Meloni perd aliats al Parlament Europeu (però això la pot beneficiar)

Brussel·lesEls moviments dels últims dies de l'extrema dreta a l'Eurocambra han fet minvar la força parlamentària a la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. El seu grup, Europeus Conservadors i Reformistes (ECR), ha perdut els eurodiputats de Vox i s'ha quedat amb 78, per darrere dels 84 del nou partit ultradretà Patriotes per Europa, que ha impulsat l'hongarès Viktor Orbán i compta amb el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen i, entre molts altres, la Lliga de Matteo Salvini. Tanmateix, no és del tot una mala notícia per a Meloni, i fins i tot pot jugar a favor dels seus interessos.

La primera ministra italiana, malgrat els darrers escarafalls per com es van negociar els alts càrrecs de la Unió Europea, té un objectiu clar des del primer dia que va trepitjar Brussel·les: ser vista com una dirigent moderada amb qui es pot arribar a consensos i no una ultradretana euroescèptica només concentrada en destruir el club comunitari. Vol tenir pes al bloc i influenciar perquè escori cap a posicions més conservadores o ultradretanes. En matèria d'immigració, per exemple, ja està obtenint els seus fruits.

Per aconseguir-ho, un dels primers passos és distanciar-se d'altres líders que, almenys a ulls de Brussel·les, són massa extremistes per pactar-hi. De fet, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja va diferenciar el partit de Meloni d'altres formacions, com la de Le Pen, perquè es manté favorable a Ucraïna i l'OTAN i contrària al règim de Vladímir Putin.

Per això, el fet d'haver-se quedat sense aliats com Vox o Le Pen, que li va allargar la mà per crear un gran partit d'extrema dreta, la pot ajudar a ser més acceptable per a la resta de forces polítiques de l'Eurocambra i pot entrar a jugar un paper més destacat. De fet, amb el mateix ànim de diferenciar-se de l'altre grup d'extrema dreta, el primer ministre de la República Txeca, Petr Fiala, que és d'ECR, va acusar Patriotes per Europa de "servir els interessos de Rússia" i d'"amenaçar la seguretat i llibertat d'Europa".

D'altra banda, Salvini, que forma part de l'executiu de Meloni, també vol treure'n rèdit polític a Itàlia. El líder de la Lliga reivindica que ara ell té més influència que la mateixa primera ministra italiana perquè el seu grup europarlamentari compta amb més escons, si bé obvia que estan aïllats per la resta de forces polítiques del Parlament Europeu. En aquest sentit, cal recordar que en l'última legislatura ECR ja va aconseguir sortir de l'aïllacionisme total, al qual continua condemnat el grup de Le Pen i Salvini.

Un vot clau per fer virar l'Eurocambra a la dreta

En l'últim Consell Europeu, en què els líders de la UE van escollir els pròxims alts càrrecs comunitaris, Meloni va apujar, i molt, el to contra els seus homòlegs per deixar-la al marge de les negociacions, encara que fos el més natural perquè ella no forma part de les tres grans famílies polítiques de la coalició conservadora, socialdemòcrata i liberal que va guanyar les eleccions europees.

Aquest gest tenia dos missatges. En clau interna, era una mostra de compromís amb els seus socis de coalició democratacristians a Roma, i en clau europea, ratifica la voluntat de negociar amb la conservadora alemanya bones carteres per a Itàlia en el nou executiu comunitari. Meloni no amaga les seves intencions i està negociant per apuntalar un italià en una vicepresidència de pes a la pròxima Comissió Europea. Segurament, que inclogui les competències de Comerç o Competència, que es preveu que siguin algunes de les grans prioritats de la UE durant aquesta legislatura vinent.

Més enllà de la Comissió Europea, Meloni també vol jugar un paper determinant a l'Eurocambra. La gran coalició conservadora, socialdemòcrata i liberal manté la majoria parlamentària, però la disciplina de vot al Parlament Europeu és bastant líquida i sovint hi ha eurodiputats que la trenquen i voten en sentit diferent que la direcció dels seus grups. Per tant, Von der Leyen i el seu executiu es veuen obligats a buscar nous suports a esquerra i a dreta per garantir la governabilitat de la UE.

Finalment, la conservadora alemanya sembla que optarà per acceptar els suports dels Verds i no negociarà amb Meloni per obtenir els seus vots per revalidar mandat al tron de Brussel·les. Ara bé, al llarg de la legislatura el grup de Meloni sí que podrà jugar un paper determinant i, a diferència d'Orbán, Le Pen o Salvini, influir i donar suport a les normatives més conservadores que vulgui tirar endavant Von der Leyen.