Milers d’operaris es mobilitzen a Moscou per retirar la neu

MoscouDos treballadors dels serveis viaris de Moscou s’esforcen a cavar un sot al gel de la zona enjardinada del voltant dels Estanys del Patriarca per plantar-hi un arbre després d’haver-ne arrencat un altre mort a l’hivern. És un matí gris de finals de març i quan els carrers ja estan nets i la neu amuntegada, una forta nevada torna a cobrir Moscou. La primavera aquest any es fa esperar, i això que a Rússia es considera que l’estació més desitjada de l’any comença el dia 1 de març.

Als Estanys del Patriarca, com a la novel·la 'El mestre i Margarida', de Mikhaïl Bulgàkov, que els immortalitza, a vegades hi apareixen personatges surrealistes que poden transportar el vianant a un viatge fantàstic. Perquè puguin passar coses màgiques el parc ha de ser acollidor i el passejant ha de sentir que no marxaria mai d’aquest oasi del centre de Moscou.

Mentre dos homes caven per torns amb totes les seves forces, el cap de la brigada s’ho mira assegut des d’una furgoneta, i es mostra convençut que sí que podran plantar l’arbre perquè la capa de gel no és gaire gruixuda. La senyora jubilada que afegeix un sobresou a la seva pensió netejant els lavabos d’aquest parc vetlla l’arbre que s’ha de plantar però se’l mira amb escepticisme.

Està cansada perquè també ha de netejar els voltants dels lavabos i la neu d’aquest any és superior a les seves forces. Aquest hivern ha sigut especialment dur, i la capital russa feia anys que no veia les fortes nevades d’aquest any.

Més enllà, uns treballadors piquen el gel i fan munts de neu, que després uns camions s’enduran per amuntegar-la als afores o desfer-la i convertir-la en aigua. “Una mica d’impotència sí que sento, ahir ja ho teníem tot net i avui ens hem llevat i tot torna a estar cobert per aquest mantell blanc”, s’exclama la Galina, una dona de 52 anys que es queixa que a la nit no pot dormir del mal que li fan els canells i els braços. La Galina escombra la neu dels bancs que envolten l’estàtua del faulista i poeta rus Ivan Krilov mentre continua nevant amb força.

Quinze milions d’habitants

Els Estanys del Patriarca tenen dimensions humanes però Moscou té una superfície de 2.561 quilòmetres quadrats i una població d’uns 15 milions d’habitants, i la feina per netejar la ciutat és incessant: màquines llevaneu, remolcs per emportar-se la neu acumulada, persones que netegen a cop de pic i pala, màquines que escombren les voreres més amples, i brigades que netegen semàfors, estàtues i tota mena de mobiliari urbà. Els equips d’alpinistes van molt buscats per enfilar-se als llocs més alts.

Els dies més dramàtics a Moscou ja han passat. És quan els vianants no saben si és millor mirar a terra per no relliscar o mirar amunt per veure les amenaces en forma caramells que apunten als vianants com si fossin punyals gelats. A Rússia moren anualment una mitjana d’un centenar de persones per l’impacte directe de caramells. Quan es comencen a netejar de gel i de neu les teulades de la ciutat, cal vigilar molt en caminar per Moscou perquè la desgràcia no arribi des de dalt en forma de tros de gel.

Moltes voreres es converteixen en pistes de gel perquè no es dona l’abast a netejar-les. A més, el problema afegit a Moscou és que a l’hivern les temperatures no són sempre sota zero, amb la qual cosa a vegades el gel que ja s’ha desfet i convertit en aigua es torna a glaçar, i aquest és precisament el que els russos diuen que rellisca més. Per sort a Moscou hi ha molts ambulatoris només de traumatologia –els 'travpunkt'– que van molt bé per a les males caigudes.

Ara s’espera que el sol de l’abril acabi de desfer la neu i ho assequi tot. Als cotxes aviat se’ls podrà canviar les rodes de claus per les rodes d’estiu i es trigarà menys a engegar-los. La calefacció, que com l’aigua calenta és centralitzada per tota la ciutat i es paga amb les despeses d’aigua, gas i serveis de la comunitat, s’apagarà el sisè dia que la temperatura mitjana sigui superior a 8 graus centígrads. L’abril es destina a condicionar i netejar la ciutat i els dissabtes 14 i 21 d’abril molts moscovites col·laboraran en els anomenats 'subbotnik', les jornades de treball col·lectiu gratuït que es remunten a l’època de la Unió Soviètica.