp de batalla i un 30% consideren que el final més probable és un acord de pau entre Kíiv i el Kremlin.

Ara bé, si els aliats mantenen el nivell de compromís i suport que han donat fins ara, els enquestats d'Ucraïna que auguren una victòria militar del seu país puja fins a un 69%. I, a més, un 72% qualifiquen la Unió Europea d'"aliat fiable". També supera el 70% la confiança que tenen en continuar rebent ajuts militats, econòmics i humanitaris de països com Alemanya, França o el Regne Unit.

Els ucraïnesos estan més dividits pel que fa als possibles desenllaços del conflicte i quines contrapartides estarien disposats acceptar en un acord de pau. Un 71% asseguren que no acceptarien entrar a l'OTAN a canvi de donar a Rússia els territoris ocupats. Tanmateix, un 45% diuen que els entregaria a canvi de mantenir la sobirania i un 26% prefereixen recuperar la zona envaïda per les tropes russes, encara que la condició del pacte fos desmilitaritzar-se i mantenir-se com a país neutral i, per tant, no entrar en l'àrea d'influència occidental. És a dir, a la UE o a l'Aliança Atlàntica.

Pel que fa al suport al seu cap de govern, Volodímir Zelenski, continua sent molt elevat. El 65% dels enquestats d'Ucraïna responen que hi tenen "molta confiança" o "bastanta confiança", i un 79% tenen "molta confiança" en el seu exèrcit. D'altra banda, i com a la resta d'estats on s'ha fet l'enquesta, veuen majoritàriament el règim de Putin molt estable i fort, i gairebé tres terceres parts dels ciutadans de tots els països creuen que la "potència militar" russa és el principal impediment d'una victòria ucraïnesa.

Els europeus no volen enviar soldats a Ucraïna

Els europeus volen incrementar el suport que envien a Ucraïna per defensar-se de la invasió russa, però prefereixen que els seus països no augmentin la despesa militar, i que no enviïn tropes a territori ucraïnès. Així ho apunta l'enquesta publicada aquest dimecres, que també confirma que els habitants dels estats que, geogràficament, són més a prop de Rússia opten per un major bel·licisme que no pas els que estan més lluny.

Així doncs, la gran majoria de ciutadans de països com Estònia (74%), Suècia (66%) o Polònia (66%) són favorables a incrementar l'entrega d'armes i munició a les tropes ucraïneses, tal com pretenen la Unió Europea i l'OTAN. I, tot i que també s'imposen els partidaris, la taxa d'habitants que volen augmentar el suport a Kíiv en països com Portugal (57%), Espanya (45%) o França (43%) és més baixa. A Itàlia i Grècia guanya l'altra opció: el 54% i el 53%, respectivament, creuen que enviar més armament a Ucraïna és directament una "mala idea".

De fet, dins de la mateixa UE o de l'Aliança Atlàntica, hi ha hagut estires-i-arronses en aquest sentit, perquè mentre líders de l'est d'Europa, com l'estoniana Kaja Kallas o el polonès Donald Tusk, alerten d'una possible tercera guerra mundial, hi ha dirigents del sud que ho veuen alarmista i prefereixen rebaixar el to bèl·lic, com l'espanyol Pedro Sánchez o la italiana Giorgia Meloni.

La situació es repeteix quan es pregunta als enquestats si els seus governs han d'incrementar la despesa militar. Tot i l'amenaça de l'expansionisme rus i una potencial victòria de Donald Trump als Estats Units, només els estonians (45%), els polonesos (53%) i els suecs (41%) hi estan a favor. També els alemanys (40%), cosa que demostra que la invasió del règim de Vladímir Putin els ha fet deixar enrere el seu pacifisme històric des de la Segona Guerra Mundial.

En la resta de països, els ciutadans que s'hi oposen són majoria. Destaca el cas d'Espanya, que és l'estat més pacifista: la meitat dels enquestats s'oposa a destinar més recursos a Defensa. De fet, a hores d'ara, és el soci de l'OTAN que menys percentatge del seu producte interior brut (PIB) gasta en el sector militar, si bé el global de l'Aliança Atlàntica calcula que dispararà la despesa un 17,9% aquest any.

En canvi, hi ha un posicionament contrari a enviar soldats d'estats membres de la UE o de l'OTAN a Ucraïna gairebé unànime, tant als països del sud-oest com de l'est. Per exemple, el 54% dels suecs —la nacionalitat que s'hi oposa menys— i el 90% dels búlgars —els més detractors— s'hi neguen. Cal recordar que aquesta possibilitat la va suggerir el març passat el president francès, Emmanuel Macron, però diferents líders occidentals s'hi van oposar públicament al cap de poca estona i, de moment, la iniciativa no ha tingut cap mena de recorregut ni suport destacat.