Els mexicans triaran els jutges del país: el polèmic redisseny del poder judicial de López Obrador es converteix en llei

Ciutat de MèxicMèxic va promulgar diumenge una esmena constitucional per la qual es reestructura tot el poder judicial, cosa que suposa la revisió més profunda del sistema judicial d'un país mai realitzada per una gran democràcia. Els resultats demostren l'excepcional influència del president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, que va defensar la llei. La victòria dels seus aliats a les eleccions del juny els ha proporcionat importants majories legislatives per tirar endavant la polèmica proposta en les últimes setmanes de mandat del mandatari. En vigílies del Dia de la Independència de Mèxic, la mesura es va publicar al butlletí oficial del govern i es va convertir en llei.

La llei canvia el poder judicial d'un sistema basat en nomenaments, en gran mesura centrat en la formació i les qualificacions, a un de nou en què els votants trien els jutges i hi ha menys requisits per presentar-se, cosa que situa Mèxic en un rumb que no s'ha provat i les conseqüències del qual són difícils de preveure.

“Ara és diferent”, va dir López Obrador en un vídeo publicat a xarxes socials diumenge a la nit, en què la seva successora, Claudia Sheinbaum, estava asseguda al seu costat. “Ara sí, és el poble el que mana, el poble és el que decideix”. Amb el nou sistema, aproximadament 7.000 jutges, des de qui ocupa la presidència del Tribunal Suprem fins als dels jutjats locals, s'hauran de presentar a les eleccions. Els canvis s'aplicaran gradualment: una gran part del poder judicial es triarà el 2025 i la resta el 2027.

El govern ha argumentat que el redisseny és necessari per modernitzar els tribunals i infondre confiança en un sistema ple de corrupció, tràfic d'influències i nepotisme. La successora de López Obrador, Claudia Sheinbaum, assumirà el càrrec l'1 d'octubre i ha donat suport total al pla.

Tot i això, la proposta s'ha trobat amb la ferotge resistència de treballadors judicials, experts en dret, inversors, jutges, estudiants, legisladors de l'oposició i altres crítics. La promesa de López Obrador d'impulsar-la va mantenir en suspens els mercats financers i va provocar un enfrontament diplomàtic amb els ambaixadors dels Estats Units i el Canadà.

López Obrador va presentar per primera vegada la idea de modificar el poder judicial l'any passat. Enfadat amb el Tribunal Suprem per haver bloquejat alguns dels plans del seu govern –com ara debilitar l'organisme de vigilància electoral de Mèxic o posar la Guàrdia Nacional sota el control dels militars–, va prometre que els jutges i magistrats serien elegits per votació popular, una mesura que alguns analistes consideren una represàlia.

“El poder judicial no té remei, està podrit”, va dir llavors als periodistes, i va demanar als seus partidaris que donessin al seu moviment polític una majoria àmplia al Congrés en les eleccions, per poder aprovar la proposta i canviar la Constitució.

Tot i les protestes i vagues de diversos grups, entre ells més de 50.000 jutges i treballadors dels tribunals, la proposta va ser aprovada sense problemes per la Cambra de Diputats del Congrés, en què el partit del president, Morena, té una majoria absoluta. Dimecres passat, el Senat la va aprovar per un marge estret, malgrat un retard causat pels manifestants que van forçar l'entrada a l'edifici. I dijous, el projecte havia estat aprovat per la majoria de les 32 assemblees legislatives estatals, darrer requisit abans de la seva publicació com a llei. “Missió complerta”, va dir divendres Gerardo Fernández Noroña, president del Senat, quan va anunciar que la mesura havia estat enviada a López Obrador per a la seva publicació.

Corrupció i nepotisme

Molts mexicans han expressat el seu suport a la mesura, afirmant que els donarà influència en un sistema judicial en què pocs confien. Segons les enquestes del govern, el 66% dels mexicans considera que els jutges són corruptes, i els analistes afirmen que el nepotisme continua estant molt estès. Una avaluació recent va revelar que al voltant del 37% dels funcionaris judicials tenen almenys un familiar treballant als tribunals.

Ara ve el més complicat. El Senat haurà d'emetre una convocatòria per als candidats a les milers de magistratures que hi ha a tot el país. I l'organisme electoral de Mèxic haurà de començar a organitzar les eleccions judicials. En algun moment, les legislatures estatals modificaran les constitucions locals.

El pla és que els votants triïn el pròxim mes de juny tots els magistrats del Tribunal Suprem (es reduiran a 9); als membres del recent creat Tribunal de Disciplina Judicial; i a prop de la meitat dels 7.000 jutges del país, i que la resta siguin elegits el 2027. Un ciutadà mexicà mitjà podria haver de triar entre centenars i milers de candidats a l'hora de votar.