25 anys de la massacre del mercat de Sarajevo

SarajevoEl jovent de Sarajevo prefereix celebrar la vida i deixar enrere la guerra que, 25 anys després, segueix hipotecant el seu futur i el del país. L’estiu passat, un grup de joves va proposar organitzar festes nocturnes al mercat a l’aire lliure de Sarajevo, però els veïns d’una de les principals artèries comercials de la ciutat, on hi ha el Markale, van considerar que no era gaire apropiat. A l’entrada del recinte, reconstruït amb una senzilla estructura metàl·lica, un monòlit de pedra recorda l’atac més letal que va patir Sarajevo en un sol dia: 68 morts. Els tendals i parades de venda de fruites, verdures i flors, d’un color verd viu, no són gaire diferents dels que aquell dimecres 5 de febrer del 1992 van servir de lliteres per transportar els 144 ferits de l’atac.

Un any i mig després, l’agost del 1995, es repetia l’atac amb un balanç de 43 morts i 75 ferits. Aquest fet va empènyer l’OTAN a iniciar els bombardejos contra forces dels serbis de Bòsnia, fins que aquests van cedir i van acceptar signar els Acords de Pau de Dayton el novembre del 1995.

La cotilla ètnica

Aquests acords encotillen ara la societat i la política a Bòsnia, entestada majoritàriament a mantenir el prisma ètnic a l’hora de plantejar qualsevol programa de govern o actuació institucional. La corrupció i el clientelisme dominen la vida política i social, i obstaculitzen l’esforç titànic de moltes persones de recuperar el que es coneixia com “esperit de Sarajevo”, la voluntat de demostrar que en ple segle XXI encara és possible conviure en una societat multi ètnica i multicultural. Avui, declarat oficialment Dia de la Memòria, en record de les gairebé 10.000 persones que van morir a Sarajevo durant el llarg setge a la ciutat, ciutadans anònims deixaran flors al mur de vidre a l’entrada del mercat, que mostra el nom de les víctimes. Les víctimes eren de diferents orígens ètnics i confessions religioses.