Meloni, la principal aliada internacional de Vox

La líder de l’extrema dreta italiana ha augmentat la presència als mítings dels de Santiago Abascal

La plana major de Vox i Giorgia Meloni en un acte a Marbella durant la campanya de les eleccions andaluses el passat juny
24/09/2022
4 min

BarcelonaSi la candidata de Germans d’Itàlia, Georgia Meloni, guanya les eleccions aquest diumenge i aconsegueix formar un govern, previsiblement un dels seus primers viatges oficials com a primera ministra serà a Espanya. No per reunir-se amb el president espanyol, Pedro Sánchez, ni amb el rei, Felip VI, sinó per assistir a un acte de Vox. La candidata de l’extrema dreta ja ha confirmat la seva assistència al Viva 22, el festival que organitzen anualment els de Santiago Abascal el 8 i 9 d’octubre. A més, Meloni pujarà a l’escenari i parlarà. Per a alguns podria semblar un detall anecdòtic, però la presència de Meloni a Madrid pocs dies després de les eleccions és una demostració de l’aliança que mantenen amb Vox. “La principal aliança dels de Santiago Abascal a nivell internacional”, exposa el periodista expert en moviments d’extrema dreta Xavier Rius Sant. 

Meloni i Abascal diuen que tenen una relació “d’amistat estretíssima” que ha anat a l’alça en els últims mesos: l’abril del 2019, quan Vox va entrar per primera vegada al Congrés de Diputats, Meloni va felicitar per Twitter Abascal. Dos anys després, l’endemà de les eleccions madrilenyes, Meloni ja va viatjar expressament fins a Madrid per felicitar cara a cara el líder de Vox pels resultats dels comicis. Pocs mesos més tard, la líder de Germans d’Itàlia tornaria a Espanya per participar en el Viva 21. Per les eleccions andaluses del juny passat, Meloni va fer el pas definitiu intervenint en un acte de campanya de Vox a Marbella. “Sí a la família natural, no als lobis LGTBI; sí a la identitat sexual, no a la ideologia de gènere; sí a la cultura de la vida, no a l’abisme de la mort; no a la immigració massiva, sí a la feina per als nostres ciutadans”, va proclamar. L’impacte de Meloni no va aconseguir que Vox fos clau per a la governabilitat de la comunitat –el PP va obtenir majoria absoluta–, però els ultradretans continuen volent explotar la seva figura.

Meloni i Abascal en una imatge el 2021

Relació desigual?

Per aspirar a governar Itàlia, Meloni ha apostat per practicar un gir cap a la moderació els últims mesos, un moviment semblant, tal com apunta Anna Isabel López Ortega, investigadora especialista en extrema dreta a la Universitat de València, al que va fer Marine Le Pen per intentar arribar a l’Elisi. Germans d’Itàlia ha descobert que fins i tot podria arribar a ser contraproduent que els comparin a Itàlia amb Vox i, de fet, el míting de Meloni a Marbella va poder estroncar el seu gir. L’endemà de l’acte de Vox, als quioscos italians es repetien els mateixos titulars: “Meloni torna al passat”, “La dreta es treu la màscara”... Amb tot, Abascal, després que amb els anys hagi freqüentat actes de Germans d’Itàlia, no ha fet acte de presència en la campanya de Meloni. Encara més, quan li van preguntar en un debat electoral per les dures declaracions que va fer a Marbella, la líder de l’extrema dreta italiana va respondre que a vegades li surt aquest to quan “està cansada”. “La nostra extrema dreta és molt més ultraconservadora que Meloni”, apunta López, i afegeix que Germans d’Itàlia “s’ha adaptat a les circumstàncies actuals per poder governar”. “No li interessa que la vegin gaire amb Abascal per Itàlia”, apunta. 

Que Meloni mantingui molta més distància amb Vox quan està a Itàlia que quan viatja a Espanya no vol dir que no comparteixin elements ideològics clau. Sobretot, tal com exposa Rius, els uneixen dues paraules: “Pàtria i família”, un lema que tots dos partits podrien portar perfectament en un cartell electoral. Són pròxims, doncs, per la “concepció” que tenen de la vida. Religió catòlica, molta natalitat i una gran família. “En canvi, això no ho pot compartir Le Pen”, explica López, i afegeix un altre element que acosta Vox i Germans d’Itàlia: el passat feixista dels dos respectius països amb Franco i Mussolini. I també mantenen posicions semblants en temes com el feminisme, la immigració o les llibertats. Tots dos estan al mateix grup del Parlament Europeu, el dels conservadors i reformistes, on no hi és el Reagrupament Nacional.

Ara bé, entre els dos partits també hi ha diferències fonamentals. L’exemple més clar és la crisi climàtica. Mentre que Vox se situa en una posició negacionista i parla de “religió climàtica”, Meloni reconeix la necessitat de prendre mesures. En el seu programa electoral cita el filòsof espanyol José Ortega y Gasset: “Jo soc jo i la meva circumstància, i si no la salvo a ella no em salvo jo”. I la líder ultra italiana afegeix: “O cuidem el medi ambient o la resta no comptarà”. López també detalla que l’estructura interna del partit de Meloni és més “democràtica” que la de Vox, com s'ha vist aquests dies amb la crisi amb Macarena Olona.

Amb diferències i semblances, Vox i Germans d’Itàlia són dos moviments que es necessiten per assolir els seus objectius. Sobretot, tal com apunta Rius, després que Llei i Justícia –partit governant a Polònia– s’hagi acostat a postulats més europeus pel fet de viure una guerra –la de Rússia contra Ucraïna– a les seves fronteres. “Els polonesos s’han allunyat de Putin i s’han acostat a Europa”, apunta Rius. Ara Meloni i Abascal són els dos grans aliats euroescèptics. 

stats