RomaEl govern de Giorgia Meloni ha aprovat aquest dilluns un decret llei que blinda la llista de països que considera segurs, en un intent d'agilitzar les repatriacions dels migrants que arriben a territori italià i limitar l'acció dels jutges, que estan posant traves al seu model de deportació. Les llacunes legislatives del model Albània han permès als jutges tombar els centres construïts al país balcànic la mateixa setmana de la seva inauguració, i l'executiu italià intenta ara esmenar-les.
Al fons de la qüestió hi ha el revés judicial que la setmana passada el Tribunal de Roma va donar al model de gestió migratòria impulsat per Meloni, que passa per finançar un centre a Albània on traslladar els sol·licitants d'asil rescatats en aigües internacionals per vaixells italians. Els jutges, en aplicació d'una recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, van rebutjar convalidar el procediment de repatriació de les 12 persones procedents d'Egipte i Bangladesh internes al centre des de dimecres i van ordenar-ne el retorn immediat a Itàlia. Només unes hores abans, les autoritats italianes havien rebutjat les sol·licituds d'asil de tots ells, al considerar que els països d'origen dels migrants són segurs.
El ministeri d'Exteriors va promoure un decret al maig que fixava en 22 els països considerats segurs, per als quals reconeixia excepcions, com ara determinades categories de persones o dissidents polítics. Entre aquests països hi havia Bangladesh, malgrat la crisi política en què està sumit el país asiàtic i la discriminació dels membres de la comunitat LGBTI, que s'enfronten a la cadena perpètua per la seva condició. Això permet rebutjar les peticions d'asil dels immigrants procedents de la regió, que només durant els primers sis mesos de l'any van ser més del 27% del total dels que van desembarcar a les costes italianes. Tot i això, la recent sentència del Tribunal de Justícia de la UE indica que, per ser considerat segur, un país ho ha de ser “a tot arreu i per a cada persona”; és a dir, “no hi pot haver persecució, discriminació o tortura cap a ningú en cap zona del territori”.
Amb el decret llei aprovat aquest dilluns, el govern redueix fins a 19 la llista (n'exclou Colòmbia, Nigèria i el Camerun) i dificulta la capacitat dels jutges d'oposar-s'hi, al tractar-se d'un decret llei.
El cop judicial al model Meloni de gestió de la immigració ha posat en evidència les llacunes de l'experiment, que comencen des que els migrants són rescatats al mar. El Protocol Albània-Itàlia, signat per la primera ministra i el seu homòleg albanès, preveu que només els homes majors d'edat en bones condicions de salut, procedents de països considerats segurs i rescatats per vaixells italians en aigües internacionals puguin ser traslladats al país balcànic. Això deixa fora gairebé el 80% dels migrants que arriben a les costes italianes.
Atac a la justícia
Aquesta situació ha desencadenat a Itàlia un déjà-vu. Han passat més de deu anys des que parlamentaris i simpatitzants de Força Itàlia, el partit fundat pel desaparegut Silvio Berlusconi, van sortir als carrers per defensar el líder davant el que consideraven atacs d'una justícia polititzada. "Les togues vermelles", com les va batejar l'ex primer ministre, havien condemnat el polític i empresari a la inhabilitació perpètua pels delictes d'abús de poder i incitació a la prostitució de menors. Una dècada després, els hereus i els socis històrics del Cavaliere han emprès una nova campanya contra la justícia, a qui acusen d'estar maniobrant en contra de l'executiu que lidera Giorgia Meloni.
Aquest dilluns la primera ministra italiana ha publicat a les xarxes socials el missatge d'un jutge enviat al grup de l'Associació Nacional de Magistrats en què aparentment advertia sobre el perill que representava la líder de Germans d'Itàlia, que a diferència de Berlusconi no ataca la magistratura per interessos personals. “Giorgia Meloni es mou per visions polítiques, i això fa molt més perillosa la seva acció... Hem de posar-hi remei”, va escriure el fiscal Marco Patarnello als seus col·legues.
En realitat, en el mateix missatge –que Meloni i el diari que l'ha publicat s'han encarregat de tallar ometent aquesta segona part– el magistrat en qüestió deixa clar que no és feina dels jutges “fer oposició política, sinó defensar la jurisdicció i el dret dels ciutadans a tenir un jutge independent”. Això no ha evitat que Patarnello s'hagi convertit en la diana dels atacs d'alguns membres del govern.
Meloni ha evocat una conspiració dels jutges i l'oposició, que tindria com a objectiu deslegitimar la seva acció política, mentre que el president del Senat, Ignazio La Russa, ha proposat reformar la Constitució per definir millor les competències de la magistratura. Una declaració que ha estat considerada extremadament greu per l'opositor Partit Democràtic.
Brussel·les recorda a Meloni que ha de complir amb el dret de la UE
Després que la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, elogiés el pla per deportar immigrants de Giorgia Meloni, Brussel·les li ha recordat aquest dilluns que ha de respectar “plenament” el dret de la Unió Europea en el nou decret que vol aprovar per esquivar la sentència de la justícia italiana. “El que s’aplica és el dret nacional, però també les normes vinculades a la protecció internacional previstes pel dret comunitari”, ha dit en roda de premsa la portaveu de la Comissió Europea, Anitta Hipper.
Aquest advertiment contrasta amb la bona rebuda que ha tingut la idea de Meloni de crear camps fora del territori de la UE per deportar-hi migrants per part de Von der Leyen i una majoria dels estats membres. Fins i tot en el Consell Europeu de la setmana passada es va obrir la porta a proposar lleis per potenciar les deportacions, i la presidenta de la Comissió Europea va prometre que presentaria noves propostes legislatives en aquest sentit. Ara bé, Brussel·les el 2018, per exemple, va dir que iniciatives d'aquesta mena com les de Meloni no complien amb el dret internacional i humanitari, i la comissària d’Interior, Ylva Johansson, va assegurar fa poques setmanes que no impulsarien mesures com aquesta perquè no respecten la “dignitat humana” del nouvingut.
