Le Pen anuncia que farà caure el govern francès: "Votarem la moció de censura"

ParísL'extrema dreta de Marine Le Pen, el Reagrupament Nacional (RN), té a les seves mans la continuïtat del govern francès liderat pel conservador Michel Barnier. La decisió del primer ministre aquest dilluns de no sotmetre a votació a l'Assemblea Nacional la partida de la Seguretat Social -una de les potes dels pressupostos de 2025- comportarà la presentació en les pròximes hores de dues mocions de censura per part del Nou Front Nacional, l'aliança dels partits d'esquerra, i de l'extrema dreta.

Le Pen ha anunciat en unes declaracions aquesta tarda que els seus diputats votaran a favor de les mocions de censura per fer caure el govern. Si les esquerres i l'extrema dreta hi voten a favor, hi haurà una majoria suficient perquè la moció prosperi. El resultat és que el govern estarà obligat a dimitir. Seria la segona vegada en la història de la V República que prospera una moció de censura. La primera i única fins ara va ser el 1962, amb Georges Pompidou com a primer ministre.

"El Sr. Barnier no ha volgut respondre a la petició dels onze milions d'electors del Reagrupament Nacional. Ha dit que tothom assumirà les seves responsabilitats, així que nosaltres assumirem les nostres. Presentem una moció de censura i votarem a favor de la censura del govern", ha afirmat Marine Le Pen.

Eleccions, no abans del juliol

Barnier ha anunciat aquest dilluns a la tarda a l'Assemblea que el govern renunciava a sotemtre a votació el pressupost de la Seguretat Social davant la manca d'una majoria parlamentària suficient per tirar-lo endavant. L'executiu ha aprovat directament el text gràcies a l'article de la Constitució francesa 49.3, que atorga al govern la potestat d'aprovar algunes lleis importants sense passar per l'Assemblea. En el seu discurs per justificar el recurs al 49.3, Barnier ha enviat un dard a l'extrema dreta. "En la responsabilitat que és meva, crec que els francesos no ens perdonarien que preferim interessos particulars al futur de la nació", ha afirmat davant l'hemicicle.

Si cau el govern, França agreujarà la seva crisi política i es quedarà sense executiu en un moment complicat: sense les retallades i les mesures d'estalvi que inclouen els pressupostos, el dèficit públic es disparà encara més. Barnier ha advertit que pot haver-hi una tempesta financera. Sigui com sigui, el seu serà el govern més curt de la història de la V República. Només haurà sobreviscut tres mesos. El president de la República, Emmanuel Macron, haurà de nomenar un nou primer ministre i un nou govern. Segons la llei francesa, no es poden tornar a convocar eleccions legislatives fins que es compleixi un any de les anteriors, el juliol del 2025.

Per obtenir el suport de Le Pen en la votació de la primera pota dels pressupostos, el primer ministre havia fet un últim gest d'última hora: renunciar a la retallada de la subvenció de certs medicaments el 2025, una de les peticions que havia fet la líder d'extrema dreta. Però encara queden altres exigències de Le Pen. La més important és que el govern torni a vincular la pujada de les pensions a la inflació. Si Barnier cedeix abans de la votació de les mocions de censura -probablement, dimecres o dijous-, el Reagrupament Nacional encara podria fer-se enrere i evitar que el govern caigui.

El múscul de l'extrema dreta

En les últimes setmanes, el pols entre el primer ministre i la líder d'extrema dreta s'ha intenstificat. Amb l'enorme fragmentació de l'Assemblea Nacional que va sortir de les eleccions del juliol, l'executiu no té una majoria sòlida per aprovar textos. Amb els partits d'esquerra exercint d'oposició, el primer ministre ha intentat pactar amb l'extrema dreta els pressupostos. En només una setmana, el conservador Michel Barnier ha parlat directament amb Le Pen en dues ocasions per intentar que el RN votés a favor del text. Sense èxit. L'extrema dreta està fent valer la seva força a l'Assemblea.

El president del partit RN, Jordan Bardella, ha assegurat que el moment actual passa per tombar l'Executiu a qui acusa de "menysprear el partit més votat del país". "No podem donar suport a aquests comptes perquè van en contra de les petites empreses i de les classes mitjanes", ha dit en una declaració als mitjans en què culpava el president, Emmanuel Macron, de la situació d'"incertesa" que viu el país, tant en l'àmbit polític com a financer.