Moçambic, la frontera sud de l'Estat Islàmic

Maputo (Moçambic)Després de l'esfondrament del seu “califat” emplaçat entre Síria i l'Iraq, l'angoixant amenaça que representava l'autoanomenat Estat Islàmic (EI) sembla haver-se esvaït. Almenys així és a Europa i al món àrab, on els seus atemptats han estat més aviat rars els últims tres anys. Tanmateix, no es pot dir el mateix de l'Àfrica subsahariana, on els seus grups afiliats, així com altres moviments jihadistes locals, semblen cada cop més forts. Els tentacles i la violència de l'EI ja arriba fins a Moçambic, convertit en la frontera sud del moviment jihadista.

Des de l'octubre del 2017, un moviment insurgent jihadista afiliat a l'EI va establir-se a la província de Cabo Delgado, la més septentrional de l'excolònia portuguesa, fronterera amb Tanzània. El grup és anomenat popularment Al-Shabaab (nois en àrab), el mateix nom que utilitzen els jihadistes a Somàlia, amb els quals mantenen vincles. En el seu punt àlgid, ha arribat a comptar amb uns 3.000 combatents i a controlar la pràctica totalitat de Cabo Delgado, incloses les seves principals ciutats, Pemba i Mocimboa da Praia. En aquests quatre anys i mig, el conflicte ha provocat més de 3.700 víctimes mortals i uns 800.000 desplaçats.

Un informe de la UE descriu l'Àfrica subsahariana com un creixent focus d'expansió jihadista. Per això, ha establert col·laboracions amb els països implicats, inclòs Moçambic, on ha enviat una missió de formació de l'exèrcit del país des de l'estiu passat. "La situació s'ha estabilitzat els últims mesos, i només queden algunes petites bosses d'insurgents", comenta Nabila Massrali, portaveu de la UE a la regió, que destaca l'arribada de dues companyies a Cabo Delgado ja formades per les tropes europees.

Ara bé, el veritable punt d'inflexió el va constituir l'arribada de més de 3.000 soldats de Ruanda, i de la SADC, una institució d'integració regional liderada per Sud-àfrica. Per bé que Maputo ja ha recuperat el control de gairebé tot Cabo Delgado, l'entrada continua prohibida als estrangers i milers de desplaçats no s'atreveixen a tornar, tement el comportament brutal dels jihadistes.

"L'islam a Moçambic ha estat tradicionalment moderat, però fa uns anys van començar a arribar idees salafistes de l'estranger, i una petita minoria dels musulmans del país es va radicalitzar", explica Adriano Nuvunga, catedràtic de ciències polítiques i director del think tank CDD amb seu a Maputo. La població musulmana representa entre un 15% i un 20% al país africà. Per bé que hi ha comunitats distribuïdes per tot el país, es concentra sobretot al nord i a la costa.

Rebel·lió contra les elits corruptes

Segons Nuvunga, el principal motor de la insurgència a Cabo Delgado no és ideològic. "Els combatents d'Al-Shabaab són joves alienats pel fet que a la regió hi ha una gran riquesa mineral, però és pobra. Ells n'estan exclosos. És una rebel·lió contra les elits corruptes, tant de la capital com de la mateixa regió", apunta Nuvunga. Entre altres minerals, Cabo Delgado compta amb uns ingents jaciments de gas natural explotats per la francesa Total, on hi ha invertit 20.000 milions d'euros. La cruenta guerra civil que va assolar el país entre el 1974 i el 1992 va evitar l'explotació de bona part dels seus recursos naturals. Arran de la guerra d'Ucraïna i la necessitat d'alliberar-se de la dependència energètica de Rússia, la UE ha renovat el seu interès estratègic per Moçambic.

"Aquí no tenim cap problema amb els musulmans. De fet, fins fa poc, teníem un alcalde de la minoria musulmana que és molt estimat. El problema de violència ve provocat per gent de fora", comenta en Nelson, un jove cuiner en atur de la ciutat de Vilankulos, situada al centre del país. L'islam va arribar a Moçambic fa segles, gràcies als mercaders àrabs, i a totes les ciutats de la costa hi ha mesquites.

Per bé que la majoria dels soldats d'Al-Shabaab són locals, és cert que alguns dels seus dirigents són estrangers, de Kènia i Somàlia i sobretot Tanzània, on hi ha un moviment jihadista consolidat que ha utilitzat Cabo Delgado com a santuari. Segons els experts, les connexions entre els moviments d'aquests països són molt fluides, per la qual cosa la cooperació internacional és indispensable per neutralitzar-los.

"La solució passa pel diàleg, i sobretot per canviar el model de desenvolupament del país i a Cabo Delgado, de manera que sigui més inclusiu", sosté Nuvunga. Moçambic està dominat des de fa dècades pel FRELIMO, l'antic moviment d'alliberament nacional que va lluitar contra els francesos. "Amb una oposició molt feble i uns donants occidentals amb poca influència, els únics que podrien forçar el govern a fer canvis són les multinacionals energètiques", conclou pessimista el professor.