El primer ministre de Luxemburg va plagiar en la seva tesi universitària

BarcelonaUn altre escàndol polític per una tesi universitària plagiada sacseja aquest cop Luxemburg. El primer ministre d’aquest petit país europeu, Xavier Bettel, va plagiar el 1999 la seva tesi de final de postgrau sobre la possible reforma de les eleccions al Parlament Europeu, segons una exclusiva publicada aquest dimecres pel diari Reporter.lu. D’acord amb aquesta informació, només dues pàgines d’un total de 56 de la tesi no havien estat plagiades. Poc després de la notícia, el liberal Bettel ha admès els fets amb un comunicat en què reconeixia que la seva tesi “s’hauria d’haver fet de manera diferent”.

D’acord amb el diari, que ha tingut accés a la tesi de Bettel, el 96% del treball consisteix en la còpia de fragments d’altres treballs sense les citacions acadèmiques corresponents. En concret es plagien dos llibres, un article de premsa i quatre pàgines web, una de les quals de la mateixa Eurocambra, amb drets d'autor.

“Ho hauria d’haver fet diferent”

“Fa més de vint anys que vaig escriure la tesi [...] de la millor manera que vaig saber. Des de la perspectiva d’avui, reconec que ho hauria d’haver fet de manera diferent, potser ho hauria d’haver fet d’una altra manera”, deia el comunicat emès aquest mateix dimecres. Bettel va cursar el postgrau a la Universitat Nancy després d’haver acabat els estudis de ciències polítiques i dret. El primer ministre luxemburguès diu que deixa en mans de la universitat “avaluar si el treball en qüestió compleix els criteris de l’època” i assegura que, “si no és el cas”, acceptarà “la decisió corresponent”, segons l’agència Efe.

Bettel, de 48 anys i primer ministre des de l’any 2013, argumenta que la tesi va ser escrita fa vint anys amb els criteris d’aquella època. La tesi es va escriure com a part d’un diploma avançat, l’equivalent a un màster, en dret públic i ciències polítiques que Bettel va completar el mateix any que va entrar al Parlament de Luxemburg. Segons Reporter.lu la tesi, titulada Toward a possible reform of voting systems in the European Parliament, suposava un exercici de plagi “sense parangó quant a volum”, perquè només “uns pocs paràgrafs” de la introducció i una part de la conclusió són originals de l’autor.