Una traïció desencadena una guerra interna (i cruenta) al Càrtel de Sinaloa

MèxicCossos llençats a la vorera del camí. Tirotejos a barris de luxe. Tractors incendiats a l'autopista. Persones expulsades dels seus cotxes per homes armats a plena llum del dia. Així és com llueix la guerra quan esclata a l'interior d'una de les màfies criminals més poderoses del món, el Càrtel de Sinaloa, una guerra en què s'enfronten dues faccions rivals en una lluita sagnant per controlar un narco imperi multimilionari.

Els últims anys havien estat relativament calmats a l'estat de Sinaloa, al nord-oest de Mèxic, on el domini d'una organització criminal única i cohesionada mantenia les guerres territorials al mínim i les taxes oficials d'homicidis es mantenien més baixes que a moltes grans ciutats dels EUA. Però a finals de juliol es va produir una traïció impensable: Ismael “el Mayo” Zambada García, padrí del càrtel, va ser enganyat pel fill del seu antic aliat, segrestat, obligat a agafar un vol als EUA i detingut per agents nord-americans, segons funcionaris d'aquell país.

Zambada va descriure la traïció en una carta difosa pel seu advocat, en què el narcotraficant deia que el dia que va ser detingut havia estat atret a una reunió suposadament amistosa i després “emboscat” i “segrestat” per un dels fills del seu company cofundador del càrtel, Joaquín Guzmán Loera, conegut com el Chapo. No era la primera vegada que les famílies dels capos es traïen entre si. Les tensions han estat latents entre les dues parts des que el Chapo va ser capturat i jutjat en un tribunal federal dels EUA, on un dels fills del Mayo va oferir un testimoni condemnatori contra el capo de la droga el 2019 que va ajudar a posar-lo en presó perpètua.

Una bomba a punt d'esclatar

Després del segrest i arrest del Mayo, l'estat de Sinaloa va estar en suspens durant aproximadament un mes, esperant a veure si els hereus del càrtel podien arribar a una resolució. A principis de setembre va arribar la resposta: una onada d'assassinats va marcar l'inici d'una guerra civil total. “Encara no tenim la fi d'un llarg període de violència que ens està preocupant molt”, va dir en una entrevista el governador de Sinaloa, Rubén Rocha Moya, i va afegir: “Però el govern no està superat, sinó al contrari: estem tenint millors posicionaments en l'enfrontament de la violència”.

Però els habitants de Sinaloa no semblen confiar que algú controli la brutalitat. Els habitants segueixen ara un toc de queda autoimposat, refugiant-se en interiors quan es fa fosc. Els pares es neguen a enviar els fills a l'escola per por que quedin atrapats en un tiroteig. La paràlisi s'ha apoderat de l'economia local, ja que molts empleats han deixat d'anar a treballar i les empreses han reduït els horaris o suspès completament les operacions. Amb més de 140 morts en tan sols un mes, funcionaris temen que la violència s'estengui aviat per tot el país, cosa que posa en joc els interessos de la nova presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum. “Estem en un moment crític”, va dir Eduardo Guerrero, un analista de seguretat establert a Ciutat de Mèxic. “Si no intenten parar el que està passant a Sinaloa, la violència es tornarà immanejable”.

Gestió passiva per part del Govern

El govern federal va enviar 1100 soldats a patrullar els carrers i l'exèrcit va confiscar les armes de la policia municipal de Culiacan, una mesura que, segons els experts, reflecteix una preocupació que hi hagi connivència entre el càrtel i els agents locals. Amb l'expresident Andrés Manuel López Obrador, el govern va intentar evitar enfrontaments directes amb els grups armats en un esforç per limitar les baixes massives. Sheinbaum, la seva protegida, ha promès continuar aquesta estratègia. "Entrar amb poder de foc generaria una guerra", va dir recentment Sheinbaum, i va afegir que les forces de seguretat han de donar prioritat a la protecció dels civils, "però no generant més confrontació que provoqui més morts".

Abans d'acabar el mandat, López Obrador va culpar els EUA de la violència, de la qual va dir que només havia iniciat “per una decisió que no va ser correcta i que es va forjar a l'estranger”, i va suggerir que el govern dels EUA va orquestrar el pla per aturar al Mayo. "No hi va haver cap operació policial dels EUA realitzada a Mèxic relacionada amb la detenció d'Ismael Zambada García", va dir el departament d'Estat en un comunicat.

A Elota, a una hora al sud de Culiacán, Rosario Salazar, de setanta anys, s'amagava quan unes caravanes d'homes armats van començar a travessar el poble. Al sentir el soroll de les camionetes pesades, ella i el seu marit van córrer a l'interior de la seva petita casa de blocs, van apagar els llums i s'hi van tancar. “No ens apropàvem ni a la finestra”, va dir. Els distribuïdors d'aliments van deixar d'arribar al poble. "Sempre hem estat pobres, sabem adaptar-nos i viure amb poc –va dir–, però la por és més difícil de suportar".

Una tigressa i poques esperances

També una tigressa anomenada Tita es va escapar d'una casa que es va incendiar i que segons les autoritats pertanyia a un suposat membre del càrtel. En una acusació federal contra els líders del Càrtel de Sinaloa, els fiscals dels EUA afirmen que el grup alimentava tigres dels fills del Chapo amb els seus enemics, “vius o morts”, encara que els veïns diuen que a Tita la tenien com a mascota. Finalment va ser capturada i ara es troba al zoològic de Culiacán.

Elota és el municipi i residència de dos germans acusats per l'Administració de Control de Drogues de ser els principals traficants de fentanil per al càrtel, fins a l'agost, quan un dels homes, Martín García Corrales, va ser trobat mort a la vora de la carretera, el seu germà va desaparèixer i les seves cases van quedar calcinades. El departament d'Estat afirma que el Càrtel de Sinaloa "és responsable en gran mesura de l'entrada massiva" de fentanil als Estats Units.

“Com donaré menjar a aquestes nenes?”, va dir Luis Sapiens, un camperol d'Elota. Sapiens, de 37 anys, treballa normalment set dies a la setmana en un hivernacle per mantenir la dona i dues filles, de cinc i set anys. Ara només hi va cada pocs dies, quan el seu cap diu que és prou segur. "S'estan endarrerint", va dir, mentre les dues nenes veien dibuixos animats, "i no hi ha res que pugui fer".