Merkel trenca el silenci i publica les seves memòries: "Crec que ho vaig fer bé amb Rússia"

Berlín“No vaig néixer per ser cancellera”, assegura Angela Merkel a Libertad, la seva esperada autobiografia, escrita a quatre mans amb la seva assessora Beate Baumann i publicada a Espanya per l'editorial RBA.

Física de formació, aquesta alemanya oriental va ser cancellera d'Alemanya durant setze anys (del 2005 al 2021), si bé a la seva biografia inicial res feia intuir que algun dia arribaria a convertir-se en una de les dones més poderoses del món. Merkel, de soltera Angela Dorothea Kasner, va néixer el 1954 a Hamburg, a l'Alemanya Occidental, però va créixer a l'Alemanya comunista, on el seu pare va ser pastor protestant.

La seva vida va estar marcada per la caiguda del Mur de Berlín. Ara té 70 anys. N'ha viscut 35 anys en una dictadura comunista i 35 anys més en democràcia. La República Democràtica Alemanya (RDA), el país on va créixer, ja no existeix. “Fins a l'últim dia que vaig tenir responsabilitat política, durant més de 30 anys, m'acompanyaria la qüestió de quan i com es completaria realment la unificació alemanya”, explica l'excancellera, que el dia que va caure el Mur de Berlín se'n va anar tranquil·lament a la sauna amb una amiga, com solia fer cada dijous.

Al llarg de 800 pàgines, Merkel recorda la seva infància i joventut a l'Alemanya comunista, la seva decisió d'implicar-se políticament després de la caiguda del Mur de Berlín i la seva adhesió a la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit conservador alemany del canceller Helmut Kohl. També parla dels dossiers amb què va lluitar quan va ser ministra federal de Família i de Medi Ambient, del seu improbable ascens a la cúpula del partit conservador, de les seves campanyes electorals i de les nombroses crisis a què es va enfrontar en els 16 anys que va estar al poder: des de la crisi financera de l'euro fins a la crisi per la pandèmia de la covid-19, passant per la crisi dels refugiats.

Tres anys després de deixar el càrrec per voluntat pròpia, Merkel defensa el seu llegat davant de les nombroses crítiques que rep. Els seus detractors li retreuen la falta de reformes durant el seu mandat, la seva intransigència durant la crisi grega i la seva laxitud davant la Rússia de Vladímir Putin i la Xina.

A l'excancellera se li retreu, sobretot, que conduís Alemanya a “una dependència irresponsable” del gas rus, que va deixar el continent en una situació de vulnerabilitat estratègica davant Moscou. Ella defensa la decisió d'abandonar l'energia nuclear malgrat els reptes climàtics, després de l'accident nuclear de la central japonesa de Fukushima I, provocat el 2011 per un terratrèmol i un tsunami. L'últim reactor del país es va tancar l'abril del 2023, malgrat les pressions per la guerra d'Ucraïna.

També ha estat especialment criticada per haver obert les portes entre el 2015 i el 2016 a 1,2 milions de refugiats i sol·licitants d'asil, la majoria sirians, cosa que no va ser entesa ni dins ni fora del país. “Vaig veure aquesta decisió, i en especial les seves conseqüències, com un punt i a part, una abans i un després, en la meva etapa com a cancellera, per això vaig decidir escriure aquest llibre perquè no volia que fossin altres els que expliquessin com va passar”, explica Merkel, que encara porta el cognom del seu primer marit, del qual es va divorciar el 1982.

Merkel, casada en segones núpcies amb el científic Joachim Sauer, explica que, al llarg de la seva carrera política, ha hagut de lluitar per la seva autoritat i a aprendre a no donar-se mai per vençuda. “Vaig sentir que com a dona i com a alemanya oriental havia aconseguit una cosa molt especial” al ser elegida el 2005 la primera dona canceller de la República Federal Alemanya. “A la meva manera, soc feminista”, assegura en un altre moment al llibre.

Putin, Bush i Trump

En el seu llibre de memòries, Merkel parla dels polítics dels quals s'ha envoltat en aquests 16 anys al poder. Els presidents espanyols Mariano Rajoy i Pedro Sánchez només apareixen esmentats de passada al llibre.

La cancellera recorda a les seves memòries algunes anècdotes divertides, com quan el 2006 George W. Bush li va fer un improvisat massatge a les espatlles durant la cimera del G-8 a Sant Petersburg. Aquest gest d'amistat va fer córrer rius de tinta. També recorda el mal moment que li va fer passar Putin quan va deixar anar el seu gos negre, Koni, durant una trobada el 2007 a la seva residència a Sotxi, tot i que ell sabia perfectament que Merkel tenia por dels gossos després que un la mossegués. Mentre posaven per als fotògrafs, ella va intentar ignorar el gos, que corria per la sala on estaven reunits. “Per l'expressió de Putin vaig interpretar que estava disfrutant amb la situació, així que em vaig preguntar: «Simplement vol veure com reacciona una persona amb por dels gossos o es tracta d'una petita demostració de poder?»”, diu Merkel, que va mantenir la calma. Explica en el llibre que no va comentar l'episodi amb Putin. I que va aplicar “la regla de la noblesa anglesa: no queixar-se mai, no donar mai explicacions”.

“Penso que va ser una bona decisió insistir fins al final del meu mandat en mantenir contactes amb Rússia. Al capdavall, Rússia és, juntament amb els Estats Units, una de les principals potències nuclears del món i veïna geogràficament de la Unió Europea”, es defensa davant les crítiques. “Que Rússia no guanyi la guerra no només interessa a Ucraïna, sinó també a nosaltres [els europeus]”, afirma.

Merkel confessa que li hauria agradat que la candidata demòcrata Hillary Clinton guanyés les eleccions presidencials del novembre del 2016 als Estats Units. “Amb els seus lemes electorals, America first i Make America great again, Donald Trump no només havia assentat una pauta nacionalista, sinó que havia criticat repetides vegades Alemanya i a mi personalment”, explica Merkel. “A Trump aparentment el president rus el fascinava. Els anys següents vaig tenir la impressió que el seduïen els polítics amb trets autocràtics i dictatorials”, escriu sobre Trump, amb qui va coincidir en el seu primer mandat a la Casa Blanca.

Sobre la llibertat

“La sorpresa més gran que m'ha ofert la vida és la llibertat”, explica Merkel a la seva autobiografia. “Què és per a mi la llibertat? Aquesta pregunta ha estat molt present sempre en la meva vida, tant en l'esfera personal com en la política. Políticament, esclar, perquè la llibertat requereix condicions democràtiques. Sense democràcia no hi ha llibertat, ni estat de dret, ni protecció dels drets humans”.

“Per a mi, llibertat és esbrinar on són els meus límits, no deixar d'aprendre, no quedar-me quieta, anar més enllà, fins i tot després d'abandonar la política. Per a mi, llibertat significa poder obrir un nou capítol a la meva vida”, diu a l'epíleg del llibre. Merkel assegura quan va abandonar el càrrec el desembre del 2021, ho va fer “amb alegria al cor”, després de 16 anys al poder.