Viatge a Bulgària (2/3)
Internacional13/12/2021

El metge antivacuna que visita sense mascareta els malalts de covid-19

Atanas Mangarov és el responsable de l'àrea de coronavirus d'un dels principals hospitals de Bulgària

Enviat especial a BulgàriaL’entrevista la fem en el seu despatx de l’Hospital Ivan Kirov: una habitació diminuta, poc ventilada i plena de llibres i carpetes desordenades. El doctor Atanas Mangarov no porta mascareta i deixa clar que no se’n pensa posar. “Per què n’hauria de portar?”, em pregunta. Sense temps per contestar-li, afegeix: “Si a tu et fa sentir més segur posar-te la mascareta, posa-te-la… però ja et dic jo que no és gaire útil”. La reflexió, de fet, era previsible. A Atanas Mangarov, metge especialista en malalties infeccioses, a Bulgària el coneix tothom. Des de l’inici de la pandèmia s’ha posicionat en contra de l’ús de la mascareta. També dels confinaments i del tancament de negocis. I ara s’oposa fermament a la vacuna contra el covid-19, perquè no la considera segura. Però encara hi ha una cosa que sobta més: ell és el responsable de l’àrea covid-19 d’aquest hospital de Sofia, un dels més importants de la ciutat. 

Tampoc porta mascareta quan entra a visitar els malalts de covid-19?

— Esclar que no. No l’he portada mai. Cada dia estic en contacte amb seixanta, setanta o cent persones infectades de coronavirus i, mira’m, aquí estic.

I com es protegeix? 

— Rentant-me bé les mans, per exemple. És molt més efectiu. Fa 39 anys que em dedico a tractar malalties infeccioses i no crec que ningú m’hagi de dir com m’he de protegir. 

Va ser el novembre del 2020 quan un vídeo del doctor Mangarov es va fer viral. Bulgària estava en ple inici de la segona onada. En una entrevista a una de les principals cadenes de televisió del país, Mangarov no només va admetre que mai havia utilitzat mascareta, sinó que va explicar que cada dia des de l’inici de la pandèmia anava a visitar la seva mare, de 98 anys. “Sí, la visito sense mascareta. No hi ha cap problema, ella també és metge i entén la situació”, defensava llavors. Les declaracions sobtaven, tenint en compte que a Bulgària, com en tants altres països del món, les famílies havien limitat el contacte per por a contagiar el virus i protegien especialment les persones grans, més vulnerables davant la malaltia. “Ho continuo fent, esclar. Si no la vaig a veure se sent molt sola, i molt trista. Cada dia li porto el diari i ens abracem”. Ni ella, que ara té 99 anys, ni tampoc el doctor Mangarov, que en té 65, estan vacunats contra el covid-19.

Cargando
No hay anuncios

“Es necessita més temps”

Amb més de vint mil seguidors a les xarxes socials i una presència prou habitual als mitjans de comunicació, figures com la d’Atanas Mangarov ajuden a entendre per què Bulgària és, amb diferència, el país de la Unió Europea amb una taxa de vacunació més baixa: només el 26% de la població té la pauta completa, molt lluny de la mitjana dels estats comunitaris, que és del 66%. L’ARA ha pogut constatar que la gran majoria dels búlgars no es volen immunitzar perquè desconfien de la vacuna contra el covid-19. “S’ha fet massa ràpid” o “no ha passat prou temps per comprovar si és segura” són els arguments que més es repeteixen Arguments calcats, de fet, als que defensa Mangarov.

“Jo sempre he sigut un gran defensor de les vacunes, però no d’aquesta”, diu el metge. “Es necessita més temps per saber si són segures, i no estic satisfet amb els estudis que s’han presentat”, continua. També posa en dubte l’efectivitat de les dosis: “Ens van dir que quan tinguéssim el 70% de la població vacunada tot hauria acabat. Aquí no hem arribat a aquest percentatge, esclar, però a Portugal o a Espanya sí, i res no ha acabat. Continueu tenint molts casos”. Però aquest periodista li recorda que la mortalitat, tant a Espanya i Portugal com en altres països europeus amb un gruix important de la població vacunada, s’ha reduït moltíssim i no té res a veure amb les defuncions de les primeres onades, quan no hi havia vacunes. També les hospitalitzacions i els casos greus de la malaltia han baixat dràsticament. 

