Brussel·les assegura que no pot fer res davant les devolucions en calent a Malta

Brussel·lesLa Comissió Europea es desentén davant les evidències que Malta va enviar una flota de pesquers per interceptar una pastera i tornar els tripulants a Líbia, un país en guerra, i no prendrà cap mesura. Preguntat per si l'executiu europeu emprendria cap acció legal tenint en compte que les devolucions en calent són il·legals, tant pel que fa al dret de la Unió Europea com en el dret internacional, un portaveu de la Comissió ha assegurat que aquest cas s'escapa del seu àmbit d'actuació perquè no incumbeix el dret europeu sinó el dret internacional.

"Les devolucions en calent són il·legals d'acord amb la llei europea, però estem parlant d'una qüestió en aigües internacionals i aleshores l'escenari és diferent", ha dit el portaveu. De fet, Brussel·les ha reiterat que "fa tot el que pot" per ajudar els estats de la Unió Europea que es troben "amb dificultats creades per la pandèmia", ha dit el portaveu, en referència a la rebuda de persones migrants de països com Malta o Itàlia.

A més, Brussel·les no ha condemnat en cap moment el govern de Malta, sinó que ha afirmat que no té proves per assegurar que va ser el govern maltès qui va ordenar l'enviament de tres vaixells pesquers perquè retornessin una pastera a Líbia, malgrat que, segons el New York Times, així ho corroboren el capità d’un dels vaixells, un comandant de la guàrdia costanera de Líbia i un exoficial maltès implicat en l’episodi.

Cal recordar que Brussel·les també va mirar cap a una altra banda quan va esclatar el conflicte a la frontera entre Grècia i Turquia, que va acabar amb violència contra persones migrants i refugiades que intentaven arribar a Europa. La Comissió Europea tampoc va respondre quan el govern de Grècia va anunciar que suspenia el dret a demanar asil al país a causa d'aquesta situació i, fins i tot, va justificar les mesures pel "context excepcional", malgrat que després va assegurar que ho investigaria.

A falta d'una política comuna d'asil i immigració, la Unió Europea ha decidit tancar files amb els estats fronterers. Recentment, a més, ha reconvertit l'antiga operació naval Sofia, amb què s'interceptaven pasteres al Mediterrani, en l'anomenada operació Irini, que oficialment té l'objectiu de controlar el tràfic d'armes amb Líbia, i entén que si els vaixells militars que patrullen amb aquesta funció topen amb pasteres són qüestions "col·laterals", però no aclareix què farà ni s'ha fet públic el protocol que fixaria l'actuació a seguir tenint en compte que tot vaixell té l'obligació legal de rescatar persones al mar. S'entén així també que aquest mateix dilluns el govern de Malta hagi enviat una carta a les institucions europees en què es desvincula de l'operació Irini perquè assegura que no resol el problema migratori, tenint en compte que s'han disparat un 400% les arribades de migrants a l'illa l'últim any.