Lula conjura els poders del Brasil per sentenciar el bolsonarisme radical

São PauloLa figura de Lula da Silva, escollida en un procés electoral polaritzat, surt enfortida de l’intent de cop d’estat del bolsonarisme fanatitzat que va envair aquest diumenge el Congrés Nacional, la seu del Suprem i el palau presidencial, a Brasília. El veterà dirigent, que complirà aquest dimarts deu dies del tercer mandat com a president de la república, ha liderat una resposta institucional contundent, ràpida i conjunta amb un doble objectiu: enfortir totes les institucionals democràtiques del país que havien patit el desgast durant tot el govern de l’extrema dreta i, paral·lelament, aïllar Jair Bolsonaro, mentor intel·lectual del triple assalt, i el seu nucli polític més radicalitzat.

Amb el suport explícit de tota la comunitat internacional, Lula se sent legitimat per liderar una lluita sense quarter contra la ultradreta violenta. La unitat preconitzada per l’exsindicalista per tornar a la normalitat s’ha materialitzat, en primer terme, en una trobada amb els altres presidents dels tres poders en què s’han alineat estratègies contra el bolsonarisme radical. També s’ha materialitzat en un comunicat conjunt en defensa de la democràcia i de condemna als “actes terroristes, de vandalisme, criminals i colpistes”. Una de les primeres decisions també ha estat reunir-se amb l’alt comandament de les forces armades.

Paral·lelament, Lula ha convocat una reunió amb els governadors al palau presidencial depredat aquest diumenge, amb l’objectiu de cridar a l’ordre constitucional aliats incondicionals de l’expresident Bolsonaro.

La decisió del Suprem d’apartar del càrrec durant 90 dies el governador del Districte Federal, Ibaneis Rocha, un fidel seguidor de Bolsonaro, per ser “dolorosament omís” en la gestió dels cossos policials encarregats d’evitar l’assalt dels extremistes, reforça la línia defensada per Lula da Silva. Implícitament, és un avís a tots els governadors que van ser escollits amb un ideari extremista que poden ser inhabilitats temporalment segons la seva conducta amb els cossos policials que administren. Ras i curt, vol que tots els sospitosos de ser propers a Bolsonaro condemnin els fets de diumenge.

Mentrestant, des del Suprem també s’ha ordenat desmantellar immediatament tots els acampaments que s’havien instal·lat a les portes dels quarters a finals d’octubre en protesta pel triomf electoral de Lula. En el cas de Brasília, d’on van provenir el gruix dels invasors al cor del poder, s’ha decretat la detenció de tots els seus integrants: 1.200 persones han estat traslladades en un seguici d’autocars fins a la seu de la Policia Federal, on se’ls ha pres declaració. Els 300 detinguts in fraganti diumenge han estat empresonats preventivament. En les pròximes hores, s’espera que hi hagi diversos mandats d’empresonament que anirien dirigits a autoritats policials omises, als responsables dels atacs i a qui va finançar els assaltants que diumenge van arribar a Brasília procedents de tot el país.

 Al senat, ja ha començat l’articulació política per establir una comissió d’investigació dels fets ocorreguts a partir del dia 1 de febrer quan s’acaba el recés d’estiu i les dues cambres es constitueixen després de les eleccions de l’octubre.

L’estratègia d'un cop d’estat fallit

Tant el Suprem com el govern de Lula tracten el triple assalt a Brasília com “un intent de cop d’estat”. Segons ha explicat el ministre de Justícia, Flávio Dino, l’estratègia dels bolsonaristes radicalitzats, alguns dels quals anaven armats, era mantenir-se a la seu dels tres poders el màxim de temps possible per poder crear “un efecte dòmino” i que apareguessin altres focus d’insurrecció arreu del país (la qual cosa no va tenir lloc) que acabarien forçant una hipotètica intervenció militar per restablir l’ordre. “El pitjor ja ha passat, l’extremisme ha estat vençut”, ha declarat Dino.

El sisme institucional del diumenge ha replicat en petits focus d’insurrecció, que han estat ràpidament controlats. A São Paulo, els bolsonaristes han tallat una de les principals artèries viàries de la megaurbs cremant neumàtics. I en cinc estats hi ha hagut l’intent no reeixit de bloquejar l’accés a sis refineries de petroli.

Autoritats policials federals alerten que el bolsonarisme radicalitzat i violent ha començat a aplicar tàctiques de guerrilla urbana i que és probable que hi hagi intents de nous conflictes en els pròxims dies. Per sufocar-los caldrà una actuació policial contundent i ràpida, que és el que Lula exigeix ara a tots els governadors independentment del seu arc ideològic. 

L’extradició de Bolsonaro

La primera iniciativa perquè Jair Bolsonaro sigui extradit des dels Estats Units, on es va refugiar a finals de desembre per evitar ser en territori brasiler quan perdés l’aforament el dia 1, l’ha portat a terme un aliat històric de Lula da Silva, el senador Renan Calheiros, pare de l’actual ministre de Transports, que ha demanat al Suprem que obligui a l’expresident a tornar al Brasil en un període de 72 hores perquè se li prengui declaració sobre la vinculació al triple assalt a Brasília. En cas que l'exmandatari es negui a retornar, Calheiros demana que es comencin els tràmits per la seva extradició.

Per la seva part, Bolsonaro, que havia criticat amb un to molt lax a Twitter les invasions ocorregudes, ha estat hospitalitzat a Orlando (Florida) per dolors abdominals, una seqüela de l’apunyalament que va patir durant la campanya electoral del 2018 i que l’obliga recurrentment a passar alguns dies en un centre mèdic. Algunes de les darreres vegades que ha estat internat, quan encara estava al poder, han coincidit en moment en què la seva popularitat estava a la baixa. Ara els seus aliats més moderats comencen a marcar distàncies i, de moment, es mantenen fidels els diputats i senadors més radicalitzats.