Mig milió de treballadors dels serveis públics assetgen el govern britànic
Mestres, professors universitaris, ferroviaris, conductors d'autobusos, personal de control de fronteres i funcionaris protagonitzen la jornada de vaga més important des del 2012
LondresEl Regne Unit continua sense aixecar el cap i la sensació de crisi permanent fa mesos que s'ha instal·lat en una societat que pateix enormement quan va a fer la compra o quan paga la factura de la llum a final de mes. Aquest dimecres, professors d'ensenyament primari i secundari, professors universitaris, maquinistes de tren (per enèsima vegada), funcionaris de l'escala bàsica, conductors d'autobusos de Londres i personal de control de fronteres protagonitzen la jornada de protestes més multitudinària i intersectorial en més d'una dècada al país. Institucions com el Museu Britànic i alguns departaments del govern a l'avinguda de Whitehall s'han vist afectats.
En total, es calcula que més de mig milió de treballadors de diferents serveis públics –no només funcionaris– han posat la proa contra el govern. Millora de sous i millors condicions laborals són les demandes primordials. Però mentre els carrers s'han omplert de manifestants i han tancat el 80% de les escoles d'Anglaterra i Gal·les, o s'han buidat les estacions de trens de Londres i de les grans ciutats del país, el govern de Rishi Sunak en fa cas omís i planeja tramitar una llei restrictiva que faci impossible les vagues, per exemple, en àrees com la sanitat i l'educació.
A migdia, molt a la vora de Downing Street, unes 30.000 persones, la majoria professors d'ensenyament primari i secundari, han ocupat Parliament Square, davant el Palau de Westminster. Impossible que el premier Rishi Sunak no sentís el xivarri que feien. Però a la Cambra dels Comuns, durant la sessió de control que tenia lloc aleshores, el cap del govern acusava el de l'oposició, el laborista Keir Starmer, de posar-se al costat dels vaguistes.
El raonament del govern és simple: no es poden apujar els sous perquè generaria una espiral inflacionista i ara es tracta d'abaixar la inflació. Posar-se del costat dels vaguistes és anar contra la racionalitat econòmica, un criteri que molts analistes no comparteixen. El relat de Downing Street intenta que els focus apuntin a Starmer, com si alimentés ell mateix la protesta per desgastar el govern.
L'NHS continua en lluita
Però si la d'avui ha sigut una jornada històrica des que el 2012 van fer vaga més de dos milions de funcionaris per la retallada de les pensions, dilluns vinent ho serà igualment per a l'NHS. El Servei Nacional de Salut viurà mobilitzacions de conductors d'ambulàncies, de personal d'infermeria i de paramèdics. I dos dies després, dimecres, hi haurà també vaga de llevadores i de fisioterapeutes.
La situació encara no és tan extrema com durant l'anomenat Hivern dels Descontents, un període de vagues contínues i més dures que va tenir lloc entre novembre del 1978 i febrer del 1979. Però cada vegada s'hi acosta més. La majoria dels conflictes s'eternitzen i el govern està paralitzat agafant-se al clau roent de la inflació. Aquest dimecres la vaga de mestres –en negociacions amb el govern des del juny– ha eclipsat les d'altres sectors o els anuncis de la vaga de bombers, que en faran aviat per primera vegada des del 2003.