"Marxo definitivament": el retorn irreversible dels refugiats sirians des de Turquia

Cilvegözü (frontera entre Turquia i Síria)“La guerra s’ha acabat, Assad ha caigut. És hora de tornar a casa, és hora de tornar a Damasc”, explica l’Aladí, un pare de set fills que espera a la frontera entre Turquia i Síria, al pas fronterer de Cilvegözü. L’Aladí, que ha viscut onze anys a Turquia amb la seva família, afirma a l'ARA que no vol esperar "ni un dia més" per marxar. Una de les seves filles, la Farah, de tretze anys, comenta amb il·lusió que està molt contenta de poder conèixer Síria, ja que quan van marxar només tenia dos anys i no recorda res d’aquell moment. La seva mare, la Rasha, però, travessa la frontera amb una mirada trista i els braços creuats: “Sento una barreja d’emocions”, admet.

Després de tretze anys de conflicte, la guerra civil ha deixat més de 600.000 morts i al voltant de 13 milions de desplaçats interns i externs, segons l’Observatori Sirià dels Drets Humans. A Turquia, es calcula que hi ha prop de 3,6 milions de refugiats sirians sota l’estatus de “protecció temporal”, segons les dades oficials del ministeri d’Interior turc.

Ara, després de la caiguda del règim de Bashar al-Assad a mans de les forces revolucionàries Hayat Tahrir al-Sham (HTS) diumenge passat, el pas de persones a la frontera entre Turquia i Síria és intens. Des de la caiguda de l’expresident sirià, centenars de refugiats sirians han iniciat el retorn al seu país d’origen. El govern turc ha habilitat els passos fronterers d'Öncüpinar, a la província de Kilis, i de Cilvegözü, a la de Hatay, com a punts principals per gestionar els retorns de refugiats sirians. A partir d'aquest dimarts també es va reobrir el pas de Yayladagi, a la província de Hatay, que s'havia mantingut tancat durant els anys de guerra a Síria. El govern turc també ha anunciat que les fronteres es mantindran obertes les 24 hores del dia per facilitar aquests retorns.

El retrobament amb la família és un dels moments més esperats per a molts refugiats sirians, tot i saber que alguns ja no hi són. Després d’onze anys d’estar separats, el Hassan, de 28 anys, ho té clar: “El primer que faré quan arribi és anar a veure la meva mare i el meu pare. Després, aniré a visitar els meus tiets al cementiri”, explica emocionat. Ara bé, el retorn va més enllà de les visites a la família i als amics. El Hassan somia amb “tornar a pujar a la muntanya Kasiyun, menjar uns dolços, prendre el te i veure des de dalt la capital de Damasc”, afegeix amb nostàlgia. 

Per a molts sirians, el retorn no és només la fi d’un exili forçat, sinó l’inici d’un nou capítol. Tot i la incertesa sobre la seguretat i el futur del país, molts refugiats expressen que volen tornar per reconstruir les seves vides. “La guerra s’ha acabat. Ara toca tornar cap a la nació i ajudar a refer Síria”, explica l’Ahmet, un jove sirià que viatja sol. Per a ell, el retorn no és només un deure, sinó una esperança per a un futur millor: “Construirem la nació tots junts, una Síria més democràtica i lliure”. 

Sense marxa enrere

Abans de poder marxar, però, els refugiats han de complir amb diversos tràmits burocràtics imposats pel govern de Turquia: passar un escrutini del departament de Migració i renunciar al carnet de protecció temporal i el permís de residència que tenien. Així, un cop entregada aquesta documentació, el camí de retorn queda marcat com un procés irreversible, ja no hi ha marxa enrere. En molts casos, també se’ls exigeix saldar deutes pendents amb l’estat turc, com ara multes o factures d’electricitat i aigua. Sense complir aquests requisits, la sortida del país no està permesa. 

L'Omar, de 29 anys, en fa deu que no veu cap membre de la seva família. Ha treballat des que va arribar a Turquia en el sector tèxtil a Istanbul per sobreviure i enviar una mica de diners a la seva família a Síria. “La vida aquí és dura. Ja en tinc prou. He treballat tots aquests anys en una fàbrica tèxtil i ha sigut molt dur; de fet, no se'n pot dir ni feina –confessa–. Marxo, marxo definitivament. Ja n'he tingut prou de Turquia”. 

Tot i les presses d’alguns, no tots els refugiats sirians es preparen per tornar immediatament. Alguns, com el Mustafà, prefereixen esperar una mica més abans de fer el pas definitiu. Mecànic de professió i resident a Istanbul, el Mustafà explica que encara té feina a Turquia i que vol aprofitar aquest temps per estalviar i preparar el seu futur retorn. “Em quedaré uns 5 o 6 mesos més. La guerra ha acabat, sí, però ara tinc feina aquí i no puc deixar-ho d’un dia per l’altre”, comenta. Així i tot, manté l’esperança de tornar aviat per començar una nova etapa al seu país. “Obriré el meu propi negoci”, assegura amb determinació, convençut que el seu retorn serà una oportunitat per reconstruir la seva vida i, alhora, el seu país. 

Després d’un llarg i incert viatge de més de 900 quilòmetres, la família de l'Aladí ha arribat a Damasc, on ha pogut reunir-se finalment amb la resta dels seus éssers estimats. Aquest emotiu retrobament no només és un testimoni de la seva determinació, sinó que també simbolitza l’anhel de moltes altres famílies de tornar a casa.