Menjar enllaunat i aigua salada: Israel torna a bloquejar l'entrada d'ajuda a Gaza

Ciutat de Gaza / El CaireFa uns dies, les llargues cues de persones que esperaven compra pa a la fleca Zadna, al centre de Gaza, es podien convertir en caos en qualsevol moment. Un guàrdia de seguretat cridava a la multitud que empenyia la porta de la fleca perquè esperessin el seu torn, però ningú se l'escoltava.

Només a uns passos de distància hi havia persones que revenien les barres de pa a un preu tres vegades superior a l'original. S'acostava l'hora de l'iftar, l'àpat que trenca el dejuni diari dels musulmans durant el més sagrat del Ramadà: a Gaza, el pa, l'aigua, el gas per cuinar i altres productes bàsics tornen a ser difícils de trobar.

La gent no estava tan desesperada ni els mercats tan buits perquè va entrar en vigor l'alto el foc entre Israel i Hamàs el 19 de gener. La treva havia permès que l'ajuda humanitària arribés a Gaza per primera vegada després de quinze mesos de conflicte, quan els subministraments arribaven amb comptagotes.

Des del 2 de març Israel torna a bloquejar l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza. És una mesura de pressió perquè Hamàs alliberi més ostatges sense entrar en la segona fase de l'alto el foc, que implicaria negociacions més complexes per a una treva definitiva.

Preus disparats i malnutrició

Ara, la interrupció de l'ajuda, agreujada per l'especulació sense escrúpols, està fent inaccessibles per a la majoria els productes més bàsics. L'escassetat de verdures i fruita fresca i l’augment dels preus obliguen novament la població a recórrer a aliments enllaunats, com ara mongetes. Sense aliments frescos les criatures estan en perill de desnutrició. Durant les primeres sis setmanes de l'alto el foc, les ONG i els comerciants van poder distribuir aliments entre els habitants de Gaza, que havien patit alts índexs de desnutrició. També van començar a arribar subministraments mèdics per als hospitals bombardejats, canalitzacions per recuperar el sistema de subministrament d'aigua i combustible per mantenir en funcionament infraestructures essencials com els hospitals i les dessalinitzadores.

Tot i l'augment significatiu de l'ajuda després de l'inici de la treva, les autoritats sanitàries de Gaza van informar que almenys sis nadons havien mort d'hipotèrmia al febrer per no tenir roba adequada, mantes, refugi o atenció mèdica, una xifra que també van constatar les Nacions Unides. La majoria dels hospitals a hores d'ara continuen operant només parcialment, si és que funcionen.

Sense electricitat

La setmana passada, Israel va tallar el subministrament elèctric al territori, una mesura que va paralitzar la majoria de les operacions d'una planta de dessalinització i va deixar sense aigua potable unes 600.000 persones al centre de Gaza, segons les Nacions Unides.

El ministre d’Energia israelià, Eli Cohen, ha insinuat que el pas següent podria ser un tall del subministrament d’aigua. Alguns pous continuen funcionant al centre de Gaza, però només proporcionen aigua salada, que comporta riscos per a la salut a llarg termini. Després de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre del 2023, Israel ja va tancar totes les altres fonts d’electricitat que solia proporcionar a Gaza. Això va obligar els serveis essencials a dependre de plaques solars o generadors, si és que hi havia energia disponible. Ara no hi entra cap mena de combustible. Ni per als generadors, ni per a les ambulàncies ni per als vehicles.

Israel nega que faltin subministraments a Gaza. “No hi ha cap escassetat de productes essencials a la Franja”, va afirmar el ministeri d’Afers Estrangers israelià la setmana passada. També va reiterar que Hamàs s’apropia de part de l’ajuda que entra a Gaza i que la meitat del pressupost de l’organització prové de l’explotació dels camions d’ajuda. Hamàs ha qualificat els talls d’ajuda i d’electricitat de “xantatge barat i inacceptable".

