Megareserva d'aigua, batalla campal i amenaça d'il·legalització: la guerra de Macron contra els ecologistes

ParísLa imatge és espectacular: enmig de camps verds, un enorme cràter, de terra marró. És un embassament artificial que està a mig construir i que servirà per recollir aigua de la pluja a l'hivern i utilitzar-la per regar els camps agrícoles a l'estiu. El bucòlic indret, situat al costat del poble francès de Sainte-Soline (Nova Aquitània), va ser l'escenari de brutals enfrontaments el 25 de març entre la policia i manifestants ecologistes, contraris a la construcció de l'embassament. La violència policial utilitzada per reprimir la protesta i l'anunci del ministre de l'Interior que dissoldrà aquest moviment ecologista han aixecat molta polseguera. Els fets de Sainte-Soline han tornat a posar en el punt de mira el govern d'Emmanuel Macron, a qui organismes nacionals i internacionals ja havien retret la seva mà dura a les protestes contra la reforma de les pensions.

Els enfrontaments van deixar 47 policies i 200 manifestants ferits, dels quals dos molt greus. Una setmana després, un dels ferits continua en coma. "La policia va tirar 5.000 granades sobre els manifestants en menys de dues hores en un dispositiu que considerem criminal i que ha estat dissenyat per ferir i mutilar. Volen asfixiar el moviment ecologista", denuncia a l'ARA Benoît Feuillu, portaveu del moviment que el govern vol il·legalitzar, Les Soulèvements de la Terre (Les revoltes de la terra).

El govern francès va desplegar 3.200 gendarmes equipats amb armes que els manifestants consideren "de guerra", com les més de 5.000 granades amb gasos lacrimògens i ensordidores –algunes d'elles porten càrrega pirotècnica– o les bales de goma, per contenir una manifestació amb entre 6.000 i 8.000 manifestants, segons les dades del ministeri de l'Interior. Els organitzadors asseguren que hi havia 30.000 persones. Davant de la gravetat de les ferides d'alguns manifestants, la Fiscalia ha obert una investigació. Les imatges de la protesta són d'una violència extrema, tant les que van enregistrar periodistes des de la banda dels manifestants com les que ha fet públiques la policia.

Bloqueig de les ambulàncies

"Els ferits es trobaven en una zona que era perfectament accessible des de feia mitja hora i, en canvi, es va prohibir als serveis mèdics accedir-hi immediatament", denuncia a l'ARA Patrick Baudouin, president de la Lliga de Drets Humans (LDH), que tenia observadors a la manifestació. El ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, ho va negar, però posteriorment Le Monde va publicar un àudio que ho provaria. El Defensor dels Drets (l'equivalent a França del Síndic de Greuges) ha obert una investigació.

Els manifestants han rebut el suport de 30.000 persones, molts d'ells intel·lectuals i personalitats d'esquerres, com la premi Nobel Annie Ernaux, que han publicat una tribuna a Le Monde en què denuncien "un dispositiu militar dissenyat per aterrir fins i tot a risc d'assassinar". El president, Emmanuel Macron, al seu torn, ha acusat els manifestants d'anar a Sainte-Soline "a fer la guerra", en al·lusió als black blocs, el moviment de radicals que van a les protestes vestits de negre i per xocar amb la policia. La LDH admet que hi havia una minoria de manifestants amb actituds violentes, però "al seu costat hi havia 30.000 persones que només es manifestaven contra la construcció dels grans embassaments", afirma Baudouin.

Dissolució dels ecologistes

El ministre de l'Interior ha posat més llenya al foc assegurant que dissoldrà Les Soulèvements de la Terre –el moviment està integrat per més d'un centenar d'organitzacions i col·lectius ecologistes, d'actors rurals i moviments socials–, a qui acusa "d'ecoterroristes". El moviment ecologista considera que l’anunci de la dissolució "és una temptativa de desviar l'atenció i de fer una cortina de fum sobre la seva pròpia violència, la violència de l’estat". Per al president de la LDH, "és una forma de criminalitzar els ecologistes i els moviments socials. Hi ha un debat que és legítim sobre la construcció dels embassaments per a ús agrícola".

Els ecologistes s'oposen als embassaments gegants –el de Sainte-Soline ocupa 10 hectàrees– perquè hi ha estudis que assenyalen que evitaran que l'aigua de la pluja arribi al sòl i el nodreixi, fet que provocaria més sequera. I perquè suposa un acaparament d'un recurs natural en benefici de l'agricultura intensiva, de les grans explotacions, i no dels petits agricultors. "Sense aigua no hi ha agricultura", rebat el ministre d'Agricultura, Marc Fesneau.