El 'mercader de la mort': l'amic de Putin que ha tornat a Rússia com un heroi

DakarLa vida de Víktor Bout, el traficant d’armes més conegut dels anys 90, va fer un gir total fa dues setmanes gràcies a menys d’un gram d’oli de marihuana. La jugadora de bàsquet nord-americana Brittney Griner, a qui van trobar 0,70 grams d’aquesta substància al seu equipatge al febrer, quan pretenia agafar un vol comercial des de l’aeroport de Xeremétievo (a Moscou), complia, a conseqüència d'aquest fet, una condemna de 9 anys de presó a Rússia per possessió i contraban de drogues. Detinguda i empresonada més tard, aquesta estrella de la NBA femenina, de 31 anys i guanyadora de dos ors olímpics, es va convertir en un assumpte d’estat per a Washington. En el moment de la detenció era jugadora de l'UMMC Iekaterinburg, de la Primera Divisió russa i propietat dels Phoenix Mercury des del 2013.

Finalment, i enmig de la tensió diplomàtica per la invasió russa d'Ucraïna, la Casa Blanca va aconseguir el seu alliberament intercanviant-la per Bout, que complia una pena de 25 anys de reclusió als Estats Units des del 2012. Poques hores després de recuperar la llibertat, el mercader de la mort –el sobrenom amb el qual és conegut– ja concedia entrevistes als mitjans russos: després de deu anys de presó als Estats Units, Bout tornava a Moscou com un heroi.

Un món que s'enfonsa

Nascut a Duixanbé, al Tadjikistan, l’any 1967, Víktor Bout va veure als 24 anys com el món que havia conegut s’ensorrava amb la caiguda de la Unió Soviètica.

Amb facilitat per als idiomes (en parla cinc) i una bona agenda de contactes, Bout es va beneficiar de tres situacions estructurals i complementàries: l’armament soviètic i dels països de l’Est era abundant i estava inutilitzat; desenes de pilots d’avió s’havien quedat sense feina, i les guerres civils a Libèria, Sierra Leone, Angola, la República Democràtica del Congo i l’Afganistan requerien un subministrament continu de material bèl·lic.

Bout va muntar el seu imperi empresarial contractant els pilots amb bons salaris i garantint que les seves armes arribessin on ningú més no s’atreviria a posar els peus, fent negocis amb dictadors sanguinaris com el congolès Mobutu Sese Seko o el liberià Charles Taylor. També va vendre armes als talibans i va contribuir a fer que la guerra civil d’Angola (500.000 morts) durés uns anys més armant els dos bàndols. Les lleis de Sharjah, la tercera ciutat dels Emirats Àrabs Units, després de Dubai i Abu Dhabi, van fer la resta. I hi va instal·lar bona part de la seva flota d’avions sense que ningú li demanés gaires explicacions.

“Tinc claríssim que tornarà al negoci d'aquí pocs dies”, explica a l’ARA Andrew Feinstein, especialista en el comerç d’armes. Feinstein va publicar l’any 2011 The shadow world, un llibre que analitza la relació entre la política, les empreses de defensa i els seus mercaders, fruit de les entrevistes que ha tingut amb diferents traficants d’armes. “Tal com em va dir un d’aquests homes, un cop experimentes l’adrenalina, els viatges, les emocions d’aquest negoci, ja no pots parar”.

Bout, als seus 55 anys, encara té camí per recórrer, i Feinstein sospita que Moscou té incentius per reutilitzar la seva agenda de contactes, especialment al continent africà: “És un territori ideal per a tot el que tingui a veure amb la seguretat i és el lloc que coneix millor més enllà de Rússia”, afirma. Lluny de la imatge d’home solitari i omnipotent, Feinstein considera que Bout mai hauria arribat a acumular tant poder sense el suport del govern rus del moment.

Un món a l’ombra

Durant la invasió i la posterior ocupació de l’Iraq, l’any 2003, Víktor Bout va proveir les tropes dels Estats Units. Aquest fet, segons Feinstein, va retardar la seva caiguda definitiva: quan l’oficial nord-americà de l’aeroport de Bagdad va notificar als seus superiors que Bout tenia una ordre de detenció, li van indicar que seria millor ignorar-ho durant uns mesos.

Al capdavall, el traficant era l’única persona capaç d’introduir a l’Iraq allò que els Estats Units necessitaven. Per a Feinstein, les relacions ambivalents de Bout mostren fins a quin punt aquests mercaders freelance no deixen de ser l’eina d’un comerç impulsat a una escala molt més gran pels estats.

Si Bout reprèn la seva carrera, les seves operacions es podran fer exactament al mateix país on es va enlairar convertint la sang en diners: els Emirats Àrabs Units. “Avui el centre neuràlgic del sector és a Dubai. No hi ha regulació i les autoritats locals no fan res per impedir-ho, i hi ha tots els actors necessaris –banquers, advocats, consultors– per facilitar que tot quedi sota la superfície”, conclou Feinstein.