Massa fronts oberts per al president Biden
Només onze presidents dels Estats Units han perdut la seva reelecció –quatre en els últims 90 anys– i el demòcrata Joe Biden va pel camí de convertir-se en el dotzè. L’actual inquilí de la Casa Blanca continua apilant fronts a fora i dins de casa. El veredicte de culpabilitat per possessió il·legal d’armes contra el seu fill Hunter a principis d’aquesta setmana ha suposat un altre revés per a la seva campanya i l’ha agafat en ple periple per Europa per celebrar els 80 anys del Desembarcament de Normandia i assistir a la cimera del G-7 a Itàlia, on ha protagonitzat un nou lapsus.
Biden i el seu equip fa temps que s’escarrassen per convertir les presidencials del novembre en un referèndum sobre el seu rival, Donald Trump, conscients de les seves debilitats. Només el 38% dels estatunidencs aproven la seva gestió, la majoria creu que l’economia del país és dolenta i el 80% consideren que és massa vell per governar eficaçment un segon mandat.
D’altra banda, fronts com Gaza i Ucraïna, la immigració o la inflació es mantenen oberts. En la carpeta de política exterior, no hi ha cap solució diplomàtica a la vista per a les dues guerres que ja han deixat centenars de milers de morts i que dominen l’agenda internacional. El 2020 Biden deia en la seva campanya que volia posar fi a les guerres eternes i, tot i que va retirar les tropes de l'Afganistan i no n’ha desplegat cap en els nous conflictes, el seu govern es veu immers en un món més inestable i imprevisible del que es va trobar en arribar a la Casa Blanca.
Aquestes guerres inesperades, juntament amb la crisi que es viu a la frontera amb Mèxic des del final de la pandèmia de la covid, estan complicant la seva reelecció, ja que qualsevol decisió que pren en aquests àmbits, sigui en el sentit que sigui, és contestada per l’oposició republicana o per la part més progressista del seu partit.
Els elogis que va obtenir pel seu ràpid i contundent suport a Ucraïna i Israel es van esfumar ràpidament sobretot en el cas de Gaza. En el conflicte ucraïnès, que es troba en un atzucac, Biden ha aconseguit mantenir la coalició d’aliats inicial per fer front a la invasió de Rússia, tal com certifica l’acord a què van arribar les grans potències dijous passat per concedir un préstec d’uns 46.000 milions d’euros a Kíiv, que es finançarà amb els interessos dels actius congelats de Rússia.
La situació de Gaza, però, és diferent. El seu ajut i subministrament d’armes gairebé incondicional a Israel, que ha causat desenes de milers de víctimes civils palestines, ha aixecat moltes crítiques dels seus correligionaris, i ha indignat uns votants, joves i musulmans, que podrien ser claus per obtenir la victòria aquest novembre.
També en el si del seu partit s’han sentit veus en contra del decret que limita el dret d’asil als Estats Units i que augmentarà les deportacions d’indocumentats. El president estatunidenc s’ha vist forçat a endurir les seves polítiques, ja que la immigració és un dels temes que més preocupen els ciutadans, després de la inflació. La preocupació per l’augment de preus persisteix, malgrat que la inflació ha baixat i es troba al 3%, lluny del 8% del 2022. Les bones dades econòmiques que registra la primera potència mundial en creixement i atur no són percebudes per la majoria de l’electorat.
