El Marroc, Tunísia o Egipte: la llista de països "segurs" on la UE vol retornar migrants

Brussel·lesUn dels punts més delicats i complicats de fer efectiu del Pacte de Migració i Asil de la Unió Europea és el retorn d'immigrants irregulars a països tercers. Fins al dia d'avui, el club europeu ha fracassat en el seu objectiu de fer fora aquests nouvinguts i el percentatge de retorns exitosos es manté molt baix, per sota del 25%, segons les dades de l'Eurostat. Ara bé, el club europeu fa temps que s'ha obcecat a incrementar el nombre de migrants irregulars que expulsa i la Comissió Europea ha presentat aquest dimecres una nova primera llista de països que qualifica de "segurs" on pretén enviar els immigrants irregulars.

La llista de "països d'origen segurs" que ha presentat Brussel·les inclou tots els països candidats a adherir-se a la UE –Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia, Turquia i Ucraïna– i Kosovo, Colòmbia, Bangladesh, Egipte, l'Índia, el Marroc i Tunísia. De fet, amb països com Tunísia o Egipte, la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen ja ha tancat acords milmilionaris perquè frenin les onades migratòries cap al bloc europeu a canvi de diners malgrat que diverses ONG i investigacions periodístiques hagin demostrat que aquests estats no compleixen amb el dret humanitari de manera reiterada, especialment en el tracte als migrants.

La proposta plantejada per Brussel·les no és definitiva i ara el Consell de la UE –la institució que representa els estats membres– i el Parlament Europeu hauran de negociar i ratificar la normativa. A més, fonts comunitàries remarquen que es tracta d'una "llista dinàmica" i que es pot anar variant durant el llarg del temps i, per exemple, retirar-ne alguna regió dels països en qüestió o retirar-los de manera temporal i excepcional si es troben en conflicte bèl·lic.

D'altra banda, l'executiu comunitari, que ha evitat fer una roda de premsa sobre la polèmica proposta com és habitual, permetrà que els estats membres processin sol·licituds d'asil per la via ràpida i amb menys garanties de la gent que arriba de països on el 20% del total de sol·licitants d'aquesta nacionalitat no acaben obtenint la protecció internacional a la UE. L'objectiu, segons justifiquen fonts comunitàries, és fer més "eficients" les "sol·licituds que probablement són infundades".

"Un èxit del govern italià"

L'extrema dreta no ha trigat a celebrar la proposta de Brussel·les i un dels governs que se n'ha alegrat més és el de Giorgia Meloni. "És un èxit del govern italià", ha declarat el ministre de l'Interior italià, Matteo Piantedosi. De fet, el país transalpí és un dels que més han pressionat la Comissió Europea per endurir les polítiques migratòries, també pel que fa a la creació de centres fora de la UE per deportar-hi migrants. En aquest sentit, cal recordar que Brussel·les el mes passat també va obrir la porta a permetre als estats membres construir camps d'immigrants fora del bloc europeu i seguir els passos de Meloni, que en aquest sentit també compta amb el suport de líders de la UE de la dreta tradicional o, fins i tot, socialdemòcrates.