Mercenaris romanesos es rendeixen als rebels de l'M23 a la República Democràtica del Congo

OuagadougouA la foto de perfil de WhatsApp es veu una persona amb els polzes a dins de les butxaques dels texans. Al canell esquerre, un rellotge analògic amb brúixola. Porta una jaqueta d'entretemps de color caqui. La samarreta és de color blau marí, i, tot i que queda tallat, es veu l’escut de la Romania Asociatia RALF, l’empresa de seguretat privada que és propietat d'aquest militar veterà romanès, que es diu Horatiu Potra. A la imatge, es veu un bosc al fons amb una cascada artificial producte d’una canonada a mig fer i uns avets frondosos més típics del clima romanès que no de la selva tropical congolesa, dos territoris que Potra coneix molt bé.

Des que la milícia M23 va ocupar la ciutat de Goma, capital de la regió de Kivu del Nord, a l’est de la República Democràtica del Congo, han sortit a la llum imatges de mercenaris romanesos a sou de Kinshasa fugint del Congo a través de la ciutat ruandesa de Gisenyi, a molt pocs quilòmetres de Goma. Segons ha publicat el ministeri de Defensa ruandès a la plataforma X, els mercenaris romanesos que han deposat les armes després que els rebels ocupessin la ciutat congolesa “estan sent evacuats amb autobusos fins a Kigali [capital de Ruanda]”, des d’on els evacuaran fins a Bucarest, capital de Romania. El ministeri d’Afers Exteriors romanès ha fet públic que estaven treballant en l’evacuació de “ciutadans romanesos contractats pel govern congolès per a una missió d’entrenament militar”.

“288 mercenaris van quedar atrapats a Goma després de l’arribada de la milícia M23, i el ministeri d’Exteriors romanès va negociar que poguessin escapar i sortir del país travessant la frontera cap a Ruanda”, explica el periodista romanès de TVRInfo Adelin Petrisor, que al novembre va viatjar a Goma per explicar què hi feien 300 romanesos al Congo. “Un 10% dels militars romanesos són instructors, la resta s’ocupen de la logística o estan ubicats en punts estratègics de la ciutat”, afirma Petrisor en un reportatge publicat el setembre del 2024. Al veure que la milícia havia avançat fins a Goma, els mercenaris es van dirigir a la base militar de les Nacions Unides per rendir-se i buscar refugi. Allà, però, temien per la seva vida. Per això van començar les negociacions amb Ruanda per poder-los evacuar amb seguretat.

Potra és el líder de l’empresa de mercenaris Congo Protection, situada a Goma, i un exmilitar format a la Legió Francesa, una unitat de l’exèrcit francès creada perquè els estrangers puguin servir i formar-se a París. Potra també havia servit en altres països africans i fa vint anys va liderar l’equip de seguretat presidencial a la República Centreafricana. A simple vista, afirma, aquestes pràctiques recorden a les del grup de mercenaris russos Wagner –actual Africa Corps–, però assegura en una entrevista al mitjà romanès TVRinfo que no hi ha tingut mai cap relació.

Segons ha fet públic la BBC, els mercenaris romanesos tenien contractes d’entre 3.000 i 5.000 dòlars al mes, mentre que el salari dels soldats de l’exèrcit congolès és de 100 dòlars i en alguns casos ni se’ls paga. El mateix mitjà britànic afirma que estaven contractats per “lluitar al costat de l’exèrcit congolès contra els rebels de l'M23”, a qui Ruanda dona suport logístic i financer.

Un militar controvertit amb postures pro-russes

Contactem Potra per missatge, però no respon. Al seu estat de WhatsApp s’hi pot llegir “Leguinea straina”, que és com s’anomena en romanès la Legió Estrangera francesa. “Potra és una figura molt controvertida a Romania”, explica a l’ARA el periodista Adelin Petrisor. El desembre del 2024 va ser detingut a Bucarest per dur armes a dins del cotxe. Fins al moment tenia el suport en matèria de seguretat del candidat d’extrema dreta romanès Calin Georgescu, amb qui comparteixen una postura pública pro-russa, així com la voluntat que l'OTAN no enviï més armes a Ucraïna.

Segons un informe del Grup d’Experts sobre el Congo presentat al Consell de Seguretat de l’ONU, el govern de Félix Tshisekedi va firmar el contracte amb l’empresa Congo Protection el 2022. L’instructor Horatiu Potra ha sigut l’encarregat de traslladar fins a un total de 1.000 mercenaris a Goma, però no és l’única empresa occidental que opera al país africà. Els mateixos experts relaten que cinc mesos abans l’executiu de Kinshasa va firmar un acord amb la companyia Agemira RDC, amb seu a Bulgària i propietat de l’empresari francocongolès Olivier Bazin. L’informe responsabilitza l’empresa de donar suport a l’exèrcit congolès en aquesta guerra, que es va intensificar el 2024 i que es troba en un moment de màxima tensió entre el Congo i Ruanda en una zona de grans reserves minerals.

Alerta humanitària a Goma

Des que la milícia M23 va prendre Goma fa una setmana, han mort més de 700 persones, segons xifres publicades aquest cap de setmana per l'ONU. El Programa Mundial d’Aliments (PMA) ha alertat que perilla el subministrament d’aliments a la ciutat de Goma i que, a causa del tancament de l'aeroport, ara controlat pels rebels de l'M23 amb el suport de Ruanda, s'està obstaculitzant l’entrada d’ajuda humanitària.

Marta Torrent, coordinadora general de Metges Sense Fronteres a Kivu del Nord, explica que el divendres 31 de gener es van poder retrobar –després d’una setmana tancats a casa i enmig dels enfrontaments– amb alguns companys de feina. Entre abraçades, van tenir també notícies de “la mort d’un company dels equips d’emergència”, explica Torrent en un missatge de veu de WhatsApp des de Goma.

L'ONU ha alertat també que hi ha famílies que intenten fugir enmig del foc encreuat a través del llac Kivu (que fa 89 quilòmetres de llarg) i adverteix que els hospitals de Goma i Bukavu, la segona ciutat més important de la regió, estan saturats amb més de 3.000 ferits, la majoria amb ferides de bala.

"Estem atrapats": una milícia pren el control de la ciutat congolesa de Goma amb dos milions d'habitants