La majoria d'universitats d'Estònia veten els estudiants russos i bielorussos
Ho justifiquen per por a conflictes amb els ucraïnesos, que han passat a suposar un 35% dels alumnes estrangers
TallinnA tocar del port de la capital estoniana, al barri de Kalamaja, una construcció megalòmana que recorda un búnquer ara plena de grafitis, és un dels punts de trobada més populars dels adolescents i joves per veure la posta de sol. Al capvespre s'hi sent parlar estonià, però també molt de rus, ja que un 25% dels 1,3 milions d'habitants del país pertanyen a la minoria de parla russa. Les tensions entre Rússia i Estònia, dos països amb una relació convulsa pel record recent de l'ocupació soviètica, s'han tensat encara més arran de la guerra a Ucraïna. El govern estonià ha estat un dels més insistents en la demanda de restringir els visats per als turistes russos a la UE. Amb l'inici del curs, les restriccions s'han estès també als estudiants universitaris.
El 7 de març, menys de dues setmanes després de l'inici de l'agressió del govern de Vladímir Putin a Ucraïna, la Universitat de Tartu, la segona ciutat més important d'Estònia, va comunicar que a partir del curs 2022-23 no acceptaria estudiants ni de Rússia ni de Bielorússia. El curs va començar la setmana passada i gairebé totes les universitats del país (cinc de les sis que hi ha) han pres aquesta mateixa decisió, malgrat que es van recollir unes 2.000 firmes en contra per intentar evitar-ho. El govern va anunciar fa poques setmanes que només estendria un any més el visat d'estudiants russos i bielorussos que ja estiguin a Estònia.
"Volem expressar la nostra solidaritat amb Ucraïna i també evitar conflictes entre estudiants. Alhora, per motius pràctics, no volem arriscar-nos a tenir estudiants que no poden pagar allotjament o manutenció per problemes amb la targeta de crèdit o amb el banc; ja ens hi hem trobat des del març", argumenta Kristi Kerge, cap de Cooperació Internacional a la Universitat de Tartu.
La decisió de les universitats va venir molt abans que l'anunci del govern estonià de restringir al màxim l'emissió de visats per a ciutadans russos, no només turistes. L'Acadèmia d'Art d'Estònia és l'única institució universitària que no ha modificat les condicions d'accés, i ha acceptat quatre estudiants russos que van passar les proves d'accés a la primavera. "Qui vulgui venir a estudiar d'acord amb els valors occidentals, estem oberts a rebre'l, si té el nivell. No volem prohibir l'accés a ningú perquè sí", explica el catedràtic Mart Kalm, de l'Acadèmia d'Art. En paral·lel a la no admissió d'estudiants, les universitats estonianes han cancel·lat tots els acords de cooperació amb les russes.
Suport a Ucraïna
Banderes ucraïneses onegen cada dues cantonades, en especial a edificis institucionals i als cotxes amb matrícula russa per deixar clar que ser rus no significa automàticament ser seguidor de Putin. A Estònia, en funció de la llengua que es parla a casa, es tria sovint anar a comprar a una cadena de supermercat o companyia de taxi o una altra per ser atès en rus o estonià. "M'ha sorprès la solidaritat exagerada dels estonians cap als ucraïnesos, però crec que té part d'autoprotecció, perquè saben que si no, serem els següents“, comenta Kalm, i afegeix que no pot confirmar que de forma generalitzada dominin les tensions entre ucraïnesos i russos: "Poden haver-hi excepcions, però la majoria es porten la mar de bé".
Durant l'estiu s'han organitzat cursos i universitats d'estiu en ucraïnès; alguns enfocats a coneixements útils per a la reconstrucció del país. El govern estonià ofereix als estudiants ucraïnesos 2.500 euros per semestre en concepte de beques (allotjament, taxes universitàries, cursos de llengua...). Fins a l'any passat, els ucraïnesos representaven el 7% del total dels alumnes estrangers a les universitats d'Estònia; aquest nou curs, són un 35%. La setmana passada va començar amb protestes d'universitaris estonians contra la precarietat amb què viuen, amb un sistema de beques insuficient, que els obliga a treballar de vespres i nits. La proximitat amb els països escandinaus ha encarit el dia a dia, per exemple els dentistes.
Esborrar el passat
En paral·lel amb les restriccions de visats i seguint els ressentiments soviètics que des de la restauració de la independència d'Estònia (1991) han marcat el país, el govern ha començat una política d'esborrar el passat soviètic. L'atac de l'exèrcit rus contra Ucraïna va començar el 24 de febrer, diada nacional per celebrar la primera declaració d'independència el 1918. “Em pregunto com gestionarà a partir d'ara el país el seu passat soviètic. És una llàstima, perquè sempre l'he entès com un estat pont entre l'est i la resta d'Europa“, comenta Michael Cole, estudiant de doctorat britànic a la Universitat de Tartu, especialitzat en els països postsoviètics, que ha vist com els continguts de les tesis i enfocaments acadèmics s'han anat modulant des de l'inici de la guerra.
A la ciutat de Narva, fronterera amb Rússia i on el 90% de la població és russa, s'hi va desmantellar el monument amb el tanc soviètic a principis d'agost. La llista d'escultures és llarga i el govern té previst enderrocar-les per alliberar-se de tot lligam. “Per molt que es vulgui restringir tot el que és rus, molts habitants d'Estònia s'han adonat que parlar-lo també els ha estat útil per ajudar els refugiats ucraïnesos que, en part, sobretot els provinents de l'est del país, només parlen rus“, afegeix Cole, que dubta que a Estònia es puguin tornar a repetir confrontacions violentes amb la minoria de parla russa com va passar el 2007. L'origen va ser un atac cibernètic orquestrat per un ciutadà estonià d'origen soviètic que va coincidir amb el desmantellament d'una escultura de bronze d'un soldat soviètic a Tallinn.