Els militars birmans ofeguen en sang les protestes contra el cop d'estat

Després de quatre setmanes de protestes, aquest diumenge l'exèrcit de Birmània ha obert foc contra manifestants en diverses ciutats i ha matat almenys 18 persones, segons les Nacions Unides, en la repressió més greu fins ara per acabar amb les protestes multitudinàries que han omplert els carrers cada dia des del cop d'estat de l'1 de febrer, que va derrocar el govern civil liderat per Aung San Suu Kyi. Les manifestacions i el moviment de desobediència civil han desafiat un exèrcit conegut per la seva brutalitat després d'haver aixafat els moviments democràtics el 1988 i el 2007. A les xarxes socials s'han difós vídeos i fotografies de cadàvers al carrer i de manifestants entre gasos lacrimògens.

Les forces de l'ordre han disparat contra multituds de manifestants desarmats i han detingut grups de persones abans que poguessin començar les marxes, cosa que ha provocat forts retrets a nivell internacional. "Condemnem fermament l'escalada de la violència contra les protestes a Birmània i demanem als militars que aturin immediatament l'ús de la força contra manifestants pacífics", ha dit Ravina Shamdasani, portaveu de l'oficina de drets humans de l'ONU.

A la ciutat de Dawei, al sud, la policia ha obert foc contra els manifestants, segons diversos testimonis, amb el resultat d'almenys tres morts i una cinquantena de ferits, d'acord amb fonts mèdiques. A Rangun, la principal ciutat del país, un jove de 23 anys ha mort d'un tret. I a Mandalay, ha mort un altre manifestant de 44 anys després de rebre un tret al cap mentre fugia de l'exèrcit i la policia. També hi ha hagut morts a Yangon i a la ciutat de Mawlamyine, segons ha pogut confirmar The New York Times. Per la seva banda, l'ONU ha constatat que hi ha víctimes "com a resultat de foc real disparat contra la multitud" a Yangon, Mandalay i Dawei, així com a les ciutats de Myeik, Bago i Pokokku.

El Tatmadaw, com es coneix l'exèrcit de Birmània, ha estat al poder els últims setanta anys, però en l'última dècada va cedir parcialment algunes parcel·les als civils fins que al febrer va decidir tornar a agafar el control. Des del cop d’estat, la junta dirigida pel veterà general Min Aung Hlaing havia sigut relativament moderada en la seva resposta a les protestes i la desobediència civil al cop. Però, a mesura que continuen les manifestacions, marxes i vagues, la por a una altra repressió sagnant a gran escala ha estat sempre present.

Human Rights Watch ha demanat aquest diumenge a l'exèrcit que aturi l'ús de municions letals contra els manifestants i ha reclamat una investigació imparcial sobre les morts i les lesions. "L'evident escalada en l'ús de munició letal per part de les forces de seguretat de Birmània en diverses ciutats del país en resposta a manifestants pacífics contra el cop d'estat és indignant i inacceptable, i s'ha d'aturar immediatament", alerta Phil Robertson, director adjunt per a l'Àsia.

Quan els professors començaven a reunir-se per manifestar-se en un altre lloc de protesta a Rangun, la policia va començar a disparar gasos lacrimògens i bales de goma a prop seu i un professor de primària identificat com Daw Tin Nwet Yi va morir d'un atac de cor, ha explicat un testimoni. La policia també ha detingut almenys 185 estudiants de medicina a Rangun quan es preparaven per marxar amb la bata blanca en una protesta independent, van dir els testimonis. Els metges han estat a l'avantguarda del moviment de desobediència civil i molts s'han negat a anar als seus llocs de treball als hospitals governamentals, els quals el cop d'estat va posar sota control militar. Quan la policia es preparava per endur-se els estudiants de medicina amb camions, els veïns es van abocar als carrers i van bloquejar els vehicles. Però la policia finalment es va obrir pas.

La primera víctima mortal de les protestes que es va conèixer va ser Ma Mya Thwate Thwate Kaing, de 20 anys, a qui la policia va disparar al cap en una manifestació a la capital, Nay Pyi Taw, el 9 de febrer. Va morir deu dies després i es va convertir en un màrtir del moviment de protesta. L'endemà de la seva mort, les forces de seguretat van disparar contra una multitud de manifestants en una drassana de Mandalay: van matar dues persones, entre ells un nen de 16 anys, i en van ferir desenes.

Copyright The New York Times