Matança de civils al Kazakhstan, mentre Moscou envia tropes per sostenir el règim

BarcelonaEn les últimes hores de dimecres i durant la matinada d’aquest dijous, paracaigudistes russos i d’altres països satèl·lits del Kremlin han volat al Kazakhstan (Àsia central) com a part d’una aliança militar exsoviètica per ajudar a sufocar un aixecament contra el règim pro Moscou. Des de diumenge, i a causa de l’augment del preu del combustible en un país ric en petroli, gas i urani, grups de manifestants han assaltat edificis oficials del govern kazakh i s’han enfrontat a la policia i els militars en diverses ciutats. Ràpidament, la situació ha esdevingut fora de control i una amenaça per a l'estabilitat d'un dels grans aliats del president rus, Vladímir Putin. La presència de les tropes estrangeres es concentra, de moment, a l'oest del país.

Algunes informacions indiquen també que l'expresident del país, Nursultan Nazarbàiev, home fort del règim des de la independència de l'URSS fins que va abandonar el poder, el 2019, hauria fugit del país amb la seva família.

L'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), la versió del bloc pro Rússia de l'OTAN, ha informat que ha desplegat tropes de “manteniment de la pau” al Kazakhstan. L’acció preventiva del Kremlin, sol·licitada per l'hereu de Nazarbàiev i actual president del país, Khassim-Jomart Tokhàiev, ha tingut lloc després que les forces de seguretat locals informessin també en les hores passades de la mort de “desenes de manifestants” arran dels enfrontaments, en el que són ja els pitjors disturbis des de la caiguda de la Unió Soviètica el 1991.

En l'operació militar participen tropes russes, així com contingents de Bielorússia, Armènia, el Tadjikistan i el Kirguizistan. Durant aquesta nit, les forces especials kazakhs també s’han desplegat al centre d'Almaty, l’antiga capital i el motor econòmic del país. Ha sigut a Almaty on s'han registrat els incidents més greus. Les imatges que hi arriben mostren avui soldats kazakhs amb passamuntanyes i equipament complet de combat patrullant pels carrers buits del centre comercial de la ciutat. La nit del dia 4, però, els manifestants eren als carrers tot i la forta presència de forces militars. La ciutat, a hores d'ara, està totalment bloquejada.

"Ahir [per dimecres] a la nit, les forces extremistes van intentar assaltar edificis administratius, el departament de policia de la ciutat d'Almaty, així com comissaries de la policia local. Desenes d’assaltants han estat eliminats", ha assegurat el portaveu de la policia, Saltanat Azirbek, segons l’agència Interfax-Kazakhstan, Tass i Ria Novosti. Fins dimecres a la tarda, almenys vuit agents de l'ordre havien estat morts pels manifestants, i 317 ferits, segons el ministeri de l'Interior, citat per mitjans locals. A hores d’ara, però, resulta impossible confirmar de fonts independents aquestes informacions, ni tampoc el nombre de civils que han perdut la vida.

En algunes ciutats, com ara Aktobe, la policia ha decidit no enfrontar-se als civils, com també recullen imatges de les xarxes socials, tot i l'intent d'apagar internet del govern que ara controla Tokhàiev.

Els greus incidents són conseqüència de les protestes que, des de la setmana passada, tenen lloc per l'augment dels preus dels combustibles. Van començar al Kazakhstan occidental i han sacsejat el país al llarg de tota la setmana, fins a forçar la dimissió del govern i del primer ministre, en una mena d’autocop d’estat promogut pel president Khassim-Jomart Tokhàiev. De fet, el malestar creixent presenta un gran repte per al seu règim autoritari i ha suscitat preocupació internacional, especialment amb l'aliat clau Moscou. La protesta concreta per l’augment de preus del combustible ha evolucionat a causa d’una frustració més de fons per la manca de drets polítics, una economia estancada per la pandèmia i la corrupció de les elits governamentals.

Tokhàiev, però, ha acusat els manifestants de tenir complicitats amb l’exterior i ha demanat explícitament la intervenció de Moscou i els seus satèl·lits contra els que va titllar de “grups terroristes” que han “rebut una àmplia formació a l'estranger”. Fins ara, l'OTSC s’havia negat anteriorment a intervenir en disturbis interns i l’acceptació d’enviar forces al Kazakhstan s’ha de llegir com una mostra del nerviosisme del president rus, Vladímir Putin, davant del possible col·lapse d’un dels seus aliats més forts. Amb una població d'uns 19 milions d'habitants, amb un gran sentiment nacional, la presència de tropes estrangeres no sembla un moviment especialment beneficiós per a la popularitat de Tokhàiev.