El malson de viure al costat d'una presó per a jihadistes

BeirutHan passat una setmana de por i molt de fred. Centenars de famílies del barri de Geweran, a la ciutat d'Al-Hasakah (al nord-est de Síria) han hagut de fugir de casa seva amb el que duien posat i esperar a la intempèrie durant dies que s'acabés l'operació militar conjunta protagonitzada la setmana passada per les forces kurdes i soldats dels EUA per recuperar el control de la presó de Sinaa, on hi havia més de 3.500 reclusos de l'Estat Islàmic. Els presos es van amotinar amb el suport d'altres grups jihadistes a l'exterior, que van fer esclatar un cotxe bomba i van prendre posicions als habitatges pròxims. "Esclar que tenim por del ressorgiment del Daeix [acrònim àrab de l'Estat Islàmic], però és que mai han marxat", lamenta per telèfon Mohamed Abu Aziz, veí del barri de Geweran. "El primer que van fer els jihadistes [que van venir en rescat dels presos] va ser entrar a cases dels veïns i matar-los, per atemorir-nos a la resta. Va ser horrible", explica en una conversa amb l'ARA.

"Per un moment vaig pensar que reviuríem el malson del Daeix. Per què són aquí? La majoria dels detinguts són estrangers i no sirians. Per què no se'ls emporten als seus països?", es queixa Abu Aziz, parlant dels reclusos d'aquesta presó. "Qui n'assumirà la responsabilitat, ara? –es pregunta, en referència a les forces kurdes i els soldats nord-americans, que han permès situar una presó d'extrema seguretat en un centre urbà–. Sabíem que això acabaria passant, tard o d'hora".

Més de 3.000 combatents jihadistes, dones i menors d'edat vinculats al Daeix, estan detinguts a les instal·lacions de la presó de Sinaa des de fa tres anys. "La presó és dins de la ciutat i les instal·lacions no eren del tot segures", insisteix Abu Aziz. "Portem molt temps reclamant que traslladin els combatents jihadistes a presons més segures i que construeixin centres de rehabilitació per als menors, lluny de la població civil", exclama. Precisament aquest dimecres l'exèrcit nord-americà va "eliminar" l'actual líder d'Estat Islàmic, Abu Ibrahim al-Hashimi al-Qurayshi, en un atac al nord-oest de Síria que va deixar almenys tretze morts, entre els quals diverses dones i menors, però cap baixa a les files dels EUA.

Molts dels habitatges del barri de Geweran han quedat destruïts pels atacs aeris i el foc d'artilleria dels combats. "Qui pagarà la reconstrucció de les nostres cases?", es queixa la Mariam, una altra veïna d'aquest barri. La dona, mare de dos fills petits, explica per telèfon que s'han resguardat en una lona de plàstic amb temperatures sota zero durant cinc dies. "El meu marit anava cada dia a casa nostra a veure si el deixaven entrar. Vam marxar amb el que dúiem posat. No tenim roba per protegir-nos d'aquest fred", lamenta. A més, els productes de primera necessitat, com el pa i la llet, escassegen.

Jihadistes amagats entre civils

Les cèl·lules dorments s'havien amagat entre la població civil, per això "ha sigut tan lenta l'operació, perquè els jihadistes havien pres ostatges civils, i també diversos membres de les FDS", assegura, també per telèfon, el comandant Mazlum Abdi, portaveu de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), que diu que l'assalt a la presó "ha estat molt ben planificat". "Volien alliberar alts comandaments de l'Estat Islàmic, estaven ajudant a fugir presos concrets mentre deixaven els de menys rang, així com les dones i els adolescents, com a ostatges a la presó", detalla.

Encara que les operacions militars a la presó de Geweran s'han donat per acabades, les FDS segueixen fent batudes als camps de refugiats, com al d'Al-Hol. Creuen que "els jihadistes que es van escapar s'hi haurien amagat", assegura Abdi. Les forces kurdes van acabar de controlar els últims racons de la presó dilluns i van donar per acabada l'operació, i han començat a aparèixer imatges tremendes de cossos apilats als marges de la part de darrere de la presó. "No havia vist mai una cosa així. Cossos mutilats, òrgans arrencats. Han fet una autèntica carnisseria", assegura a l'ARA un fotògraf internacional que ha sigut testimoni de l'assalt al centre penitenciari. "Hi ha hagut un accés molt restringit de la premsa a la presó i a les operacions militars", subratlla.

Segons l'últim balanç de les FDS, prop de 500 persones han mort, 374 vinculades al Daeix. El nombre de morts també inclou uns 40 milicians de les FDS, 77 treballadors i guàrdies penitenciaris, i quatre civils. L'assalt a la presó d'Al-Hasakah ha posat en relleu la debilitat de les forces locals davant d'un ressorgiment del Daeix. Aquest greu incident, el més perillós des que es va declarar la suposada fi de l'Estat Islàmic el març del 2019, fa replantejar-se les deficients polítiques internacionals pel que fa a la repatriació i rehabilitació de jihadistes no àrabs de l'Estat Islàmic.