Milers de persones surten als carrers als Estats Units contra Trump i Musk :"Ens volen espantats"

WashingtonAmb dos mesos i poc Donald Trump ha sigut capaç d'instaurar una campanya de la por entre els estatunidencs amb les detencions de manifestants propalestins, les denegacions d'entrades al país, les purgues internes dins de l'administració i les deportacions arbitràries a les presons d'El Salvador. Amb dos mesos i poc Trump ha portat el sistema al límit per veure fins on és capaç d'extralimitar el seu poder presidencial. Després de dos mesos i poc al poder, milers de persones han sortit al carrer per manifestar-se contra el mandatari i Elon Musk. "Ens volen fer sentir que no tenim poder i ens volen espantats. I tinc la sensació que a estones els està funcionant la tàctica i algunes persones ja estan tirant la tovallola", explica la Sasha als peus del monument a Washington, l'imponent obelisc que s'alça al mig del National Mall de la capital.

En aquest punt entre el Capitoli i la Casa Blanca és on s’han concentrat aquest dissabte milers de persones per protestar contra el president estatunidenc i l'home més ric del món. Els cartells advertint de l'arribada del feixisme als Estats Units i les fotos de Musk fent la salutació nazi amb la frase "deporteu-lo" flotaven per sobre dels caps dels assistents. De fet, hi havia quasi més pancartes en contra del propietari de Tesla que del mateix Trump.

N'hi ha hagut prou amb poques setmanes perquè el rebuig a l’home més ric del món s’hagi convertit en el motor mobilitzador de la indignació contra la nova administració republicana. Als Estats Units ja fa setmanes que es veuen protestes davant dels concessionaris Tesla com a part del boicot global a la companyia de vehicles elèctrics de Musk. La marxa de Washington forma part de les 1.400 mobilitzacions arreu dels 50 estats del país que han tingut lloc aquest dissabte. A la capital, l'organització estimava que hi assistirien unes 20.000 persones.

La mobilització arriba enmig de la campanya de la por que Trump està estenent entre tota la ciutadania a través de les deportacions a les presons d'El Salvador sense un procés judicial, les detencions d'estudiants amb estatus legal al país pel seu posicionament polític i la purga del funcionariat. També coincideix amb la setmana triomfal dels demòcrates, amb la derrota del candidat de Musk a les eleccions de Wisconsin i el discurs-protesta de 25 hores del senador demòcrata Cory Booker. Tots dos episodis marquen el camí de com construir la nova resistència anti-Trump, però malgrat el bri d'esperança les referències a la por i la preocupació són més freqüents en la boca dels manifestants que la ràbia i l'enuig.

“Tinc por pels membres de la meva família. Soc filla d’immigrants. I, bé, tinc por que els puguin revocar els papers. El meu pare té la ciutadania. Tots tenim la ciutadania. Però, així i tot, em preocupa que persones com jo, o persones que estan intentant escapar de certs llocs, siguin deportades quan l’únic que necessiten és seguretat i llibertat”, exposa la jove de 24 anys. Els seus pares van fugir del règim de Vladímir Putin i van venir als Estats Units buscant llibertat.

A la Sasha li preocupa l’apropament de Trump a Putin. “Jo soc queer, una cosa que Putin persegueix. La meva família va fugir perquè el règim els va tractar malament. Som pro-Ucraïna i no volem veure com Rússia estén la seva influència per altres zones d’Europa o fins i tot aquí. Em preocupa molt la fascinació que sent Trump per Putin”, diu la jove, que veu certs paral·lelismes entre el que està fent ara mateix el president nord-americà i el que va fer el rus en els seus inicis.

Al seu costat hi ha l'Olivia, de 25 anys. Ella va participar en l'anterior manifestació que es va fer contra Trump just abans que fos investit el 20 de gener. La People's March volia reproduir la multitudinària Women's March del 2017 que va ajuntar unes 500.000 persones, però just va arribar al seu objectiu de 50.000. Així i tot, l'Olivia sentia que al gener encara hi havia una certa sensació de front comú contra Trump; ara, en canvi, sent que està més "sola". “Crec que en aquell moment hi havia molta més esperança. Sentíem que, encara que estàvem en una mala situació, existia una mena de comunitat, en el sentit de «estem junts en això». I ara, en canvi, aquesta època se sent molt més solitària. Com si estiguéssim més aïllats”.

"El que més m'horroritza són els segrestos de persones amb estatus legal. Si no tingués la ciutadania, no m’hauria atrevit a venir aquí, encara que tingués estatus legal com la green card”, exposa la jove de 25 anys. A la ment dels manifestants hi ha les detencions de l’activista palestí Mahmoud Khalil, que tenia la green card, o de la Rumeysa Öztürk, que tenia un visat d’estudiant, així com altres casos que s’han anat coneixent.

Entre els manifestants, una dona sosté un cartell de "Veteranes contra Trump" i que diu "Les polítiques DEI no ens fan més dèbils; ell sí". Les sigles DEI fan referència a diversitat, equitat i inclusió, els tres grans conceptes contra els quals ha carregat l'administració Trump. La dona que sosté la pancarta en qüestió és la Lindsay, de 38 anys i que ha sigut metge militar dins de l'exèrcit fins que es va retirar. "Si et digués tot el que penso de Trump i Hegseth ja m'haurien detingut", diu la veterana en referència al comentari que va fer el secretari de Defensa, Pete Hegseth, sobre que les dones no poden servir a l'exèrcit. "És molt difícil ser l'única dona en tot un batalló i sempre has de demostrar el doble que els altres perquè et tinguin en compte. No puc deixar de pensar en totes les dones que estan a l'exèrcit ara mateix i han d'aguantar aquests comentaris de merda. Jo he lluitat durant anys per aquest país i veure que s'està convertint en això em fa bullir la sang", rebla.

La Christine, una professora jubilada de 70 anys que ha vingut des de Califòrnia, i que va participar en les protestes dels anys 80 contra Ronald Reagan, apunta que ara fins i tot el panorama és pitjor. “A mi em van detenir i sí que era dur, però el que està passant ara és un altre nivell. Sento que Trump està empenyent el país cap a l’abisme dictatorial”. Una altra cosa que preocupa la Christine és la falta d’energia que està notant: “Com a persona gran que ja ha vist moltes coses, entenc que els joves tinguin por, perquè realment fa por, però cal sortir i lluitar. Si ens quedem a casa en silenci sense fer res serà pitjor. I crec que ara la gent es començarà a despertar”.