Manifestació massiva a Bagdad contra les tropes nord-americanes

Barcelona"Get out, America (Fora, Amèrica)" cridaven aquest migdia centenars de milers de persones a Bagdad, en una manifestació per exigir la retirada de les tropes nord-americanes que queden a l'Iraq, després de l'atac amb drons que va assassinar el general iranià Qasem Soleimani el 3 de gener a l'aeroport de la capital iraquiana. Sota un mar de banderes iraquianes, la protesta ha estat convocada pel clergue xiïta Moqtada al-Sadr per mostrar l'oposició a la presència nord-americana al país, capitalitzant el malestar per l'assassinat del comandant i del líder de la milícia iraquiana patrocinada per l'Iran, Abu Mahdi al-Muhandis.

En la manifestació s'ha llegit una declaració d'Al-Sadr –què està estudiant a l'Iran– en què reclama la retirada de totes les forces estrangeres de l'Iraq, la suspensió dels acords de seguretat amb els Estats Units i el tancament de l'espai aeri iraquià als avions militars i de vigilància nord-americans.

Després de la retirada ordenada per Barack Obama, l'exèrcit del Estats Units manté uns 6.000 soldats a l'Iraq, a petició del govern de Bagdad, per combatre el Daeix. El parlament iraquià, però, va votar dos dies després de l'assassinat del general iranià posar fi a aquest acord. El Pentàgon insisteix a respondre que ara no és moment de marxar i ha posposat les converses amb el primer ministre iraquià, Adil Abdul-Mahdi, que es va veure forçat a dimitir a causa de les massives protestes contra la seva gestió el desembre passat.

Bloqueig polític

Tot i que no ha donat suport a la manifestació antiamericana, al seu sermó d'aquest divendres la màxima autoritat religiosa xiïta a l'Iraq, l'aiatol·là Ali al-Sistani, ha defensat el dret dels iraquians a manifestar-se "pacíficament" en defensa de la sobirania del seu país. També ha criticat la lentitud en la formació del nou executiu per substituir Mahdi.

A diferència de la manifestació d'ahir, hi ha un altre tipus de protestes en què es nota la mà repressiva del govern. Són les del jovent que s'aixeca contra la corrupció, el sistema polític sectari heretat de la invasió nord-americana i la ingerència iraniana i dels Estats Units al país. El hirak (aixecament) que va començar l'1 d'octubre contra el govern de Bagdad s'ha cobrat ja 600 morts, segons Amnistia Internacional, molts dels quals a mans de tiradors que es mouen amb vehicles no identificats o per l'impacte de les llaunes de gas lacrimogen de la policia.

Molts activistes que continuen acampats a la plaça Tahrir de Bagdad s'han desmarcat de la convocatòria d'Al-Sadr, recordant que ells porten mesos defensant la sobirania de l'Iraq precisament contra la influència iraniana. Els activistes recorden que era Soleimani qui dirigia aquesta repressió. Temen que les tensions entre l'Iran i els Estats Units, que han convertit l'Iraq en el terreny d'una guerra per interposició, acabin silenciant el seu moviment, que és el més important que ha viscut l'Iraq en dècades.

Al-Sadr, que va dirigir la insurgència contra les tropes nord-americanes després de la invasió del 2003, al capdavant de la milícia coneguda com l'exèrcit d'Al-Mahdi, va donar suport inicialment a les protestes antigovernamentals l'octubre, però alhora el seu partit té una sòlida presència al Parlament i alguns dels seus seguidors són ministres. El seu portaveu ha aclarit que mentre altres només acusen o bé l'Iran o bé els Estats Units de la inestabilitat política de l'Iraq, ell té una posició més equilibrada.

Ahmed Allah, un dels activistes de la plaça Tahrir, creu que tant els Estats Units com l'Iran toquen tambors de guerra per ofegar la mobilització popular. En una conversa telefònica amb l'ARA des del nord de l'Iraq, on s'ha refugiat de les milícies que ataquen els manifestants, alerta que "anunciar una guerra [entre l'Iran i els Estats Units] és un engany per tornar a la polarització política per tal de mantenir l'opinió pública lluny del moviment de protesta". "Tant Amèrica com l'Iran volen que s'acabin les mobilitzacions i per això allarguen aquesta situació".