Merkel tanca el seu mandat amb l'acord amb els Estats Units pel gasoducte Nord Stream 2

BerlínEn plena gestió de la crisi ambiental després de les inundacions a l’oest d’Alemanya, en un moment en què les xifres de nous contagis per coronavirus ballen entre la tendència a la baixa i una nova escalada, la cancellera Angela Merkel ha fet aquest dijous la seva última roda de premsa d’estiu. A la catàstrofe de les riuades i a la pandèmia de covid-19 s’hi ha afegit un últim gran tema que fa que Merkel vagi tancant els seus 16 anys de cancellera amb titulars de pes. Poques hores abans, la nit de dimecres a dijous, Washington i Berlín han arribat a un acord en un dels projectes que més han enfrontat la diplomàcia alemanya i nord-americana els últims anys: el gasoducte Nord Stream 2.

“La part russa m’ha assegurat que no utilitzarà l’energia com a arma. No estem indefensos“. Entre Merkel i Putin no calen intèrprets. Merkel va créixer a l’antiga Alemanya de l’Est i tenia el rus com a llengua estrangera a l'escola; el president rus, Vladímir Putin, va estar destinat com a espia del KGB a la ciutat de Dresden i parla alemany. Amb el temor de la dependència energètica de Rússia dels aliats europeus, ni Barack Obama, proper a Merkel, ni Donald Trump, poc amic de la cancellera, van arribar a un consens amb Berlín que l'administració de Joe Biden finalment ha segellat. Washington ha condicionat l’inesperat acord a imposar sancions contra Rússia, en cas que el trànsit de gas per Ucraïna es vegi afectat.

Que Ucraïna, per on passen actualment els gasoductes que abasteixen l'Europa Central, no quedi aïllada ha sigut un dels principals aspectes a debat tots aquests anys, amb l’argument de pes dels països de l’Europa de l’Est detractors del projecte: els 2.460 quilòmetres (dues vies de 1.230 km cada una) del Nord Stream 2 portaran el gas a Alemanya a través del mar Bàltic i no per la via terrestre a través d’Ucraïna.

Ajuda a Ucraïna

Poc amant de les sancions, Merkel s’ha alineat ara amb Biden i ha afegit que és conscient que les diferències que senten alguns països de l’Est no desapareixeran amb l'acord amb Washington. “El trànsit terrestre de gas a través d’Ucraïna es mantindrà i hem d’evitar que Ucraïna es trobi en una situació complicada“, ha assegurat la líder alemanya. Per aconseguir-ho, Alemanya vol renovar el contracte amb Kíev per aquesta via de subministrament de gas, que no es tancaria, i, alhora, contribuir a la transformació energètica d’aquest país cap a fórmules més sostenibles amb l’aigua com a base. En xifres: Berlín pagaria 175 milions de dòlars com a capital inicial i el sector privat alemany preveu una inversió de fins a 1.000 milions. Des del 2004, Ucraïna s’ha convertit en camp de batalla entre els Estats Units i Rússia; Alemanya i França han sigut les diplomàcies que més activament han treballat per mirar de trobar acords. El tall del trànsit del gas per via terrestre va ser una de les conseqüències de la crisi del 2005.

"Nord Stream 2 no és un projecte d'interès europeu", ha reaccionat el portaveu d'Energia de la Comissió Europea, Tim McPhie, i ha afegit que "la comissió vol discutir amb els estats membres els detalls de la implementació de l'acord". Però Brussel·les no ha tingut més remei que "celebrar el fort compromís d'Alemanya" per garantir que Rússia no farà servir el nou gasoducte com una arma amb finalitats polítiques i advertir que si cal sancionarà Moscou.

"Un mal gasoducte i un mal acord"

Per molt que Washington i Berlín han insistit que donen suport a Ucraïna, els veïns de l’Est han rebut el consens transatlàntic com una bufetada i una victòria de Putin. “És un mal acord, un mal gasoducte i una situació dolenta, però hem d’ajudar a protegir Ucraïna, i crec que amb l’acord d’avui hem fet un bon pas en aquesta direcció“, ha declarat la diplomàtica nord-americana Victoria Nuland, que ha viatjat sovint a l’Europa Central i de l’Est els últims anys. Polònia i Ucraïna han publicat una declaració conjunta on subratllen la seva oposició al projecte per manca de garanties de seguretat. Varsòvia i Kíev veuen en el gran projecte Nord Stream 2 les ambicions d’expansió geoestratègica de Moscou. De fons, hi ha un altre tema que fa anys que es cou: Ucraïna reclama el seu ingrés a l’OTAN, petició que els aliats no acaben d’aprovar per les mancances democràtiques, la inestabilitat i els nivells de corrupció que registra Kíev.

Entre els partits polítics alemanys també hi ha divisió pel que fa al gasoducte, que està acabat en un 95% (falten construir uns 160 quilòmetres). “De Nord Stream 2 només se n’aprofita el sistema Putin“, assegurava la colíder dels Verds alemanys, ara candidata a les presidencials del 26 de setembre, Annalena Baerbock. Per als ecologistes, el projecte entra també en contradicció amb els interessos de la política energètica de la Unió Europea (UE). Els socialdemòcrates (SPD) no tenen una posició clarament contrària al projecte i s’han oposat majoritàriament a les sancions contra Rússia. Factors de fons: la regió on acaba el gasoducte, Mecklemburg-Vorpommen, està governada per l’SPD i se‘n beneficiarà a nivell d‘economia local; l’excanceller socialdemòcrata Gerhard Schröder és amic de Putin i està a la cúpula de l’organisme que gestiona el projecte, Nord Stream 2 AG.

Nord Stream 2 ha rebut l’autorització de Rússia, Finlàndia, Suècia, Dinamarca i Alemanya per travessar les seves zones econòmiques marítimes. Els defensors del gran gasoducte argumenten que podria arribar a donar resposta a l’elevada demanda de gas a Europa, que es calcula que serà de 120 bilions de metres cúbics de gas addicionals el 2035. També puntualitzen que no és només la russa Gazprom l’empresa que construeix el conducte, sinó que ho fa en cooperació amb altres empreses europees, d’Alemanya, Àustria, França i els Països Baixos. Critiquen alhora que els Estats Units s’hi oposen a causa dels interessos comercials que tenen en la venda de gas a Europa extret amb el mètode del fracking, que genera un greu impacte ecològic.