Marejos i danys auditius irreversibles: denuncien que el govern serbi fa servir una arma d'ús militar per dissuadir les protestes
Les protestes de dissabte han estat les més multitudinàries de la història moderna de Sèrbia
BarcelonaNi els serbis que havien assistit a la històrica protesta per la caiguda de Slobodan Milosevic l'any 2000 recordaven una manifestació més multitudinària que la que hi ha hagut a Belgrad aquest dissabte. Entre 500.000 i 700.000 persones -segons l'organització- van sortir al carrer per protestar contra la corrupció, la falta de transparència i la gestió negligent de les infraestructures del govern del prorús Aleksandar Vucic.
La indignació no és recent. Les autoritats afronten manifestacions gairebé diàries des que al novembre quinze persones van morir quan es va ensorrar el sostre d'una estació a Novi Sad, la segona ciutat del país, en un desastre que molts atribueixen a la corrupció rampant. En el moment de l'ensorrament, feia tot just dues setmanes que s'havia inaugurat l'estació en unes obres que havien costat a les arques públiques 65 milions d'euros. Va ser la gota que va fer vessar el got de la indignació i va catalitzar una onada de protestes de la mà dels estudiants que va precipitar la dimissió del primer ministre, Milos Vucevic. Però no en van tenir prou.
Amb el lema "15 per 15" -en referència als quinze morts i al dia 15 de març en què es produïa la convocatòria-, la manifestació d'aquest dissabte exigia la dimissió del president Vucic i va fer sortir la cara més esquerpa del seu govern. Quan els manifestants feien 15 minuts de silenci en honor als quinze morts en l'accident de l'estació de Novi Sad al novembre, de sobte, un retruny estrident procedent d'un dispositiu sonor va causar la dispersió de la turba i va incapacitar temporalment els manifestants. Diverses organitzacions locals denuncien que es tractava d'un canó sonor, un dispositiu acústic de llarg abast d'ús militar i àmpliament prohibit pels efectes que pot causar a la salut, entre els quals hi ha marejos i danys acústics permanents. Una afirmació que confirmen diversos experts militars consultats per mitjans locals, que afegeixen que el so que emet l'aparell pot arribar a un volum de fins a 160 dB.
I, tot i que tant el president serbi com el ministre de l'interior del país han negat l'ús d'aquesta mena de sistemes, més de mig milió de ciutadans han firmat una petició adreçada a l'ONU, al Consell d'Europa i a l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa perquè s'obri una investigació internacional per esbrinar-ho. Igualment, els partits de l'oposició, que afirmen que sí que es tractava d'un dispositiu acústic de llarg abast, han anunciat que presentaran càrrecs al Tribunal Europeu de Drets Humans.
El Centre de Política de Seguretat de Belgrad, una organització no governamental, ha condemnat el que considera "el desplegament il·legal i inhumà d'armes prohibides, com ara dispositius acústics, contra manifestants pacífics". Aquest think tank independent especialitzat en seguretat confirma a l'ARA que l'ús de dispositius acústics no és previst a la llei de policia vigent actualment i, per tant, és il·legal. Però adverteix que s'està elaborant un projecte de llei que pretén legalitzar l'ús d'aquest dispositiu que es fa servir en alguns països per dispersar i controlar manifestacions mitjançant sons molt molestos que poden causar el pànic.
Alguns testimonis presents a les protestes denuncien fins i tot van quedar inconscients per l'atordiment: "Vaig sentir un so com un rugit, que semblava el so d'un míssil, i dues explosions. També una sensació inexplicable a tot el cos. [...] Després em vaig adonar que havia caigut i, pel que sembla, vaig perdre el coneixement perquè no recordava res", relata el periodista Miljko Stojanovic a la cadena local N1.
Vucic, un mal menor per a Brussel·les
Però el president Vucic no sembla haver acceptat el missatge. Poc després de la convocatòria, que va qualificar de "revolució de colors", va assegurar que només deixaria el poder "si el mataven". I, tot i l'èxit de les protestes, l'afirmació del líder nacionalista, que controla la política sèrbia des del 2012, no sembla tan forassenyada. L'oposició del país està massa atomitzada, dividida i poc organitzada per capitalitzar en poder parlamentari la capacitat de mobilització i, en canvi, el sistema clientelista que promou el partit de Vucic, l'SNS, està massa arrelat per fer-li perdre la base de suport popular que el sosté.
Davant d'aquest escenari, el portaveu de la Comissió Europea, Guillaume Mercier, ha reclamat una investigació "ràpida, transparent i creïble" de les denúncies que informen sobre el suposat canó sonor. Però res fa pensar que l'acció de Brussel·les vagi més enllà de les paraules. Fa temps que Europa es veu obligada a tolerar Aleksandar Vucic per necessitat: d'ell depèn que tiri endavant el projecte d'extracció de liti a la vall del Jadar -que ha de garantir el liti per a les bateries de cotxe europees- i és una bona carta per suavitzar els llaços diplomàtics amb Moscou i amb Pequín (gran inversor a la regió), ara que van mal dades amb la Casa Blanca.