Milers d'iranians protesten a Teheran contra el règim per haver abatut l'avió

Nova YorkMilers de persones s'han manifestat aquest dissabte al vespre a Teheran per protestar contra "les mentides" del règim dels aiatol·làs, que inicialment havia assegurat que l'avió ucraïnès que es va estavellar dimecres a la capital iraniana havia patit una fallada tècnica, i aquest dissabte ha admès finalment que un míssil de les seves forces armades el va abatre per error. Dijous, el govern del Canadà i el dels Estats Units ja havien plantejat aquesta hipòtesi basant-se en informació d'intel·ligència. Al sinistre van morir 176 persones: tot el passatge i tota la tripulació de l'avió.

"Mort als mentiders!" i "Mort al dictador!", han clamat els manifestants, segons vídeos difosos a les xarxes socials. "No teniu vergonya!", deien d'altres. La gent s'ha concentrat amb espelmes i flors a les places públiques i davant les universitats. Allà els manifestants han titllat la Guàrdia Revolucionària d'"incompetent" i de ser "la vergonya de la gent". Alguns fins i tot han demanat la dimissió del líder suprem del país, l'aiatol·là Ali Khamenei. La protesta ha acabat amb càrregues de la policia.

Els sectors més conservadors i partidaris del règim també han acusat les autoritats iranianes a les xarxes socials d'haver enganyat l'opinió pública sobre la causa que va fer caure l'avió d'Ukraine International Airlines, en què 78 dels passatgers eren iranians, sobretot joves que anaven al Canadà per cursar estudis de postgrau. Fins i tot l'agència de notícies iraniana Fars, que és molt pròxima a la Guàrdia Revolucionària, ha informat sobre les manifestacions d'aquest dissabte a Teheran, cosa que és totalment inusual ja que acostuma a amagar qualsevol protesta que té lloc al país contra el règim.

Segons Fars, els manifestants han entonat lemes contra les autoritats i fins i tot han estripat fotografies del general iranià Qasem Soleimani, l'assassinat del qual, el 3 de gener a l'Iraq pels Estats Units, ha desencadenat l'actual crisi. "És fonamental que els que han ocultat la veritat a l'opinió pública durant les últimes 72 hores siguin responsabilitzats", diu l'agència. Així mateix destaca que "cal investigar els individus, els mitjans de comunicació, els polítics i els militars que van parlar sobre el sinistre de l'avió durant les últimes 72 hores. Si sabien la veritat i van dir falsedats deliberadament o van intentar amagar-la per algun motiu, han de ser processats, independentment del càrrec que ocupin", afegeix.

Els militars admeten l'error

Les forces armades iranianes han reconegut aquest dissabte al matí, amb un comunicat difós a la televisió estatal, que van abatre amb un míssil l'avió ucraïnès que es va estavellar prop de Teheran. Han recalcat, però, que ho van fer "involuntàriament i per un error humà" perquè l'aparell va sobrevolar una base militar de la Guàrdia Revolucionària amb "una altura i posició de vol d'un objectiu enemic" en un moment de "situació molt delicada i de crisi", ja que poques hores abans l'Iran havia atacat amb míssils dues bases nord-americanes a l'Iraq i esperava una possible ofensiva com a resposta dels Estats Units.

El president iranià, Hassan Rouhani, també ha reconegut els fets. "Una investigació interna de les forces armades ha conclòs que lamentablement míssils disparats a causa d'un error humà van fer que l'avió ucraïnès s'estavellés i que 176 persones innocents morissin. Les investigacions continuen i es processarà [el responsable] d'aquesta gran tragèdia i imperdonable error", ha escrit a Twitter.

Aquesta tarda de dissabte el comandant de les forces aeroespacials de la Guàrdia Revolucionària, Amir Ali Hajizadeh, ha comparegut a la televisió, ha assumit personalment la responsabilitat de l'incident i ha assegurat que preferiria "estar mort". Ha detallat que l'aparell va ser identificat erròniament com un míssil de creuer i va ser abatut: "L'operador tenia només 10 segons per prendre una decisió. Va haver-hi una errada en el sistema de comunicació i va prendre aquesta terrible decisió". El responsable militar també ha assegurat que les seves forces van sol·licitar reiteradament que es tanqués l'espai aeri iranià als avions civils, però no ha sabut especificar per què les autoritats no ho van fer.

El vicepresident per a operacions de vol d'Ukraine International Airlines, Igor Sosnovsky, ha assegurat que l'avió "no es va desviar" de la seva ruta programada. Aquesta afirmació contradiu la versió de les forces armades iranianes, que indiquen que l'aparell va sobrevolar una base militar i això hauria causat la confusió. Sosnovsky també ha dit que va ser "totalment irresponsable" que l'Iran no tanqués el seu espai aeri dimecres, quan va dur a terme els atacs contra les bases nord-americanes. "Quan es fa la guerra, es fa el que es vol", ha etzibat.

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, també s'ha mostrat molt crític i ha reclamat una disculpa oficial de l'Iran i una compensació per a les víctimes. "Esperem de l'Iran garanties que la investigació serà completa i oberta, que portarà els responsables davant la justícia, que retornarà els cossos dels morts, pagarà una indemnització i oferirà disculpes oficials a través dels canals diplomàtics", ha dit el mandatari en un comunicat. Així mateix, ha exigit que l'equip de 45 experts que Ucraïna ha enviat a l'Iran tingui ple accés a la informació sobre l'incident i al lloc on va passar la tragèdia.

El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, també espera que el seu país tingui un rol important en la investigació de l'incident, en què van morir 63 canadencs, i ha exigit "responsabilitats". "Continuem treballant amb els nostres socis de tot el món per assegurar que es dugui a terme una investigació completa, i el govern canadenc espera la total cooperació de les autoritats iranianes", ha afirmat, però també ha afirmat que és "un pas important" que l'Iran hagi reconegut els fets.

Teheran ha assegurat aquest dissabte que enviarà les caixes negres de l'avió a França perquè siguin analitzades ja que, ha argumentat, no té la tecnologia adequada per avaluar les dades. Un altre gir de 180 graus en la seva posició inicial: abans s'oposava a la possibilitat que altres països participessin en la investigació.

@ Copyright The New York Times