Nada al-Ahdal: “La meva mare es va casar amb 14 anys i volia que jo fos com ella”

BarcelonaAmb només 11 anys, Nada al-Ahdal va difondre un vídeo a YouTube en què denunciava que els seus pares la volien casar a la força. El vídeo es va fer viral i la seva vida va canviar de la nit al dia. La Nada s’ha convertit ara en una de les principals activistes contra els matrimonis infantils al Iemen, d’on és originària, però també a tants altres països. Parla sense pèls a la llengua, remou consciències i ens fa veure que nosaltres, des d’aquí, també podem posar-hi el nostre granet de sorra. La jove ha viatjat a Catalunya de la mà del centre comercial La Roca Village, que, precisament, contribueix a finançar projectes educatius d'Unicef Espanya contra el matrimoni infantil a través del seu programa filantròpic Do Good.

Els teus pares van intentar casar-te a la força quan només eres una nena.

— Va passar el 2013, quan tenia 11 anys. Mai vaig conèixer el noi que volia casar-se amb mi. Ell em va veure jugar al carrer amb altres nenes i va pensar que podia ser la seva dona. Els meus pares em van dir que em casaria al cap de tres dies, quan tornessin de la capital, on van anar a buscar ajuda mèdica per a la meva germana que s’havia intentat suïcidar.

I per què es va intentar suïcidar?

— Perquè també la volien casar a la força. Va fer el mateix que la meva tieta, que es va treure la vida amb només 14 anys cremant-se viva perquè ja no aguantava més els maltractaments del seu marit. L’havien casada un any abans i tenia una filla.

Aleshores tu devies tremolar de por quan et van dir que també et volien casar.

— Em van intentar convèncer dient-me que al casament portaria un vestit molt maco i que tindria una casa per a mi, però, veient el que havia passat a la meva germana i a la meva tieta, jo sabia que la meva vida corria perill. Per això vaig fugir a casa del meu tiet, que és l'única persona amb formació de la meva família. Però no hi era i em va ajudar un amic seu. Aleshores vam filmar el vídeo.

¿El vídeo va ser una idea teva o d’ell?

— Va ser meva. Ell em va aguantar la càmera. El que jo no esperava és que el vídeo tingués tanta repercussió. Arran d’això, el govern va donar al meu tiet la meva custòdia. Jo no volia tornar amb els meus pares, perquè sabia que em podien casar fàcilment al poble. A les zones rurals no hi ha policia, ni ningú que et pugui protegir.

M’imagino que els teus pares devien entrar en còlera.

— Estaven molt enfadats perquè havia trencat la tradició i les normes. La meva mare es va casar amb 14 anys i volia que jo fos com ella. Vaig tardar gairebé un any i mig perquè entenguessin que el casament infantil no és la millor opció. Si jo em formo i després treballo, puc donar suport econòmic a la meva família. No han de dependre dels diners que un home els pugui donar per casar-se amb mi.

Aleshores darrere dels matrimonis infantils hi ha una raó econòmica.

— La pobresa hi contribueix, però també hi ha gent amb un bon estatus econòmic que segueix aquesta pràctica. La raó principal és el desconeixement.

Què vols dir?

— Els pares són culpables, però també són víctimes d’una tradició errònia amb la qual han crescut. Crec que tots els pares volen el millor per a les seves filles i pensen que el matrimoni és la millor manera de protegir-les. Però estan equivocats. Per això cal conscienciar-los i educar-los.

O sigui, és un tema cultural.

— Una cultura que no respecta els drets humans no és una cultura respectable. No podem reduir-ho a un problema cultural si mata l’ànima de les nenes.

¿Altres noies han fet vídeos com tu per demanar ajuda?

— Sí, moltes noies demanen ajuda a través de les xarxes socials i nosaltres, des de la Nada Foundation, n’hem pogut salvar seixanta-sis de matrimonis infantils. Les nenes no han d’arriscar la seva vida. La societat ha de ser la seva veu. S’han de fer campanyes per sensibilitzar la població contra aquest delicte.

¿El govern del Iemen ha pres alguna mesura en aquest sentit?

— En l’actualitat la situació al Iemen és molt complicada. Abans de l’inici de la guerra, es va impulsar una proposició de llei contra els matrimonis infantils, però amb el conflicte tot ha quedat paralitzat.

I nosaltres què podem fer?

— Podeu ajudar a través de donacions a associacions que treballen contra els matrimonis infantils.