Massa llops a Suècia? El Parlament demana matar-ne la meitat
La població de llops al país escandinau s'ha multiplicat gairebé per deu en 20 anys
BarcelonaLa Josefine ensenya un vídeo gravat amb el seu mòbil en què es veu un llop caminant a pocs metres d'ella, a Järna, un poblet uns 50 quilòmetres al sud d'Estocolm. Explica que, minuts abans, el llop havia agredit el seu chihuahua, que segueix a l'hospital veterinari amb tres costelles trencades. Aquesta notícia de la televisió sueca SVT es va emetre la setmana passada enmig d'un debat sobre si a Suècia hi ha massa llops i si cal matar una part de la població. El govern considera que sí, i també el Parlament, que vol eliminar-ne la meitat.
Segons l'Agència Sueca de Protecció del Medi Ambient, hi ha uns 480 llops a Escandinàvia, dels quals uns 395 viuen a Suècia, mentre que fa 20 anys n'hi havia una cinquantena. "Hem arribat a un estat de conservació favorable i ara la gestió dels llops ja no és previsible", ha explicat a SVT la ministra de Medi Rural, Anna-Caren Sätherberg, que ha indicat que la població creix cada any. "Veiem que el nivell de conflicte ha augmentat i que l'acceptació ha baixat", ha argumentat. Per això, el govern ha encarregat a l'Agència de Protecció del Medi Ambient un informe sobre quina quantitat de llops seria la ideal. Aquest pas arriba després que el Parlament aprovés la setmana passada una moció que demana reduir la població de llops fins a 170 exemplars. El 2013 la cambra baixa sueca va decidir que el país havia de tenir-ne entre 170 i 270 exemplars per donar compliment als requeriments de la UE per garantir la conservació de l'espècie. Ara es considera que cal tirar a la baixa. L'últim informe sobre aquesta qüestió de l'Agència de Protecció del Medi Ambient va fixar un nivell mínim de 300 llops per mantenir un estat de conservació favorable, és a dir, viable i que no comporti risc d'endogàmia.
Sätherberg no ha concretat quin hauria de ser el límit segons el govern i ha subratllat que Suècia complirà amb les seves obligacions respecte a les directives europees en matèria de protecció de les espècies en perill d'extinció. Però també ha explicat que hi ha "una inquietud social" a les zones on hi ha més llops, sobretot al centre del país, tot i que els últims anys ha crescut la població al sud.
Els partits més favorables a aquesta reducció radical de llops són els que tenen més suport en zones rurals. Un dels col·lectius més queixosos amb l'increment de llops és el dels ramaders, que alerten que aquests depredadors suposen un risc per al bestiar. En canvi, l'organització de conservació de la natura WWF alerta que la xifra de 170 llops "no està basada en cap dada científica" i suposa un perill per a la conservació d'aquesta espècie. "En poblacions salvatges, poden passar coses imprevisibles i el nivell de 170 és massa baix", segons Benny Gäfwert, expert en depredadors de l'ONG.
El retorn del llop a Europa
Els llops, així com altres depredadors com els óssos i els linxs, estan tornant a Europa gràcies als esforços de conservació, després d'haver estat en perill d'extinció durant els segles XIX i XX. A Suècia, fins al 1960, la caça de llops tenia recompensa. A partir de llavors, les autoritats van prohibir-ho, i des de fa una dècada es permet la caça d'aquests animals en unes quantitats molt limitades. Aquest any, per exemple, s'ha permès matar-ne 27. Suècia va quedar-se pràcticament sense llops, fins que a la dècada del 1980 tres exemplars russofinlandesos van emigrar al sud del país escandinau i van començar una nova població de llops sueconoruega, ara formada per uns 480 exemplars en 40 manades.
Altres països de la regió també han reintroduït la caça controlada dels llops, com és el cas de Noruega i Finlàndia, on s'ha permès eliminar part de la població per primer cop en set anys. Les organitzacions conservacionistes han acusat els països nòrdics de crear un ambient hostil per als llops i de desafiar les lleis europees de protecció dels animals.
De fet, aquest any tres organitzacions noruegues van portar el govern als tribunals i van aconseguir una sentència a favor que va deixar sense efecte l'autorització que inicialment permetia matar 25 llops en una zona especialment protegida. "És una victòria no només per als llops, sinó per a la biodiversitat", deia Karoline Andaur, de la secció noruega de WWF.
