El primer ministre eslovè obre un conflicte diplomàtic amb els Països Baixos amb els seus tuits

Jansa fa enfurismar Rutte i el president de l'Eurocambra amb diversos missatges que qüestionen la tasca dels europarlamentaris

El primer ministre eslovè, Janez Jansa, amb el primer ministre hongarès, Viktor Orbán.
3 min

Brussel·lesNou rampell al més pur estil trumpista de primer ministre d'Eslovènia, Janez Jansa, que ha fet enfurismar el seu homòleg holandès, Mark Rutte, i el president de l'Eurocambra, David Sassoli, fins al punt que Rutte ha cridat l'atenció a l'ambaixador eslovè a la Haia. Jansa porta actualment el barret de la presidència rotatòria de la UE, però això no li ha impedit qüestionar la feina de diversos eurodiputats enviats en una missió a Eslovènia per comprovar la salut del seu estat democràtic i de dret i, de retruc, aprofitar per criticar els Països Baixos. Un episodi que demostra el cisma creixent entre l'Europa que abandera l'euroescepticisme d'Orbán i el nucli dur de la UE i les seves institucions.

Jansa, del bloc de Viktor Orbán i autoproclamat seguidor de Trump, va acusar dijous diversos eurodiputats de "titelles de Soros" a través de Twitter. La piulada, que després va esborrar, assenyalava diversos parlamentaris com "13 de les 226 titelles" del milionari nord-americà a l'Eurocambra. Es mencionaven noms com el de Sophie  in 't Veld, liberal del partit de Rutte, que ha encapçalat la missió parlamentària de la comissió de Llibertats Civils i Justícia de l'Europarlament i que Jansa no va voler rebre. El mandatari eslovè defensava no haver-s'hi reunit i els preguntava retòricament per què no havien fet les mateixes visites a França, Alemanya o els Països Baixos. Tot seguit, a més, recordava que "l'últim periodista assassinat a Europa" ha sigut als Països Baixos i no a Eslovènia. Però organitzacions internacionals i la mateixa Comissió Europea fa temps que avisen dels atacs a la premsa lliure i la independència judicial d'Eslovènia, un país que últimament s'està alineant al bloc d'Hongria i Polònia.

Primer va ser el president de l'Eurocambra, David Sassoli, qui va demanar a través de la mateixa xarxa social que Jansa deixés "d'atacar eurodiputats", mentre al mateix temps recordava que Eslovènia ostenta la presidència del Consell. Rutte tampoc va trigar a contestar a través de Twitter i també per la via diplomàtica: "Un tuit de mal gust de Janez Jansa sobre els eurodiputats. El condemno de la manera més forta possible. El govern ha transmès aquest mateix sentiment a l'ambaixador eslovè a la Haia", va escriure, fent evident un inusual enfrontament entre dos líders de la Unió Europea a través de les xarxes socials.

I no va acabar aquí. Més tard el mateix Jansa hi tornava contestant directament a Rutte: "Bé, Mark, no perdis el temps amb ambaixadors i la llibertat dels mitjans a Eslovènia. Juntament amb Sophie in 't Veld, protegeix els teus periodistes de ser assassinats".

Aquest episodi no és el primer que protagonitza Jansa, que va ser el primer i únic líder europeu a felicitar Donald Trump després de les eleccions nord-americanes que finalment va guanyar Joe Biden. L'eslovè ja havia topat amb la Comissió Europea per haver titllat jutges i eurodiputats de "comunistes", cosa que va acabar provocant que el vicepresident de la Comissió, Frans Timmermans (també neerlandès) rebutgés sortir a la fotografia de família que es fa habitualment quan arrenca una nova presidència rotatòria de la UE. Eslovènia n'està al càrrec fins a finals d'aquest any, i el xoc arriba en un moment en què el respecte als valors europeus i a l'estat de dret és una de les principals preocupacions de les institucions comunitàries, després dels continus desafiaments de Polònia i Hongria. Que el país que ostenta la presidència del Consell i que, per tant, gestiona les reunions de ministres i la cimera on la setmana que ve el mateix Rutte i Jansa s'hauran de veure les cares hagi provocat aquest conflicte posa de manifest el problema que hi ha actualment a la UE amb el respecte a l'estat de dret. Rutte, veu contundent i estricta dins la UE, a més, ja va convidar obertament Hongria a marxar de la UE després que Budapest aprovés una llei que de facto prohibeix parlar de l'homosexualitat a mitjans i escoles.

Cara a cara entre Morawiecki i Von der Leyen

De fet, des que el TC polonès va desafiar frontalment la setmana passada els fonaments de la Unió Europea en una sentència en què situa el seu dret nacional per sobre del comunitari, la Comissió Europea no ha mogut ni un dit. Per això, l'Eurocambra ha decidit forçar la reacció i la setmana que ve ha citat el president polonès, Mateusz Morawiecki, que haurà de debatre amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i la resta d'eurodiputats sobre la sentència. L'Eurocambra votarà una resolució sobre la qüestió dijous, però els seus eurodiputats ja s'han pronunciat diverses vegades en la línia d'urgir l'acció de Brussel·les, que, de moment, assegura que està analitzant la sentència i tampoc s'ha decidit a activar els mecanismes de condicionalitat per retirar fons europeus a Polònia.

stats