El món arriba als 8.000 milions d'habitants

LondresNo s'hi cap? Hi ha massa gent al planeta per al nivell d'explotació a què la humanitat el sotmet? És sostenible el creixement de la població global al ritme dels últims 200 anys i escaig, i especialment l'últim mig segle? El 1800 es calcula que vivien a la terra mil milions de persones.

I aquest dimarts, segons càlculs de les Nacions Unides, el planeta ha vist com naixia l'habitant número 8.000 milions, Damián, un nen que ha arribat a la república Dominicana, i que la convenció estadística ha fet que rebi l'honorífic títol. Una convenció estadística tan arbitrària com qualsevol altra, perquè la més gran probabilitat era que l'habitant 8.000 milions hagués nascut a l'Índia, actualment el país amb un creixement de la població més vertiginós de tot el món. Danica May Camacho, una nena nascuda a Manila (Filipines), el 31 d'octubre del 2011 va ser simbòlicament escollida per l'ONU per marcar la fita anterior, de l'habitant 7.000 milions de la terra.

En comparació amb etapes històriques anteriors, l'increment de la població global durant l'últim segle ha sigut molt ràpid. Un creixement que, malgrat totes les desigualtats, testimonia èxits en salut pública i medicina, en millores en el sanejament i el control de malalties, en un millor accés a l'aigua potable i en el desenvolupament de vacunes, fàrmacs antibacterians i altres teràpies efectives.

El món va trigar més de cent anys a créixer dels 1.000 als 2.000 milions d'habitants. Però en només onze anys ha passat de 7.000 a 8.000 milions (2011-2022). I d'acord amb les projeccions actuals, se'n trigaran quinze a arribar als 9.000 (2037) i, des d'aleshores, només es podrà parlar de 10.000 milions d'habitants a la terra fins a vint anys més tard.

Tot plegat, un senyal que la taxa de creixement global de la població mundial s'està alentint. De fet, el ritme més elevat del creixement va tenir lloc el 1964, quan la taxa va superar el 2,2% anual. Ara és inferior a l'1%. I amb tot, la magnitud de les xifres esparvera, perquè des del 1974, la població mundial s'ha doblat, dels 4.000 als 8.000 milions actuals.

António Guterres, el secretari general de les Nacions Unides, va fer implícit esment de la imminència de la data (15 de novembre), i explícit de la dada (8.000 milions de persones), en el discurs inaugural de la COP27, la conferència sobre el canvi climàtic que té lloc a Sharm el-Sheikh, Egipte.

Guterres va afirmar: "Estem en una autopista cap a l'infern climàtic amb el peu a l'accelerador. Les dues economies més grans, els Estats Units i la Xina, tenen una responsabilitat particular d'unir esforços per fer realitat aquest pacte. Aquesta és la nostra única esperança de complir els objectius climàtics. Com respondrem quan aquest nadó [el bebè número 8.000 milions] tingui prou edat per preguntar: ¿Què vas fer pel nostre món, i pel nostre planeta, quan vas tenir l'oportunitat?”

Més enllà dels innegables desafiaments climàtics, les projeccions actuals que maneguen les Nacions Unides no veuen un creixement de la població mundial indefinit. La cap de la Fundació de la Població de les Nacions Unides, Rachel Snow, assegura que "no és probable que la població de la humanitat continuï augmentant per sempre". I apunta també que el pic es preveu en algun moment de la dècada del 2080 i que després del 2100 caldrà analitzar les dades per tenir una idea més exacta de com pot evolucionar la població mundial.

Hi ha, en tot cas, circumstàncies molt destacables que poden inclinar el patró de creixement cap a un cantó o un altre. I així com més de 50 països ja estan en declivi de població, l'any 2050 n'hi haurà vuit que seran responsables de la meitat del creixement de la població mundial: són la República Democràtica del Congo, Egipte, Etiòpia, Nigèria, el Pakistan, Filipines, Tanzània i l'Índia.

De fet, l'Índia esdevindrà el país més poblat de la Terra l'any vinent, quan superi la Xina, gràcies als 86.000 naixements diaris actuals en comparació amb els 49.400 al gegant asiàtic. A hores d'ara, al subcontinent hi viuen més de 1.390 milions de persones, quatre vegades més que als Estats Units. I a la Xina, 1.410 milions. Però al ritme apuntat, l'Índia arribarà als 1.650 milions de persones el 2060.

La piràmide de la població és un altre element a tenir en compte a l'hora d'avaluar la diversitat de la població. La mitjana d'edat a Europa ara mateix és de 41,7 anys. Per contra, a l'Àfrica subsahariana la mitjana és d'uns 17 anys. És la diferència més gran de què es té constància en la història de la humanitat. Tots aquests factors, així com les desigualtats econòmiques, l'impacte del canvi climàtic i les polítiques migratòries dels països més rics poden condicionar l'evolució de la població global.

Una de les paradoxes evidents és que alguns científics i demògrafs recorden que el creixement de la població és un motor clau de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, de l'escassetat d'aliments, i de la manca d'aigua i altres recursos, així com de contaminació, pèrdua de biodiversitat i l'aparició i propagació de malalties. Factors que poden influir en un decreixement o alentiment més pronunciat que l'actual, tot i que les xifres de 8.000, 9.000 o 10.000 milions de persones suggereixen una superpoblació a la Terra i, en alguns casos, alguns demògrafs i científics puguin creure que faran plausibles les catastròfiques teories malthusianes. Per a Rachel Snow, però "que el món arribi als 8.000 milions no és una catàstrofe. De fet, és un gran èxit en l'àmbit mundial, més gent sobreviu. L'esperança de vida ha augmentat i l'atenció sanitària ha millorat i hi ha més persones que prosperen".

En tot cas, a la pregunta plantejada per António Guterres –"¿Què vas fer pel nostre món, i pel nostre planeta, quan vas tenir l'oportunitat?"– la resposta ja es coneix: reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, almenys els derivats de l'activitat industrial.