Més de 50.000 palestins ja han mort a Gaza per l'ofensiva d'Israel
Un estudi recent de 'The Lancet' suggereix que la xifra podria ser encara més esgarrifosa i superaria els 70.000 morts des de l'inici d'aquesta guerra
BeirutGaza ha esdevingut un cementiri a cel obert. Més de 50.000 palestins han perdut la vida des de l'inici de l'ofensiva israeliana, una xifra esgarrifosa, difosa pel ministeri de Salut de la Franja, que continua augmentant mentre la comunitat internacional adopta una postura tèbia. Aquesta tragèdia es veu amplificada per un estudi publicat a The Lancet, que suggereix que la xifra de morts a Gaza podria ser encara més gran del que informen les autoritats locals. Utilitzant models estadístics, els investigadors estimen que el nombre de morts podria superar els 70.000, considerant la quantitat de desapareguts i les dificultats per registrar cada víctima al mig del caos que impera a la regió.
La quantitat de víctimes, la majoria civils i entre les quals molts infants, no és simplement un número; és el reflex d'una política militar que prioritza l'aniquilació en lloc de la coexistència pacífica. Aquest conflicte, que ha devastat Gaza, ha desplaçat gairebé dos milions de persones i organitzacions de drets humans l'han qualificat d'un genocidi en curs.
Els atacs israelians han reduït a runa hospitals, escoles i àrees residencials senceres. Segons un informe de Human Rights Watch, l'exèrcit israelià ha utilitzat tàctiques de càstig col·lectiu contra la població civil, bombardejant infraestructures essencials i restringint l'accés a aliments i medicines. Amnistia Internacional ha denunciat l'ús d'armament de gran potència en zones densament poblades, cosa que ha ocasionat un nivell de destrucció sense precedents. S'ha documentat que les forces israelianes han emprat civils com a escuts humans. Un reportatge del diari Haaretz va revelar que soldats israelians han forçat palestins, inclosos nens i ancians, a caminar al capdavant de les tropes durant les incursions urbanes, una tàctica que infringeix el dret internacional humanitari.
Un dels aspectes més cruels del setge a Gaza ha estat la privació de subministraments bàsics. Organitzacions internacionals han denunciat que Israel utilitza la gana com a eina de sotmetiment i impedeix l'entrada d'ajuda humanitària. L'única planta de dessalinització al nord de Gaza ha quedat fora de servei i s'ha generat una crisi d'aigua potable que afecta centenars de milers de persones.
![Les persones ferides rebent ajuda a l'Hospital Al-Shifa després que un atac aeri israelià colpegés l'Hospital Al-Ahli, segons el ministeri de Salut de Gaza a la ciutat de Gaza, Franja de Gaza, el 17 d'octubre del 2023.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 6720 4480"%3E%3C/svg%3E)
Els hospitals, que ja operaven amb recursos limitats a causa del bloqueig, estan a punt del col·lapse. Amb escassetat crítica de medicaments i sense accés a electricitat, els metges es veuen obligats a fer cirurgies sense anestèsia i a atendre pacients en condicions inhumanes. L'Organització Mundial de la Salut ha advertit que Gaza afronta una crisi sanitària catastròfica. L'accés a l'alimentació també ha esdevingut una arma en aquest conflicte. L'ONU ha informat que el 90% de la població de Gaza afronta una inseguretat alimentària extrema. Els testimonis de supervivents revelen que la desesperació ha portat moltes famílies a consumir aliments en mal estat o a buscar arrels i fulles comestibles a la runa.
La comunitat internacional, impassible
Tot i la magnitud d'aquesta tragèdia humanitària, la comunitat internacional continua sense adoptar mesures per frenar l'ofensiva israeliana. Els Estats Units i la Unió Europea han mantingut el suport al govern de Netanyahu, i han bloquejat resolucions en organismes com el Consell de Seguretat de l'ONU que busquen sancionar Israel per possibles crims de guerra. El retorn de Donald Trump a la Casa Blanca dona més força a Benjamin Netanyahu.
Mentrestant, a Israel, el govern ha promogut una narrativa que justifica l'ofensiva sota el pretext de “seguretat nacional”, utilitzant tàctiques propagandístiques per deshumanitzar els palestins, un discurs que recorda tècniques de manipulació utilitzades en conflictes del passat. La comunitat internacional s'enfronta a una contradicció ètica. Tot i els principis establerts després de la Segona Guerra Mundial, la resposta davant la massacre a Gaza ha estat feble i ambigua. Països que històricament han condemnat crims de guerra es mostren reticents a aplicar sancions efectives contra Israel, cosa que reforça la percepció de doble moral.
![Un manifestant amb una màscara emulant el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu demana l'alliberament de tots els ostatges de Gaza, a Jerusalem.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Governs aliats d'Israel, especialment els Estats Units, han intentat criminalitzar iniciatives de protestes de solidaritat amb el poble palestí, argumentant que fomenten l'antisemitisme.
La tragèdia a Gaza no és només un desastre humanitari; és un clar exemple de com les institucions creades després de la Segona Guerra Mundial per prevenir atrocitats fracassen en la seva missió. Si es tolera aquesta massacre, s'establiran precedents perillosos per a futurs conflictes. A les ruïnes de Gaza, la població sobreviu entre runes i desesperança, esperant una justícia que, per ara, continua sent un miratge.
