Mor Benet XVI, el papa que no volia ser papa

BarcelonaBenet XVI ha mort avui al convent Mater Ecclesiae, al Vaticà, on vivia apartat des de la seva renúncia. Tenia 95 anys i feia temps que estava molt feble. Gairebé no caminava i parlava amb un fil de veu. A partir de dilluns al matí, 2 de gener, el cos del papa emèrit serà exposat a la Basílica de Sant Pere perquè els fidels puguin dir-li adeu. El papa Francesc presidirà el funeral el pròxim dijous 5 de gener a les 9.30 horas del matí, segons ha informat hores més tard el Vaticà.

Joseph Ratzinger passarà a la història per ser l'únic papa que no va voler ser papa, i va obrir un nou capítol a l'Església catòlica renunciant al seu pontificat. Va dimitir, un fet que no havia passat mai al Vaticà en els últims 700 anys. Precisament per això serà recordat: perquè va preferir deixar anar les regnes de la Santa Seu a continuar dalt d’un cavall desbocat que ell sabia que no podia dominar.

Benet XVI va arribar al Vaticà el 19 d'abril del 2005 després de la mort de Karol Wojtyla i va ser escollit pontífex en la tercera votació. De fet, Ratzinger va ser qui va oficiar la missa del funeral per Joan Pau II. El 2002 havia estat nomenat degà del Col·legi de Cardenals, i per això va haver de presidir aquella eucaristia el 2005.

Suport al nazisme

Nascut a la localitat bavaresa de Markt am Inn el 16 d'abril del 1927, va participar en la Segona Guerra Mundial en els serveis antiaeris alemanys que protegien una fàbrica de motors d'aviació de BMW. Aquesta vinculació amb el nazisme li va jugar una mala passada després, quan es va convertir en el papa número 265 de l'Església catòlica i el sisè alemany des de Víctor II: algunes veus van criticar aquesta xacra en el seu passat, que Ratzinger va justificar per les circumstàncies històriques del moment.

Després de la guerra, Ratzinger va estudiar teologia i va ser ordenat sacerdot el 29 de juny del 1951. Inicialment va optar per la docència, i va ser professor de teologia i dogmàtica, i història del dogma en diverses universitats alemanyes. El 1977 va ser designat arquebisbe de Munic i de Freising, i el 1981 es va convertir en cardenal i prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, la coneguda antigament com a Inquisició. Va dirigir aquesta institució durant ni més ni menys que 23 anys. Així es va guanyar la fama de ser el guardià de l'ortodòxia més conservadora de l'Església catòlica.

Ratzinger va dur a terme una croada contra la teologia de l'alliberament. Però no només això. L'any 2000 va publicar el document Dominus Iesu, que dictamina que l'Església catòlica és "l'únic camí de salvació”. O sigui, va ferir de mort qualsevol possibilitat de diàleg ecumènic. Tres anys després, el 2003, va redactar un altre escrit en què donava instruccions als polítics catòlics perquè s'oposessin a les lleis sobre l'avortament, l'eutanàsia i el matrimoni homosexual.

Durant el seu pontificat, Benet XVI va ser conseqüent amb la seva trajectòria. Va fer un esforç sincer per netejar l'Església i, en aquest sentit, va demanar perdó a les víctimes dels sacerdots pederastes i, per exemple, no va mostrar cap indulgència cap a Marcial Maciel, el fundador dels Legionaris de Crist que sí que va tenir el suport de Joan Pau II malgrat haver estat acusat de cometre abusos sexuals.

Però van ser tants els escàndols que van aflorar aleshores a la Santa Seu, que Benet XVI es va sentir desbordat. De fet, el seu papat es va caracteritzar pel denominat cas Vatileaks, el robatori de documents confidencials del Vaticà per part del seu majordom, Paolo Gabriele, que després van ser publicats. Aquests documents revelaven l'existència de relacions homosexuals, lluites de poder i malversacions econòmiques a la Santa Seu. Tot allò que Benet XVI predicava que no volia fora del Vaticà, ho tenia a dins. Per a un octogenari va ser massa.

Així que després de 2.873 dies al capdavant de l'Església catòlica, Benet XVI va deixar de ser papa per convertir-se en papa emèrit. Va anunciar que a partir d'aquell moment viuria "amagat del món", dedicat a una vida de pregària i meditació. I així ho ha fet. El papa emèrit s’ha deixat veure poc, en comptades ocasions. Però, això sí, ha continuat vestint de blanc fins a la seva mort.