Maya Fernández, la neta d’Allende que dirigirà les forces armades de Xile
La socialista ha defensat un viratge cap a l'esquerra del seu partit
Santiago de Xile“La història té maneres meravelloses de reivindicar i reparar. Quin gran significat té avui que Maya Fernández sigui ministra de Defensa”. A través d’aquesta piulada, l’excandidata del Partit Socialista de Xile (PS) a la presidència Paula Narváez felicitava la neta de l’expresident Salvador Allende, que el 21 de gener va ser designada pel futur president, Gabriel Boric, com la nova directora de les forces armades. “Una abraçada”, va respondre Fernández. La socialista protagonitzarà un nomenament ple de simbolisme pel vincle familiar amb l’expresident que l’11 de setembre de 1973 va ser derrotat pel cop d’estat d’Augusto Pinochet, que va donar pas a 17 anys de dictadura (1973-1990).
Maya Fernández Allende (Santiago, 1971) és filla de la cirurgiana Beatriz Tati Allende, la segona de les tres filles de l’expresident i considerada la “més política”, i del diplomàtic Luis Fernández Oña, membre del servei d’intel·ligència cubà. Tati va ser una de les col·laboradores més influents durant el govern del seu pare (1970-1973). El dia del cop d’estat, va resistir amb ell al palau de la Moneda, en ple bombardeig, fins que el mateix Allende la va obligar a retirar-se. Estava embarassada de set mesos i tenia una nena de dos anys. “Per a mi, és un orgull ser la neta d’Allende, i també una responsabilitat. Però jo soc una persona diferent. Jo soc la Maya [...] Mai ha estat una càrrega ser reconeguda com a neta d’Allende”, va respondre en una de les primeres entrevistes que va concedir quan va entrar en política.
Exili a Cuba
La família Fernández Allende va exiliar-se a Cuba. Maya i el seu germà, Alejandro, van passar la infància i adolescència a l’Havana. Beatriz Allende es va suïcidar a l’illa a causa d’una depressió, amb 34 anys, quan els petits en tenien 6 i 3. Maya va estudiar a l’escola primària Solidaritat amb Xile de la capital cubana, un centre públic creat l’any 1974 per als fills de les famílies exiliades de la dictadura. Ja en democràcia, el 1992, tots dos germans van tornar a Xile. Ella va començar a estudiar biologia i veterinària i es va inscriure com a militant del PS. Ho és fins avui. La seva trajectòria política va començar el 2008, quan va ser elegida regidora pel districte de Ñuñoa, on viu encara ara, un dels més cèntrics i acomodats de la capital.
Des de l’Ajuntament, el 2014 va saltar a la Cambra de Diputats i va ser reelegida el 2017. En aquesta última legislatura, el març del 2018, va assumir la presidència de la cambra durant un any. A les primàries del PS va formar part de la dissidència de l’actual directiva i va defensar un viratge cap a l’esquerra per part de la direcció, que pràcticament no s’ha produït. També va apostar per acostar-se a la coalició Front Ampli, a la qual pertany qui serà el nou president xilè, i va ser la primera figura de pes del seu partit a donar-li suport públicament, fins i tot abans que es definís la primera volta i quan la seva formació encara apostava per la candidata democratacristiana, Yasna Provoste, com a representant del centreesquerra tradicional. “He decidit donar suport a Boric [...] Personalment, tinc la millor opinió de la candidata Yasna Provoste, però el projecte de centre que encapçala no em convoca respecte a les idees i la mirada de país”, va argumentar aleshores. En una altra ocasió, va insistir: “Boric és un socialista sense militar al Partit Socialista”. El seu paper durant la campanya de la segona volta va ser actiu i va participar en la campanya Un milió de portes per Boric, en què va recórrer diverses regions del sud del país per aconseguir sumar vots i superar el candidat d’extrema dreta, José Antonio Kast.
A partir de l’11 de març, que és quan el nou govern prendrà possessió, dirigirà la força aèria, l’armada i l’exèrcit. Serà la tercera dona que arriba a aquest càrrec i la segona del Partit Socialista, després de l’expresidenta Michelle Bachelet, que el va assumir el 2002. Si es manté al càrrec fins al setembre de 2023, liderarà des del ministeri de Defensa la commemoració dels 50 anys del cop d’estat.
Gabriel Boric ha designat un nou gabinet format per 14 dones i 10 homes, amb el qual convertirà el futur govern de Xile en el primer del continent americà amb una majoria femenina. L’altra novetat és que serà un executiu amb forta presència d’independents i protagonisme de la joventut. Els càrrecs que conformen el nucli dur del president recauen en la generació que va protagonitzar les protestes estudiantils del 2011: la comunista Camila Vallejo, de 33 anys, serà la portaveu; el diputat Giorgio Jackson, de 34, el ministre de la Secretaria General de la Presidència, encarregat de relacionar-se amb el Congrés; i la independent Izkia Siches, de 35, liderarà el ministeri de l'Interior. En només 10 anys, aquesta generació de joves ha passat de convocar les mobilitzacions per una educació pública, gratuïta i de qualitat a entrar per la porta gran al palau de la Moneda.
Boric ha dissenyat un govern ampli, que inclou la resta de partits de centreesquerra (excepte la democratacristiana), més enllà de la seva pròpia coalició, Aprovo Dignitat, que formen el Partit Comunista i el Front Ampli. Del sector més moderat en destaca el titular de la cartera d’Hisenda, que assumirà l’actual president del Banc Central, Mario Marcel, màster en economia per la Universitat de Cambridge. El seu nom ha aixecat polseguera perquè es tracta d’un vell conegut de la política xilena. Va ser part del govern de Ricardo Lagos (2000-2006) i un dels ideòlegs de la regla de dèficit fiscal, que establia els límits del deute públic del país.