Cargando
No hay anuncios

Evidentment, no és el cas de Bulgària. Aquest país dels Balcans és també l’estat de la UE amb l’índex de mortalitat per covid-19 més alt: 4.000 morts per cada milió d’habitants, més del doble que a Espanya, per exemple. També és el lloc del món on s’ha registrat un excés de mortalitat més gran des de l’inici de la pandèmia, per davant de Rússia o el Perú. A principis d’aquest novembre, mentre en bona part d’Europa les morts per covid-19 eren mínimes, els búlgars feien front a la pitjor onada de covid des de l’inici de la pandèmia. Amb els hospitals al límit, el 8 de novembre es registrava un rècord diari de morts: 334 defuncions en 24 hores. En els últims dies la situació ha millorat, però cada dia se supera amb facilitat el centenar de persones mortes per covid-19. A Catalunya, amb una població similar a la de Bulgària –7 milions–, s’han registrat durant tota l’última setmana 52 morts, una mitjana de set defuncions diàries. Segons les autoritats sanitàries catalanes, a més, la majoria són persones que no estaven vacunades.

En la seva web oficial, el govern búlgar també intenta transmetre la mateixa idea: cada dia, quan actualitza les xifres de contagis, hospitalitzacions i morts, reserva un espai destacat per detallar quin percentatge de totes aquestes persones no estava immunitzat. El resultat, segons aquestes dades, és que normalment més del 80% d’infectats no s’havien vacunat, com tampoc ho havien fet més del 90% d’ingressats i de morts. 

El doctor Mangarov es rebel·la contra aquesta “pressió”. “Tothom que es vulgui vacunar, que ho faci. Però deixeu estar els que no ho volen fer. Em sembla una autèntica irresponsabilitat política que les autoritats hi estiguin obligant directament o indirectament”, defensa, en referència a l’ús del certificat de vacunació per accedir a alguns llocs com restaurants o gimnasos. “Això és feixisme”, diu.

I vostè què els diu, als seus pacients, quan li demanen consell sobre si s’han de vacunar o no?

— Els dic que si es volen vacunar que es vacunin, però que jo no els puc donar una resposta o una seguretat científica, perquè considero que no hi ha prou informació disponible. 

Cargando
No hay anuncios

"Tu ets un superheroi"

Amb els mesos, doncs, Mangarov s’ha convertit en una figura incòmoda per a les autoritats búlgares. A l’inici de la pandèmia fins i tot va formar part d’una comissió alternativa d’experts mèdics que es reunia amb el govern del llavors primer ministre Boíko Borisov per recomanar com s’havia d’actuar davant aquest virus. “No es tracta d'una infecció especialment perillosa. No tots els que es posen malalts moriran”, va defensar en una conversa amb els representants del govern i altres experts mèdics l’abril del 2020, quan els primers casos començaven a preocupar a Bulgària. Atanas Mangarov insistia, com ho continua fent ara, que no calia implementar mesures estrictes i que la pandèmia se superaria quan el 70% de la població hagués aconseguit la immunitat natural davant el virus, després d’haver-se contagiat. 

“Hem d’aprendre a viure amb el virus, com ho hem fet amb d’altres. Vida normal, llevat per a les persones que sí que són més vulnerables davant la malaltia i que, per tant, han d’estar més protegides”, diu. Ell va passar el covid just ara fa un any i està segur que encara té anticossos. “Cada dia tinc contacte amb desenes de pacients amb covid-19, i el meu cos s’hi ha acostumat”. Creu que només el 50% dels sanitaris que treballen al seu hospital estan vacunats. 

¿Algú del govern o de la direcció de l’hospital li diu que es posi la mascareta mentre treballa?

— Sí, cada dia m’ho diuen. Però com que no s’atreveixen a venir a la planta covid no saben si els faig cas o no.

Cargando
No hay anuncios

¿Puc entrar amb vostè a l’àrea per a malalts covid?

— Esclar. A més, tu estàs vacunat i portes mascareta. Ets un superheroi [ironitza].

Creuem una porta blanca i arribem a un passadís de tons grisosos i groguencs. El doctor Mangarov entra a una de les habitacions. Tres homes d’una certa edat estan estirats al llit, amb respiració assistida i mig endormiscats. S’acosta a cadascun d’ells, sense mascareta, ni guants, ni cap mena de protecció, i els acarona el front mentre els calcula la saturació d’oxigen amb un petit aparell que els col·loca en un dit de la mà. Farà el mateix en tres habitacions més, també plenes de malalts. Quan acaba, agafem l’ascensor per sortir de l’hospital. Abans d’acomiadar-nos em dona la mà i em fa una mitja abraçada. “Fins una altra”, diu.