Però els subministraments que les organitzacions humanitàries a Gaza van poder acumular durant les primeres sis setmanes de l’alto el foc ja s’estan exhaurint. Sis fleques de la Franja han hagut de tancar i les cuines comunitàries han hagut de reduir les racions d’aliments que distribueixen.

La setmana passada, a la ciutat de Deir al-Balah, al centre de Gaza, el mercat estava pràcticament buit perquè les fruites, verdures, oli, sucre i farina estaven a punt d’acabar-se. Els venedors de verdures van dir que el preu de les cebes i les pastanagues s'havia duplicat, les carabasses gairebé s'havien quadruplicat i les llimones costaven gairebé deu vegades més. Les albergínies eren difícils de trobar i de patates no n'hi havia.

Yasmin al-Attar, de 38 anys, i el seu marit, un conductor, caminaven d'un lloc a l'altre del mercat buscant els preus més baixos. Tenen set fills, una germana discapacitada i dos pares grans a qui mantenir. Ja era prou difícil aconseguir ingredients essencials per a l’iftar, el menjar que trenca el dejuni diari durant el Ramadà, però amb el bloqueig del combustible és cada vegada més difícil trobar també combustible. “Fa només tres dies vaig sentir una mica d'alleujament perquè els preus semblaven raonables”, deia. Ara, amb la mateixa quantitat de diners només es pot comprar una mica de verdura. “Com en podem tenir prou per alimentar tota la família?”, es preguntava Al-Attar. I deia que per sopar s'haurien de conformar amb una sopa de llenties.

El focus està en la supervivència

Els propietaris de les paradetes i els compradors culpen en part els grans comerciants per l'escassedat, dient que acaparen subministraments per augmentar els preus. Les verdures disponibles a preus raonables es compren ràpidament i es revenen a preus molt alts, afirmava Eissa Fayyad, un venedor de verdures de 32 anys a Deir al-Balah. Els agents de policia de Hamàs han advertit els comerciants que no especulin amb els preus, segons comenten alguns venedors i clients. En alguns casos, Khalil Reziq afirma que la seva unitat havia confiscat alguns béns dels venedors i els havia venut a preus més baixos al moment.

La situació es va agreujar quan la gent es va afanyar a comprar més del que necessitava tan aviat com es va saber la notícia de la decisió d'Israel de tornar a bloquejar l'ajuda, afegia Reziq, policia de 38 anys que supervisa els mercats i les botigues de la ciutat de Khan Younis, al centre de Gaza.

Més enllà del repte immediat de subministrar menjar, aigua, medicaments i tendes a la població de Gaza, el problema de fons és la recuperació a llarg termini. Fins al bloqueig, alguns actors humanitaris havien distribuït llavors i pinso als pagesos perquè Gaza pogués començar a produir aliments per si mateixa, mentre que altres estaven treballant en la reconstrucció de la infraestructura hídrica i en l'eliminació de runa i explosius no detonats.

Res d'això era fàcil, perquè Israel hi havia restringit o prohibit l'entrada de maquinària pesant i generadors. Israel sostenia que els militants palestins podrien utilitzar aquests articles amb finalitats militars.

Per a molts habitants de Gaza, ara el focus torna a ser la supervivència. "Ara no hi ha bombardejos, però encara sento que visc en una guerra amb tot el que estic passant", deia Nevine Siam, de 38 anys, que es refugia a casa del seu germà amb trenta persones més. Tota la família de la seva germana va morir en els atacs israelians. Els seus fills li demanen que els prepari els àpats de Ramadà com els que recorden abans de la guerra, però sense ingressos no pot aconseguir res més que menjar enllaunat. "Sembla com si l'alegria s'hagués apagat", explicava.

Gaza torna a passar fam: "Israel ha tallat l'ajuda humanitària i el preu de la farina s'ha duplicat"

Copyright The New York Times