Victòria per la mínima del sí en el referèndum sobre l'ingrés de Moldàvia a la UE

BerlínEls moldaus han votat en un referèndum si calia canviar la Constitució del país per blindar les aspiracions d'adhesió a la Unió Europea. Tot i que diumenge a la nit semblava que el 'no' s'enduia la majoria dels vots, hi ha hagut un gir de guió amb l'última actualització de resultats. Amb el 99,41% dels vots escrutats, el “sí” guanyaria per un estret marge, a l'espera del recompte dels vots a l'exterior. Concretament, el 50,39% dels moldaus hauria votat a favor de modificar la seva Constitució per a incloure-hi el desig europeista, mentre que el 49,61% hauria optat pel “no”.

Maia Sandu, presidenta sortint i candidata liberal i proeuropea, ha guanyat les eleccions presidencials, que se celebraven alhora, però no ha aconseguit la majoria de vots, de manera que hi haurà una segona volta.

Sandu ha denunciat aquesta matinada frau electoral en el referèndum constitucional sobre l'ingrés d'aquesta exrepública soviètica a la Unió Europea. "La magnitud del frau no té precedents", ha dit Sandu, que ha denunciat que "grups criminals" associats al Kremlin "ataquin el nostre país amb mantides i propaganda".

També Brussel·les ha denunciat les "ingerències i intimidacions sense precedents" de Rússia a les eleccions presidencials i al referèndum sobre una potencial adhesió a la UE de Moldàvia. "Tenen l'objectiu de desestabilitzar un procés democràtic", ha dit el portaveu de la Comissió Europea Peter Stano. El portaveu d'Exteriors de l'executiu comunitari ha qualificat Moldàvia com un "soci molt important de la UE" i ha recordat que està en tràmits d'adhesió al bloc. En aquest sentit, Stano ha elogiat en roda de premsa els "esforços" del país en matèria de democratització i desenvolupament econòmic, i ha assegurat que la seva "voluntat" de formar part de la UE "es manté igual".

País frontissa

"¿Dona suport a la modificació de la Constitució amb vista a l'adhesió de la República de Moldàvia a la Unió Europea?” era la pregunta de l'històric referèndum organitzat diumenge en aquesta exrepública soviètica, coincidint amb la celebració d'eleccions presidencials.

Segons dades oficials, la participació hauria superat el 51,4%. La Comissió Electoral Central va declarar vàlid el referèndum; per això es necessitava un terç de participació en la consulta popular. El resultat podria fer que Moldàvia, país veí d'Ucraïna i Romania, inclogui en el preàmbul de la seva Constitució l'aspiració dels seus habitants de formar part de la Unió Europea. Chisinau s'havia marcat com a objectiu entrar al club comunitari el 2030.

El referèndum sobre la Unió Europea confirma la divisió dels moldaus en europeistes i prorussos. Cal veure si el resultat agreujarà les tensions entre els dirigents prooccidentals i la regió de Transnístria, governada per separatistes prorussos. Actualment, en aquesta regió, situada a la frontera oriental de Moldàvia amb Ucraïna, hi ha 2.000 soldats russos per brindar “protecció” als seus habitants davant del que Moscou i els separatistes prorussos consideren una asfíxia econòmica del govern moldau.

La consulta popular havia estat convocada per Sandu, que es presentava a la reelecció després de quatre anys en el poder. Els seus dos principals rivals a les eleccions presidencials –l'exfiscal general Alexandr Stoianoglu i el polític independent Renato Usatyi, líder d'El Nostre Partit– van rebutjar participar en el referèndum europeista.

Stoianoglu, candidat que té el suport del Kremlin, va explicar que no havia votat en el referèndum sobre l'ingrés a la Unió Europea com a “senyal de protesta” contra l'afany del govern de Sandu de canviar la Constitució moldava. Usatyi, al tancament de la campanya electoral, va denunciar que alts càrrecs russos li van demanar que abandonés la carrera presidencial i donés suport a Stoianoglu, el candidat de Moscou.

Tot i que els ulls de Brussel·les i la resta de capitals europees estaven posats ahir en el referèndum constitucional, els moldaus també han votat en les eleccions presidencials. Es presentaven als comicis onze candidats. Sandu, al poder des del 2020, partia com a favorita en la carrera presidencial. La candidata proeuropea hauria obtingut, en la primera volta, el 35% dels vots, seguida per Stoianoglu i Usatyi, amb el 30% i el 15% de suports respectivament, amb la meitat dels vots escrutats.

En quarta posició hi hauria Irina Vlah la candidata independent i exgovernadora de Gagaúsia, amb el 6% de vots. No sembla que cap candidat hagi de superar el 50% dels vots, per la qual cosa el més probable és que s'hagi de celebrar una segona volta el proper 3 de novembre.

Tensions per les ingerències russes

La campanya electoral s'ha celebrat enmig de tensions per les ingerències russes i les crides dels prorussos moldaus a boicotejar el referèndum europeista. Chisinau acusa Moscou d'haver dut a terme campanyes de desinformació, ciberatacs i compra de vots per influir en les eleccions i en el referèndum europeista.

Segons la policia moldava, s'haurien comprat uns 130.000 electors a través de comptes en un banc rus perquè votessin en contra de l'entrada del seu país al club comunitari. Moscou no està disposada a perdre la seva esfera d'influència i s'oposa a l'entrada d'aquesta exrepública soviètica a l'OTAN i a la UE. Chisinau ha mostrat el seu suport a Kíiv en la guerra d'Ucraïna.

Durant la jornada electoral, la web del partit prorús Renaixement, lligat a l'oligarca prorús Ilan Șhor, va ser piratejada. "Ja no compartim les opinions de Șhor", deia el missatge dels hackers, segons va informar l'agència de notícies IPN.

Moldàvia, un dels països més pobres del Vell Continent, va sol·licitar l'ingrés a la Unió Europea el març del 2022, un mes després de l'inici de la guerra d'agressió de Rússia contra Ucraïna, i se li va concedir l'estatus de país candidat a la UE el juny d'aquell any. El desembre del 2023, Brussel·les va obrir les negociacions d'adhesió amb Moldàvia, que es va independitzar de la Unió Soviètica el 1991.

La gran diàspora moldava també ha participat en aquesta doble cita electoral. La Comissió Electoral Central va obrir 2.221 col·legis electorals, dels quals 1.957 eren a Moldàvia i 234 a l'estranger; Itàlia és el país amb més centres de vot, seguit d'Alemanya, França i el Regne Unit.