El marxandatge de l'odi s'infiltra en els gegants de la venda per internet

BarcelonaQue la ultradreta d'arreu del món tingui els seus canals obscurs i marginals per fer circular marxandatge amb missatges d'odi i apologia de la violència segurament és una cosa esperable, però potser no ho és tant que gegants de la venda per internet com Amazon i eBay, que reben milions de visites cada mes, contribueixin a fer-ho.

El cas és que no és gaire difícil trobar articles amb missatges pertorbadors a les webs d'aquestes empreses. A principis d'aquest mes, el diari The Guardian explicava com la polèmica havia obligat Amazon a retirar diversos objectes, principalment samarretes, que difonien logos i lemes referents a la dictadura d'Augusto Pinochet, concretament centrats en "els vols de la mort" que el règim militar utilitzava per fer desaparèixer opositors polítics tirant-los al mar des d'un helicòpter.

Les samarretes, que duen frases com "Tours en helicòpter de Pinochet" o "Vols en helicòpter gratis" en anglès, mostren la silueta d'un home caient des d'un helicòpter. Es poden trobar diverses variants del mateix concepte en diferents colors. Actualment l'empresa les ha retirat pràcticament totes, però encara queda una versió de samarreta femenina amb el bust del dictador encapçalant la frase "Menjo comunistes per esmorzar" a la seva pàgina nord-americana. Abans de la retirada només calia introduir "Pinochet" al buscador per trobar els anuncis.

Amazon no ha volgut donar explicacions a The Guardian i tampoc ho ha fet a l'ARA, que va contactar amb la seva filial espanyola, però els que sí que ho han fet han sigut els portaveus d'eBay, on fins fa ben pocs dies era possible comprar les samarretes dels helicòpters. Alertada per l'ARA, eBay va aclarir que l'empresa prohibeix explícitament la venda d'articles que "promouen l'odi" i que els anuncis en qüestió no havien sigut detectats pel seu sistema de filtratge. Els articles es van retirar immediatament.

Les samarretes pinochetistes ja havien sigut objecte de polèmica l'any 2017, quan es va poder veure diversos membres de grups d'ultradreta que les duien a les marxes extremistes de Charlottesville, als Estats Units. A més, la referència als "tours en helicòpter" per assassinar comunistes s'ha convertit en un lema recurrent en diverses pàgines de Twitter i Facebook d'ideologia antiantifeixista o alt-right, i també en grups seguidors de Donald Trump, el president dels Estats Units. Els anuncis ja van ser retirats en aquell moment, però havien tornat a aparèixer recentment.

Més enllà d'Amazon i eBay, les samarretes també es poden trobar fàcilment en pàgines menys conegudes, sobretot nord-americanes, i que no són explícitament ultradretanes. Camuflades entre articles pretesament sarcàstics o políticament incorrectes, les samarretes de Pinochet s'anuncien sota tags com divertit o regal, cosa que esborra el component marcadament ideològic que incorporen.

Als marges de la legalitat

Tot i que la seva dimensió pertorbadora és evident, no està tan clar quina és la condició legal d'aquests productes. A Espanya, per exemple, no és il·legal comprar ni lluir marxandatge franquista. De fet, no és infreqüent veure banderes de la dictadura en manifestacions o actes amb presència mediàtica, com va passar a l'exhumació de Franco. Les samarretes de Pinochet, però, podrien suposar un delicte d'odi per incitar a la violència contra un col·lectiu.

Així ho creu Eduardo Cáliz, advocat especialitzat en drets humans, que afirma que el delicte d'odi "es va introduir al Codi Penal precisament per evitar el desenvolupament de grups d'ideologia feixista als anys 90 i per penalitzar l'exaltació del genocidi". A més, afegeix que l'exaltació de la persecució política –com fan aquestes samarretes– també estaria perseguida.

Tot i així, l'advocada Laia Serra, especialista en drets humans, llibertat d'expressió, discriminació i gènere, considera que, malgrat "que és possible que fos considerat discurs d'odi pel mètode que justifica, que no és abstracte sinó que ha provocat víctimes concretes, reals i identificables i en un context polític molt determinat i molt sagnant", podria ser que aquests productes fossin avalats pel Tribunal Europeu de Drets Humans sobre la base que no apel·len a un context actual. En tot cas, Serra defensa la utilització d'altres vies, com la pressió institucional o el boicot ciutadà, per censurar aquest tipus de missatges.