El primer ministre armeni denuncia un intent de cop d'estat

La imatge ha estat, si més no, simbòlica. El primer ministre armeni, Nikol Pashinyan, es passejava aquest dijous pels carrers d’Erevan, capital del país, amb un altaveu a la mà i seguit per centenars de simpatitzants seus, també diversos dels seus ministres i el seu fill. “L’exèrcit està subordinat al poble i al primer ministre”, subratllava el mandatari. Ho feia poc després d’haver denunciat, al matí, un intent de cop d’estat orquestrat per l’exèrcit armeni, que hores abans s’havia sumat a les peticions de dimissió de l’oposició política, com a responsable de la derrota del país en la guerra de finals de l’any passat contra l’Azerbaidjan pel control de la regió de Nagorno-Karabakh. “La ineficaç gestió del govern actual i els greus errors de política exterior han situat el país al límit del col·lapse”, li retreia l’exèrcit en un comunicat, en què demanava la renúncia de Pashinyan, tot i que semblava fer una crida a mantenir la calma: “Les forces armades armènies demanen la dimissió del primer ministre i del govern, al mateix temps que adverteixen de refrenar-se en l’ús de la força contra el poble que ha vist morir els seus fills per defensar el territori d’Artsakh [el terme en armeni per referir-se a Nagorno-Karabakh]”, afegia l’exèrcit.

El primer ministre ha reaccionat amb rapidesa. En primer lloc, va emetre un comunicat a Facebook per anunciar l’acomiadament del cap de l’estat major de l’exèrcit, Onik Gasparyan, –que havia signat el document– i per denunciar aquestes pressions com un “intent de cop d’estat militar”. Alhora, Pashinyan demanava als seus seguidors que sortissin al carrer i que anessin fins a Erevan per donar-li suport. “El més important és mantenir el poder en mans del poble, perquè crec que això que està passant és un cop d’estat militar”, repetia des de la plaça de la República, epicentre de la revolta popular que fa tres anys el va portar al poder.

"A mi m'ha triat el poble i és el poble el que ha de decidir sobre la meva dimissió", es defensava Pashinyan davant dels seus seguidors. El primer ministre ha assegurat que ha proposat a l'oposició convocar eleccions anticipades al país, però aquesta opció, inisiteix, ha sigut rebutjada pels seus detractors. "No volen que triï el poble, volen que ho facin les 17 forces (opositores) i les elits", ha dit.

Una capitulació

El primer ministre es veu assetjat per les crítiques després del conflicte obert durant sis setmanes a Nagorno-Karabakh, que es va tancar al novembre amb la pèrdua de nombroses franges de terreny de les forces armènies a mans de l'Azerbaidjan. Pashinyan diu que assumeix tota la responsabilitat d'aquest desenllaç, que ha indignat molts armenis perquè consideren que va cedir massa en les negociacions per posar fi al conflicte, però al·lega que havia de garantir la seguretat del país. El conflicte va provocar la mort d’uns 3.000 soldats de cada bàndol i, com a mínim, 150 civils. Milers de famílies van haver d'abandonar casa seva.

Molts opositors van considerar l'alto al foc del novembre com una capitulació i aquell mateix dia es van concentrar al Parlament i davant la residència del primer ministre. El país ha estat en un punt mort des de llavors, però la intervenció de l'exèrcit aquest dijous l'ha tornat a fer esclatar. El comunicat de l'estat major, de fet, ha arribat just després que Pashinyan acomiadés el número dos de l'exèrcit, Tiran Khacharyan, mà dreta de Gasparyan, per haver fet unes declaracions en què es burlava del primer ministre per haver dit que els míssils Iskander amb què Rússia va proveir Armènia durant el conflicte havien fallat.

El paper del Kremlin

El Kremlin, aliat d'Armènia, té desplegats soldats russos a l'enclavament de Nagorno-Karabakh, reconegut internacionalment com a part de l'Azerbaidjan tot i ser poblat per armenis. Moscou ha dit aquest dijous que estava alarmat per la denúncia de Pashinyan i ha instat els bàndols a resoldre la situació de manera pacífica.

Arayik Harutyunyan, president de Nagorno-Karabakh, s'ha ofert a fer de mediador entre Pashinyan i l’estat major. Tot i així, l'oposició política ha insistit a demanar la dimissió de Pashinyan i nega que el comunicat de l'exèrcit sigui un intent de cop d'estat. De fet, l'expresident del país, Robert Kocharian, ha cridat el poble a sumar-se a la petició de dimissió que havia fet l'exèrcit. Seguidors de l'oposició es concentraven també al centre d'Erevan.