Marxa Trump, tornen els musulmans que va vetar

Només d'arribar a la Casa Blanca Joe Biden va revocar el veto migratori que Trump havia implantat el 2017

Una jove manifestant protesta en contra del decret del president Trump que implica la prohibició de viatjar. Aeroport Internacional de San Diego, Estats Units.
25/02/2021
4 min

El CaireEls camins de l’Andrew Casto, dels Estats Units, i la Kafa Said, del Iemen, es van creuar per primera vegada el 2016 al país del primer. Poc després d'haver-se conegut, la Said va anar-se'n a casa de visita un temps, sense saber que s'estava embarcant en una autèntica odissea. Donald Trump va guanyar les eleccions presidencials poc després i, conscients de la seva intenció d’aprovar un veto migratori per bloquejar l'entrada als Estats Units de ciutadans de diversos països, en gran mesura de majoria musulmana, com el Iemen, la parella va intentar, sense èxit, accelerar la tornada de la Kafa. Les portes es van tancar i, davant la incertesa de quant de temps seguirien així, van decidir buscar un lloc del món on poguessin estar junts mentrestant. No tenien res allà, però van acabar al Caire, la capital d'Egipte. “Vam intentar vèncer el rellotge, perquè sabíem que el veto arribava, però no ho vam aconseguir”, recorda ara l'Andrew. Un cop al Caire, tot “es va convertir en esperar”, reconeix.

Després de quatre anys d'esperar va arribar la promesa electoral de Joe Biden de rescindir el veto migratori el primer dia si era escollit president. I l'agonia d'un llarg recompte electoral fins a confirmar la victòria del demòcrata. “Estàvem molt feliços”, evoca la Kafa. “La setmana de les eleccions estava mirant el mòbil [a la feina] per seguir les actualitzacions [de l’escrutini], i a casa tenia les notícies per satèl·lit tota l’estona”, explica l'Andrew. Complint la seva paraula, unes hores després de prendre possessió el 20 de gener, Biden va signar una bateria d’ordres executives per deixar sense efecte múltiples mesures de l'era Trump. En l’ordre en concret que revocava el veto migratori, Biden va aprofitar per considerar-lo “una xacra moral que ha deteriorat el poder d’exemple [dels Estats Units] al món”, i va requerir al departament d'Estat una proposta per al 5 de març com a molt tard per reconsiderar totes les sol·licituds de visat rebutjades i la revisió del procés d’escrutini.

El pretext infundat de millorar la seguretat nacional amb el qual Trump va justificar el veto ha sigut rebatut des del principi. I els crítics amb la mesura lamenten que, quatre anys després, s'ha aconseguit precisament el contrari: les comunitats musulmanes del país han sigut assenyalades, s’ha perjudicat la imatge i l'autoritat moral dels Estats Units i les aliances amb governs i organitzacions d'altres països s'han vist afectades. A més, les restriccions han agreujat la falta d'accés a atenció mèdica en zones rurals, els crims d'odi i terrorisme intern han augmentat i el país ha registrat fortes pèrdues econòmiques.

Separar famílies

“El veto també ha separat milers de famílies dels seus éssers estimats, ha negat serveis mèdics als que buscaven tractament i ha interromput la vida de milers que buscaven l'oportunitat de viatjar per feina i educació”, afirma Robert McCaw, director del departament d'assumptes governamentals al Consell de Relacions Estatunidenques-Islàmiques. Fins a mitjans del 2019, almenys 42.000 persones havien vist la seva entrada als Estats Units bloquejada només pel veto migratori, segons un estudi del centre Brennan elaborat a partir de dades publicades pel departament d'Estat. És a dir, que si el veto no hagués existit, totes haurien rebut el visat.

D’aquestes, unes 4.000 corresponien a parelles i matrimonis que no van poder reunir-se, més de 1.500 a menors que van quedar separats dels pares i gairebé 3.500 a pares allunyats dels seus fills. L'administració Trump, per la seva part, defensava que la possibilitat de sol·licitar excepcions assegurava que el veto s’aplicava amb humanitat. Però l’informe anterior calcula que només entorn del 5% de les sol·licituds d'excepció es concedien.

Uns dels ciutadans més afectats pel veto han sigut els de l'Iran. Una ha sigut la Shaghayegh Ansari, que va arribar als Estats Units el 2013, primer com estudiant i després com a resident permanent. Pel veto, els seus pares no van poder assistir al seu casament, i el 2017 van diagnosticar-li un càncer al seu pare, que va morir al cap d'un any sense que la Shaghayegh hagués aconseguit reunir-s'hi. “Senzillament, per la prohibició de viatjar, mai vaig tenir l'oportunitat de tenir el pare aquí, ni d’ensenyar-li la meva vida aquí, que era un dels seus somnis”, explica. Dos dies després que Biden rescindís el veto, la Shaghayegh va sol·licitar la residència per a la seva mare. “És el primer que vaig fer”, assegura.

Rendició de comptes

Per evitar que futurs presidents dels Estats Units puguin repetir els passos de Trump amb el veto migratori, el Partit Demòcrata ha intentat des del juliol passat aprovar al Congrés una llei que negaria als caps d'estat el poder d’adoptar ordres executives similars. Llavors, un Senat dominat pel Partit Republicà s'hi va oposar, però l’ajustat control de la cambra que també van assegurar-se els de Biden al gener obre la porta a tornar-ho a intentar.

“La rendició de comptes és necessària perquè el dany causat pel veto ha sigut enorme, va afectar moltes parts de la vida de la gent”, creu també l’Azadeh Shahshahani, directora legal i de defensa del Projecte Sud, una ONG amb seu a Atlanta. “I ha de quedar clar que moltes persones són responsables d’haver dissenyat i implementat el veto musulmà –anticipa– i que tots ells han de rendir comptes, a més del mateix Trump”.

stats