Vuit morts i gairebé 3.000 ferits al Líban per l'explosió massiva dels dispositius buscapersones de Hezbollah

BeirutHezbollah ha patit aquest dimarts el ciberatac de seguretat més gran des del 7 d'octubre, quan Israel va llançar l'ofensiva a Gaza i es van intensificar també les tensions amb el grup libanès. Almenys vuit persones han mort, entre elles una nena de deu anys, i més de 2.700 han quedat ferides en diverses zones del Líban quan han explotat simultàniament centenars de buscapersones. Es tracta de dispositius que duien a sobre tant combatents de Hezbollah com també personal sanitari i paramèdics de les Defenses Civils, tots vinculats a la milícia proiraniana.

Les explosions coordinades s'han produït als suburbis del sud de Beirut i també a la regió de la Bekaa, a l'est, i també al sud, i han provocat el caos als hospitals de tot el país, que han hagut d'atendre centenars de ferits als serveis d'urgències. Entre els ferits hi havia l'ambaixador iranià a Beirut, que també duia a sobre un localitzador que ha explotat. També han resultat ferits desenes de combatents de Hezbollah a Damasc, que han estat evacuats als hospitals de la capital siriana. L'onada d'explosions ha durat aproximadament una hora després de la primera detonació, que s'ha produït cap a les 15.45 h.

Tot i que Israel oficialment no ha confirmat que estigui darrere d'aquest atac sorprenent, que sembla tret d'una pel·lícula d'espies, la milícia xiïta libanesa ha donat el seu veredicte de culpabilitat contra el govern de Benjamin Netanyahu. El grup libanès ha dit en un comunicat que les explosions han matat dos dels seus milicians i una nena, i n'ha responsabilitzat Israel, alhora que ha assegurat que rebrà "el seu just càstig". El ministeri d'Informació del Líban també ha atribuït les detonacions a una "agressió d'Israel". Entre els gairebé 3.000 ferits n'hi ha uns 200 amb ferides de gravetat, segons el ministeri de Sanitat libanès.

Des de fa temps Israel ha estat rastrejant els telèfons mòbils dels combatents per localitzar la seva ubicació i atacar-los directament amb drons mentre circulaven en cotxes o motocicletes. Alts comandaments i milicians de rang més baix han mort pels atacs selectius israelians, cosa que va dur Hezbollah a canviar el seu mètode de comunicació per aquests buscapersones, similars als que fan servir els metges quan estan de guàrdia.

Segons mitjans libanesos, que citen fonts coneixedores, els buscapersones atacats procedien d'un nou enviament que el grup xiïta va rebre fa pocs dies. Un funcionari de Hezbollah ha dit al diari Akbar que centenars de combatents tenien aquests aparells i ha especulat amb la possibilitat que un programari maliciós hagi provocat que els dispositius s'hagin escalfat fins a explotar. La font ha dit que algunes persones han notat que els localitzadors s'escalfaven i els han llençat abans que esclatessin.

El ministre de Telecomunicacions del Líban, Johanny Corn, ha confirmat que els buscapersones afectats "van arribar recentment" al país i ha indicat que les bateries s'han escalfat i que algunes persones que ho han notat els han llençat abans que explotessin. "Potser s'ha activat a distància, però no sabem com", ha dit, i ha insinuat que el més probable és que els dispositius s'introduïssin al Líban amb aquest propòsit.

Una font de seguretat, sota condició d'anonimat, ha assegurat a l'ARA que, malgrat les baixes immediates i la violació de la seguretat operativa de Hezbollah, un incident d'aquest tipus "podria no alterar significativament l'equilibri de poder" entre Israel i la milícia xiïta libanesa. "Hezbollah continua sent una organització profundament arrelada i ben armada, amb una sòlida xarxa de suport. Encara que aquests fets podrien portar a auditories internes i mesures de seguretat més estrictes dins del partit, és poc probable que paralitzi les seves capacitats operatives a llarg termini", ha afirmat la font.

A prop d'una guerra total amb Hezbollah

Israel mai no ha estat tan a prop d'una guerra total amb Hezbollah des del 7 d'octubre com ho està en aquest moment. Hores abans de l'espectacular ciberatac, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat l'expansió del conflicte a Gaza cap a la frontera nord, amb l'objectiu de permetre el retorn de més de 60.000 desplaçats que han abandonat casa seva a la frontera amb el Líban.

Aquesta decisió d'incloure la frontera nord com a objectiu militar va en contra dels esforços diplomàtics de l'administració Biden. De fet, l'enviat especial dels Estats Units, Amos Hochstein, va visitar Tel-Aviv aquest dilluns i va advertir el ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, que expandir la guerra cap al sud del Líban podria regionalitzar el conflicte, amb conseqüències catastròfiques. Hochstein va reiterar que l'única manera de tornar l'estabilitat a la frontera nord és mitjançant una solució política.

Tot i això, el govern israelià insisteix que totes les opcions diplomàtiques s'han esgotat, i que ara l'única alternativa és la via militar. Hezbollah, per la seva banda, ha reiterat diverses vegades que si s'arriba a un alto el foc a Gaza es retirarà de la frontera sud del Líban.

Els Estats Units continuen amb els seus esforços diplomàtics per assolir una treva a la franja de Gaza. Amb aquest objectiu ha viatjat aquest dimarts al matí al Caire el secretari d'Estat, Antony Blinken, per impulsar les negociacions per a un alto el foc i l'intercanvi de presoners, després que a la seva última gira al juny no aconseguís els objectius esperats.