Marco Rubio pren força com a futur secretari d'Estat de Trump

WashingtonEl senador de Florida Marco Rubio serà el secretari d'Estat de la nova administració de Donald Trump, segons informen Reuters i The New York Times, tot i que el president electe no ho ha anunciat oficialment. Les fonts del diari nord-americà han apuntat que Trump encara podria canviar d'opinió a última hora, però han afirmat que sembla haver-se decidit per Rubio, a qui també va valorar com a possible candidat a vicepresident abans de la convenció republicana de l'estiu.

Si es fa oficial, Rubio, de 53 anys, es convertirà en el primer hispà a liderar la diplomàcia dels Estats Units. Aquesta tria suposa un gest simbòlic per part de Trump cap a la comunitat llatinoamericana, la qual ha estat clau per retornar la Casa Blanca al republicà.

Des del 2010 Rubio ha estat senador per Florida i en els darrers anys ha mostrat un posicionament més agressiu de cara a la Xina i l'Iran. Trump ha passat bona part de la campanya criticant l'administració de l'actual president Joe Biden per no tenir prou mà dura amb els seus rivals i ha promès fer que els Estats Units tornin a ser vistos com una potència a témer dins del panorama internacional. L'agressivitat que ha mostrat Rubio respecte a Pequín i Teheran va en la línia que ha marcat el republicà per a un segon mandat si tornava a la Casa Blanca.

Pel que fa a la guerra d'Ucraïna, el senador d'origen cubà va ser un dels 15 republicans que va seguir les ordres de Trump i va votar en contra del paquet d'ajuda militar per a Kíiv, cosa que va contribuir a bloquejar-lo durant mesos, fins a l'abril passat. En entrevistes recents, ha defensat que Ucraïna ha de negociar el final de la guerra amb Rússia i deixar enrere les seves aspiracions de recuperar els territoris ocupats. "No estic del costat de Rússia, però, per desgràcia, la realitat és que la forma en què acabarà la guerra a Ucraïna serà amb un acord negociat", va dir Rubio a la cadena NBC al setembre.

Malgrat compartir bona part de les posicions de Trump en política exterior, Rubio va ser un dels impulsors el 2023 d’una legislació que dificulta que qualsevol president ordeni que els Estats Units abandonin l'OTAN. La norma, que Biden ha signat com a llei el 2024, estableix que per retirar-se de l'Aliança Atlàntica cal tenir el suport de dos terços del Senat o bé que el Congrés ho autoritzi mitjançant una llei. Trump sempre ha lamentat que els Estats Units aporten més diners que els seus socis europeus a l'Aliança, i a principis d'any va assegurar que "animaria" Rússia a atacar aquells aliats que no contribueixin prou en defensa. Així i tot, els experts legals apunten que el magnat podria saltar-se la norma fent ús de l'autoritat presidencial.

Ferm defensor d'Israel

Rubio és el segon membre de la futura administració Trump nomenat per a un càrrec de política exterior amb un marcat perfil proisraelià. Després de situar la congressista Elisa Stefanik com a ambaixadora dels Estats Units a l'ONU, Trump posa al capdavant de la política exterior un ferm defensor del dret d'Israel a defensar-se. Rubio va mostrar el seu suport a Israel en la resposta a l'Iran i també s'ha mostrat favorable a la idea de Trump de deportar aquells estudiants estrangers que es manifestin en favor de la guerra de Gaza. El nou govern del republicà no només augura una major complicitat en el suport a Tel-Aviv, sinó també una major persecució cap als activistes propalestins.

El legislador hispà, d’origen cubà, va jugar un paper important durant l’anterior administració Trump en les relacions amb Llatinoamèrica. Rubio sempre ha orbitat al voltant de Trump i, de fet, va ser un dels noms que hi havia a les quinieles de possibles vicepresidents per a Trump. Encara que la relació entre tots dos no sempre ha estat així de bona: el 2016 Rubio va competir contra Trump en les primàries del partit i va protagonitzar una sèrie d'enganxades després que el magnat parlés d'ell com el "petit Marco".

Igual que ha passat amb la resta de noms, Rubio forma part del cercle més proper a Trump i el seu nomenament al capdavant d'un dels càrrecs més importants de l'administració nord-americana mostra com, a poc a poc, el republicà està posant els fonaments per a una nova presidència on només tinguin cabuda les persones que li són lleials.