Melània Trump trenca el seu silenci i titlla de "monstre" l'autor de l'atemptat contra el seu marit

Un ampli ventall de líders mundials i personalitats han volgut mostrar el seu rebuig a l'intent d'assassinat que ha patit aquest dissabte l'expresident dels Estats Units Donald Trump. Una de les condemnes més sonades ha sigut la de Melània Trump, la dona del candidat republicà a la Casa Blanca, que ha ressorgit del seu silenci per condemnar els fets i titllar l'autor de l'intent d'assassinat de “monstre que veia el meu marit com una màquina política inhumana”. A través d'X, Melània ha compartit una emotiva carta en què agraïa l'actuació del Servei Secret i demanava als estatunidencs no oblidar “que els jocs polítics són menys importants que l'amor”. “Aquest matí hem d'estar per sobre de l'odi, la rancúnia i les idees de ment simple que desencadenen violència”, ha afirmat, abans d'agrair als demòcrates que han condemnat els fets per “recordar que cada polític és un home o una dona amb una família que els estima”.

Abans de Melània, però, bona part dels líders d'arreu del món ja havien condemnat els fets. Un dels primers, de fet, va ser el president estatunidenc, Joe Biden. "La idea que hi hagi violència política o violència com aquesta a Amèrica és simplement inaudita, no és acceptable”, ha declarat en una compareixença pública. Biden també ha dit que ell i la seva dona estaven “resant per Trump, la seva família, i per tots els que eren al míting”.

Tota la primera plana política nord-americana ha sortit a condemnar l'atac. El president de la Cambra de Representants, Mike Johnson, o expresidents com George W. Bush o Barack Obama han mostrat el seu rebuig als fets. “No hi ha lloc per a la violència política en la nostra democràcia”, ha dit Obama a través d'una piulada. També s'ha sumat a les condemnes el candidat independent a la presidència Robert F. Kennedy Jr., fill de Robert F. Kennedy, que va ser assassinat el 1968 durant la seva campanya per a les presidencials i nebot, és clar, de John F. Kennedy, el president assassinat el 1963.

Trump també ha rebut el suport de personalitats del seu partit, com JD Vance, un dels noms més sonats com a possible candidat a la vicepresidència amb Trump, o la congressista Marjorie Taylor Greene.

Fora de l'àmbit estrictament polític, una de les primeres reaccions, i de les més sonades, ha estat la del magnat Elon Musk, que ha dit a través de la seva xarxa social X que “dona suport total al president Trump i li ha demanat una ràpida recuperació”. “L'últim cop que Amèrica va tenir un president tan dur va ser amb Theodore Roosevelt”, ha afegit el multimilionari, que des de fa anys dona suport al partit republicà.

Arreu del món les mostres de solidaritat amb Trump i de condemna dels fets s'han repetit. Des de Brussel·les, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha condemnat els fets i ha assegurat que “la violència política no té lloc en una democràcia”. Amb missatges semblants s'han expressat a les xarxes líders com el president francès Emmanuel Macron, el nou premier britànic, Keir Starmer, o el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, entre molts d'altres.

En termes similars s'han pronunciat sobre l'atac el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, així com el líder de l'oposició, el popular Alberto Núñez Feijóo. El cap de l'executiu ha desitjat que l'expresident i candidat es recuperi i ha sentenciat: "La violència i l'odi no tenen cabuda en democràcia". També un dels aliats europeus de Trump, el líder de Vox, Santiago Abascal, ha reaccionat acusant l'esquerra espanyola de desitjar la mort de Trump i ha acusat “l'esquerra globalista” de sembrar “odi, ruïna i guerra”. “El més terrible de tot plegat és que a Espanya governa la pitjor versió d'aquesta esquerra i ara mateix estaran lamentant íntimament que l'assassí hagi fallat”, ha escrit Abascal.

Rússia assenyala Biden

També han reaccionat potències que ara mateix estan en tensió amb els Estats Units, com la Xina o Rússia. En el cas de Pequín, la Cancelleria ha emès un comunicat en què assegura que “la Xina està preocupada pel tiroteig que ha afectat l'expresident Trump” i que “el president Xi Jinping ja li ha expressat la seva simpatia”.

El Kremlin, per la seva banda, també ha condemnat els fets, però ha assenyalat Biden com a responsable “de l'ambient” que ha propiciat l'atemptat. “No creiem que l'intent d'acabar amb Trump hagi estat organitzat per les autoritats actuals... Però l'atmosfera al voltant del candidat Trump ha provocat el que Amèrica ha de combatre avui”, ha afirmat el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. “Després de molts intents per fer Trump fora de l'arena política –ha insistit Peskov–, era obvi per a tots els observadors externs que la seva vida corria perill”.

També s'ha pronunciat en aquesta línia Robert Fico, el primer ministre d'Eslovàquia, que va sobreviure al maig a un intent d'assassinat. “Els rivals polítics de Trump estan intentant fer-lo callar, i quan no ho aconsegueixen molesten tant al públic que un pobre noi agafa una arma”, ha etzibat. “I encara veurem com es parla de la necessitat de la reconciliació, la tranquil·litat i el perdó”, ha sentenciat Fico.